Back to top
  • ca  torticoli, n m
  • es  torticolis, n m
  • es  tortícolis, n m
  • en  torticollis
  • en  wryneck

Patologia

Definición
Inclinació viciosa del cap i del coll, per causes principalment musculars.

Nota

  • 1. La denominació torticoli acostuma a fer referència a un quadre clínic peculiar, propi d'individus joves, sobretot dones, caracteritzat per un començament agut en forma de dolor cervical amb gran contractura muscular cervical, limitació extrema i asimètrica de la mobilitat del coll, i autolimitació del procés.
  • 2. Les interpretacions etiopatològiques del torticoli són molt diverses i qüestionables, incloent-hi lesions discals o interapofisials, per bé que les exploracions complementàries ulteriors (radiologia convencional, tomografia axial computada) no aporten dades significatives. És possible que hi intervingui algun factor psicogènic. La visió popular defensa la intervenció del fred (cop d'aire).
torticoli rinofaringi torticoli rinofaringi

Patologia

  • ca  malaltia de Grisel, n f
  • ca  malaltia de Bourgeois-Grisel, n f sin. compl.
  • ca  síndrome de Bourgeois-Grisel, n f sin. compl.
  • ca  torticoli rinofaringi, n m sin. compl.
  • es  enfermedad de Grisel, n f
  • es  síndrome de Bourgeois-Grisel, n m
  • es  síndrome de Grisel, n m
  • en  Grisel syndrome

Patologia

Definición
Artrosi cervical amb subluxació de l'atles produïda a conseqüència d'una infecció rinofaríngia aguda propagada a l'espai retrofaringi.
tos tos

Fisiologia, Semiologia > Signes

  • ca  tos, n f
  • es  tos, n f
  • en  cough

Fisiologia, Semiologia > Signes

Definición
Expulsió brusca, violenta i sorollosa de l'aire toràcic produïda per la irritació de les vies respiratòries a causa d'una inflamació o d'un cos estrany o per un reflex nerviós originat en un altre òrgan.
  • ca  occípit, n m
  • ca  tos, n m sin. compl.
  • es  occipucio, n m
  • en  occiput

Anatomia

Definición
Part inferoposterior del cap.
tos de gos tos de gos

Semiologia > Signes

  • ca  tos de gos, n f
  • es  tos perruna, n f
  • en  barking cough

Semiologia > Signes

Definición
Tos ressonant i molt ronca, generalment produïda per afecció de la laringe, de la tràquea o dels bronquis grossos.
  • ca  tos ferina, n f
  • es  tos ferina, n f
  • es  tosferina, n f
  • en  pertussis
  • en  whooping cough

Patologia

Definición
Malaltia infecciosa pròpia de la infància, molt contagiosa, causada pel bacil de Bordet-Gengou.

Nota

  • 1. La tos ferina es caracteritza per un primer període catarral seguit, al cap d'una o dues setmanes, d'un altre amb paroxismes de tos espasmòdica, acabats amb una inspiració forçada, anomenada gall, i l'expulsió de moc molt viscós i, sovint, amb vòmits. Aquest darrer període pot durar de tres a quatre setmanes, durant les quals la freqüència dels paroxismes (que pot assolir els quaranta o cinquanta diaris) va minvant progressivament.
  • 2. Amb la vacunació sistemàtica dels infants amb el toxoide pertússic, la tos ferina és, avui dia, menys freqüent del que era abans.
tos productiva tos productiva

Semiologia > Signes

  • ca  tos productiva, n f
  • es  tos blanda, n f
  • es  tos húmeda, n f
  • es  tos productiva, n f
  • en  loose cough
  • en  productive cough
  • en  wet cough

Semiologia > Signes

Definición
Tos que va seguida de l'expectoració de mucositat, generalment d'origen bronquial.
tos seca tos seca

Semiologia > Signes

  • ca  tos seca, n f
  • es  tos improductiva, n f
  • es  tos irritativa, n f
  • es  tos seca, n f
  • en  dry cough
  • en  ineffective cough
  • en  useless cough

Semiologia > Signes

Definición
Tos que no va seguida d'expectoració.
toxúria toxúria

Semiologia > Signes, Patologia

  • ca  urèmia, n f
  • ca  toxúria, n f sin. compl.
  • es  toxuria, n f
  • es  uremia, n f
  • en  uremia

Semiologia > Signes, Patologia

Definición
Síndrome clínica causada per la retenció de substàncies nitrogenades a la sang a conseqüència d'una insuficiència renal.

Nota

  • La urèmia presenta símptomes digestius (desgana, dispèpsia, alè pudent, nàusees, diarrea), nerviosos (astènia, cefalea gravativa, insomni i somnolència, neuràlgies, mioclònies), cutanis (picor), hemàtics (anèmia, tendència hemorràgica), respiratoris (dispnea), oculars (ambliopia) i auditius (sordesa, acúfens). També provoca pericarditis i fusió de les masses musculars.
traçat traçat

.Conceptes generals

  • ca  traçat, n m
  • es  trazado, n m
  • en  tracing

.Conceptes generals

Definición
Conjunt de les línies d'un gràfic resultant de l'enregistrament de fenòmens o processos elèctrics o mecànics.