Back to top
endotoràcic -a endotoràcic -a

Anatomia

  • ca  intratoràcic -a, adj
  • ca  endotoràcic -a, adj sin. compl.
  • es  endotorácico -ca, adj
  • es  intratorácico -ca, adj
  • en  endothoracic
  • en  intrathoracic

Anatomia

Definición
Situat a la cavitat toràcica.
enervació enervació

Terapèutica i prevenció > Tècniques

  • ca  enervació, n f
  • ca  denervació, n f sin. compl.
  • es  denervación, n f
  • es  enervación, n f
  • en  denervation

Terapèutica i prevenció > Tècniques

Definición
Ablació d'un nervi o d'un grup de nervis que innerven una regió del cos.
enervació enervació

Semiologia > Símptomes

  • ca  enervació, n f
  • es  enervación, n f
  • en  enervation
  • en  weakening

Semiologia > Símptomes

Definición
Pèrdua de vigor, d'energia, de nervi.
  • ca  enervació, n f
  • es  denervación, n f
  • es  enervación, n f
  • en  denervation

Patologia

Definición
Desconnexió de la neurona que innerva un efector a causa d'una lesió anatòmica o d'una alteració funcional.

Nota

  • Quan l'enervació afecta un múscul esquelètic s'anomena enervació motora i com a resultat es produeix una paràlisi flàccida amb arreflèxia. A la llarga també es poden produir alteracions tròfiques (amiotròfia).
enervar enervar

Terapèutica i prevenció > Tècniques

  • ca  enervar, v tr
  • ca  denervar, v tr sin. compl.
  • es  denervar, v tr
  • es  enervar, v tr
  • en  denervate, to

Terapèutica i prevenció > Tècniques

Definición
Practicar o produir-se una enervació.
  • ca  enostosi, n f
  • es  enostosis, n f
  • en  enostosis

Patologia

Definición
Creixement patològic de teixit ossi en la cavitat medul·lar d'un os o en la superfície interna del còrtex ossi.
  • ca  enterocele, n f
  • es  enterocele, n m
  • en  enterocele

Patologia

Definición
Hèrnia que conté una porció d'intestí prim dins del sac.

Nota

  • L'enterocele parcial també s'anomena hèrnia de Richter.
  • ca  entesitis, n f
  • ca  entesopatia, n f sin. compl.
  • es  entesitis, n f
  • es  entesopatía, n f
  • en  enthesitis
  • en  enthesopathy

Patologia

Definición
Inflamació de les èntesis, present com a alteració anatomopatològica fonamental de l'espondiloartritis anquilosant.

Nota

  • L'entesitis també pot presentar-se en altres malalties inflamatòries articulars.
  • ca  entesitis, n f
  • ca  entesopatia, n f sin. compl.
  • es  entesitis, n f
  • es  entesopatía, n f
  • en  enthesitis
  • en  enthesopathy

Patologia

Definición
Inflamació de les èntesis, present com a alteració anatomopatològica fonamental de l'espondiloartritis anquilosant.

Nota

  • L'entesitis també pot presentar-se en altres malalties inflamatòries articulars.
  • ca  septe, n m
  • ca  envà, n m sin. compl.
  • es  septo, n m
  • es  tabique, n m
  • en  septum

Anatomia

Definición
Paret que separa dues cavitats o dues masses de teixit més tou.