teràpia manual
teràpia manual
Terapèutica i prevenció > Tècniques
- ca teràpia manual, n f
- es terapia manual, n f
- en manual therapy
Terapèutica i prevenció > Tècniques
Definición
Terapèutica que empra les mans del terapeuta per aconseguir l'alleujament o el guariment de les malalties.
termal
termal
.Conceptes generals
- ca termal, adj
- es termal, adj
- en thermal
.Conceptes generals
Definición
Dit de l'aigua que per causa natural brolla de la font a una temperatura superior almenys en 5 °C a la mitjana anual del medi on és localitzada la font.
termalgèsia
termalgèsia
Semiologia > Símptomes
- ca termoalgèsia, n f
- ca termalgèsia, n f sin. compl.
- es termalgesia, n f
- es termoalgesia, n f
- en thermalgesia
- en thermoalgesia
Semiologia > Símptomes
Definición
Sensibilitat tèrmica i dolorosa.
termàlgia
termàlgia
Semiologia > Símptomes
- ca termàlgia, n f
- ca causàlgia, n f sin. compl.
- es causalgia, n f
- es termalgia, n f
- en causalgia
- en thermalgia
Semiologia > Símptomes
Definición
Sensació dolorosa comparable a una cremada.
termalisme
termalisme
Corrents conceptuals i metodològics
- ca termalisme, n m
- es termalismo, n m
- en thermalism
Corrents conceptuals i metodològics
Definición
Conjunt dels serveis mèdics, assistencials i hotelers destinats a la utilització de les aigües termals.
termoalgèsia
termoalgèsia
Semiologia > Símptomes
- ca termoalgèsia, n f
- ca termalgèsia, n f sin. compl.
- es termalgesia, n f
- es termoalgesia, n f
- en thermalgesia
- en thermoalgesia
Semiologia > Símptomes
Definición
Sensibilitat tèrmica i dolorosa.
termoestèsia
termoestèsia
Fisiologia
- ca sensibilitat tèrmica, n f
- ca termoestèsia, n f
- es termoestesia, n f
- en sensibilidad térmica, n f
- en temperature sense
- en thermal sense
- en thermic sense
- en thermoesthesia
Fisiologia
Definición
Sensibilitat que informa dels estímuls tèrmics, explorada per mitjà de tubs d'assaig que contenen aigua freda a 1 °C i aigua calenta a 50 °C.
Nota
- La sensibilitat tèrmica és un tipus de sensibilitat superficial.
tesaurismosi d'àcid fitànic
tesaurismosi d'àcid fitànic
Patologia
- ca síndrome de Refsum, n f
- ca heredopatia atàctica polineuritiforme, n f sin. compl.
- ca malaltia de Refsum, n f sin. compl.
- ca tesaurismosi d'àcid fitànic, n f sin. compl.
- es enfermedad de Refsum, n f
- es heredopatía atáctica polineuritiforme, n f
- es síndrome de Refsum, n m
- es tesaurismosis por ácido fitánico, n f
- en heredopathia atactica polyneuritiformis
- en phytanic acid oxidase deficiency
- en phytanic acid storage disease
- en Refsum disease
- en Refsum syndrome
Patologia
Definición
Ictiosi hereditària autosòmica recessiva del tipus clínic de la ictiosi vulgar, associada amb ceguetat nocturna, retinitis pigmentària atípica, sordesa neurosensorial, polineuritis crònica progressiva amb paràlisi de les extremitats, atàxia cerebel·losa, displàsia articular i alteracions electrocardiogràfiques.
Nota
- La síndrome de Refsum és ocasionada per una anomalia enzimàtica que impedeix el metabolisme normal de l'àcid fitànic.
tetraplegia
tetraplegia
Patologia
- ca tetraplegia, n f
- ca quadriplegia, n f sin. compl.
- es cuadriplejia, n f
- es tetraplejia, n f
- en quadriplegia
- en tetraplegia
Patologia
Definición
Paràlisi de les quatre extremitats.
tíbia
tíbia
Anatomia
- ca tíbia, n f
- es tibia, n f
- en shinbone
- en tibia
Anatomia
Definición
Os llarg, parell i asimètric, situat en la part anterior i interna de la cama, per dintre del peroné, per sota del fèmur i per sobre del tars.
Nota
- L'epífisi superior de la tíbia presenta dues superfícies articulars horitzontals, una d'interna i una d'externa, lleugerament excavades, anomenades cavitats glenoides de la tíbia, que s'articulen amb els còndils femorals. Les dues cavitats glenoides estan situades sobre dues masses voluminoses, anomenades tuberositats de la tíbia, que en conjunt formen el planell tibial. La tuberositat externa presenta una careta articular destinada a articular-se amb una careta semblant del cap del peroné. L'epífisi inferior presenta una cara inferior que s'articula amb l'astràgal, una part interna diferenciada en forma d'apòfisi voluminosa, anomenada mal·lèol intern, i una cara interna proveïda d'una excavació, destinada a rebre l'extrem inferior del peroné.
