cos gris
cos gris
Fotogrametria
- ca cos gris, n m
- es cuerpo gris
- en grey body
Fotogrametria
Definición
Cos que té una emissivitat inferior a la d'un cos negre, ja que absorbeix només una part de la radiació que hi incideix.
Nota
- L'emissivitat d'un cos gris és constant a diferents longituds d'ona i temperatura, amb la mateixa distribució de freqüència de forma proporcional a la d'un cos negre.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
cos negre
cos negre
Fotogrametria
- ca cos negre, n m
- es cuerpo negro
- en black body
Fotogrametria
Definición
Cos que, considerat un radiador tèrmic ideal i hipotètic respecte d'altres radiadors, absorbeix i emet tota l'energia que hi incideix.
Nota
- La quantitat d'energia que emet un cos negre depèn de la seva temperatura.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
cos negre 1
cos negre 1
Teledetecció > Radiometria
- ca cos negre 1, n m
- es cuerpo negro
- en blackbody
Teledetecció > Radiometria
Definición
Emissor ideal que radia la màxima energia possible per unitat de superfície en cada longitud d'ona i per a una temperatura donada i que, inversament, converteix en calor tota energia radiant que hi incideix, ja que l'absorbeix tota, sense reflectir-ne ni transmetre'n.
Vegeu cos gris.
Vegeu cos gris.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
cos negre 2
cos negre 2
Teledetecció > Radiometria
- ca cos negre 2, n m
- es cuerpo negro
- en blackbody
Teledetecció > Radiometria
Definición
Dispositiu utilitzat com a superfície de referència per a un calibratge radiomètric en l'lRt.
Segons les temperatures en què es vol efectuar el calibratge existeixen diferents aparells que tenen en comú radiar gairebé com un cos negre1 perfecte en aquelles temperatures (els valors d'emissivitat solen depassar 0.95 i en alguns models fins i tot poden superar 0.995).
Vegeu també espectraló.
Segons les temperatures en què es vol efectuar el calibratge existeixen diferents aparells que tenen en comú radiar gairebé com un cos negre1 perfecte en aquelles temperatures (els valors d'emissivitat solen depassar 0.95 i en alguns models fins i tot poden superar 0.995).
Vegeu també espectraló.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
COSI
COSI
Teledetecció > Sensors
- ca COSI, n m
- ca Corea SAR Instrument, n m sin. compl.
Teledetecció > Sensors
Definición
Acrònim de Corea SAR Instrument, 'instrument SAR de Corea'.
Sensor de teledetecció instal·lat a bord del satèl·lit KOMPSAT-5 destinat majoritàriament a l'obtenció d'imatges SAR d'alta resolució.
Permet obtenir imatges en la regió espectral de les microones (banda X [9.66 GHz]). Pot operar en tres modes diferents:
- En el mode d'alta resolució SAR (mode il·luminació concentrada spotlight) les escenes presenten una resolució espacial d'1 m i es distribueixen amb una cobertura territorial de 5 km; les polaritzacions possibles són HH, VV, HV o VH.
- En el mode estàndard (mode cartografia en bandes strip) les escenes presenten una resolució espacial de 3 m i es distribueixen amb una cobertura territorial de 30 km; les polaritzacions possibles són les mateixes que en el mode d'alta resolució SAR.
- En el mode dallada ampla (mode d'escaneig SAR scanSAR) les escenes presenten una resolució espacial de 20 m i es distribueixen amb una cobertura territorial de 100 km; les polaritzacions possibles són les mateixes que en el mode d'alta resolució SAR.
L'angle d'incidència nominal és entre 20 i 45°, ampliable a 45-55°, amb un camp d'observació nominal d'entre 185 i 490 km, ampliable a 490-675 km.
Sensor de teledetecció instal·lat a bord del satèl·lit KOMPSAT-5 destinat majoritàriament a l'obtenció d'imatges SAR d'alta resolució.
Permet obtenir imatges en la regió espectral de les microones (banda X [9.66 GHz]). Pot operar en tres modes diferents:
- En el mode d'alta resolució SAR (mode il·luminació concentrada spotlight) les escenes presenten una resolució espacial d'1 m i es distribueixen amb una cobertura territorial de 5 km; les polaritzacions possibles són HH, VV, HV o VH.
- En el mode estàndard (mode cartografia en bandes strip) les escenes presenten una resolució espacial de 3 m i es distribueixen amb una cobertura territorial de 30 km; les polaritzacions possibles són les mateixes que en el mode d'alta resolució SAR.
- En el mode dallada ampla (mode d'escaneig SAR scanSAR) les escenes presenten una resolució espacial de 20 m i es distribueixen amb una cobertura territorial de 100 km; les polaritzacions possibles són les mateixes que en el mode d'alta resolució SAR.
L'angle d'incidència nominal és entre 20 i 45°, ampliable a 45-55°, amb un camp d'observació nominal d'entre 185 i 490 km, ampliable a 490-675 km.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
cosinus director
cosinus director
Fotogrametria
- ca cosinus director, n m
- es coseno de dirección
- es coseno director
- en direction cosine
Fotogrametria
Definición
Cadascun dels elements individuals de la matriu de rotació.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
COSMIC 1
COSMIC 1
Teledetecció > Institucions, instal·lacions i centres
- ca COSMIC 1, n m
- ca Computer Software Management and Information Center, n m sin. compl.
Teledetecció > Institucions, instal·lacions i centres
Definición
Acrònim de Computer Software Management and Information Center, 'Centre d'Informació i Gestió de Programes d'Ordinador'.
Centre de la NASA gestionat a través de la Universitat de Geòrgia que entre el 1966 i el 1988 va distribuir una considerable quantitat de codi font que es generava per als programes de la NASA.
Centre de la NASA gestionat a través de la Universitat de Geòrgia que entre el 1966 i el 1988 va distribuir una considerable quantitat de codi font que es generava per als programes de la NASA.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
COSMIC 2
COSMIC 2
Teledetecció > Sèries i constel·lacions
- ca COSMIC 2, n f
Teledetecció > Sèries i constel·lacions
Definición
(Vegeu la informació d'aquesta constel·lació de microsatèl·lits a FormoSat n f.)
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
Cosmo-SkyMed
Cosmo-SkyMed
Teledetecció > Sèries i constel·lacions
- ca Cosmo-SkyMed, n f
- ca Constellation of Small Satellites for Mediterranean basin Observation, n f sin. compl.
Teledetecció > Sèries i constel·lacions
Definición
Acrònim de Constellation of Small Satellites for Mediterranean basin Observation, 'constel·lació de petits satèl·lits per a l'observació de la conca mediterrània'.
Constel·lació formada per quatre satèl·lits, d'òrbita heliosíncrona, polar i circular, destinada a l'observació del terreny, especialment a la zona mediterrània, tant per a usos militars com civils, gestionada per l'ASI i que treballarà coordinadament amb la constel·lació francesa Pléiades i l'argentina SAOCOM.
Tots els satèl·lits estan a la mateixa altitud nominal, 619.6 km, i travessen l'equador a les 6:00 (node ascendent). El satèl·lit Cosmo-SkyMed-1 va ser llançat el 8 de juny de 2007. El satèl·lit Cosmo-SkyMed-2 va ser llançat el 9 de desembre de 2007. El satèl·lit Cosmo-SkyMed-3 va ser llançat el 25 d'octubre de 2008 i el quart satèl·lit de la constel·lació, el Cosmo-SkyMed-4, va ser llançat el 5 de novembre de 2010. La resolució temporal és de 16 dies, però amb la configuració de la constel·lació pot veure's sensiblement escurçada a 12 hores.
La segona generació de la constel·lació, anomenada CSG (Cosmo-SkyMed Second Generation), serà formada per dos satèl·lits, el CSG-1 i el CSG-2, els quals està previst que siguin llançats els anys 2018 i 2019, respectivament, i que orbitin a la mateixa altitud nominal i travessin l'equador a la mateixa hora (també en node ascendent) que els satèl·lits de la primera generació.
Principal sensor: SAR-2000.
Constel·lació formada per quatre satèl·lits, d'òrbita heliosíncrona, polar i circular, destinada a l'observació del terreny, especialment a la zona mediterrània, tant per a usos militars com civils, gestionada per l'ASI i que treballarà coordinadament amb la constel·lació francesa Pléiades i l'argentina SAOCOM.
Tots els satèl·lits estan a la mateixa altitud nominal, 619.6 km, i travessen l'equador a les 6:00 (node ascendent). El satèl·lit Cosmo-SkyMed-1 va ser llançat el 8 de juny de 2007. El satèl·lit Cosmo-SkyMed-2 va ser llançat el 9 de desembre de 2007. El satèl·lit Cosmo-SkyMed-3 va ser llançat el 25 d'octubre de 2008 i el quart satèl·lit de la constel·lació, el Cosmo-SkyMed-4, va ser llançat el 5 de novembre de 2010. La resolució temporal és de 16 dies, però amb la configuració de la constel·lació pot veure's sensiblement escurçada a 12 hores.
La segona generació de la constel·lació, anomenada CSG (Cosmo-SkyMed Second Generation), serà formada per dos satèl·lits, el CSG-1 i el CSG-2, els quals està previst que siguin llançats els anys 2018 i 2019, respectivament, i que orbitin a la mateixa altitud nominal i travessin l'equador a la mateixa hora (també en node ascendent) que els satèl·lits de la primera generació.
Principal sensor: SAR-2000.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
Cosmo-SkyMed Second Generation
Cosmo-SkyMed Second Generation
Teledetecció > Sèries i constel·lacions
- ca CSG, n f
- ca Cosmo-SkyMed Second Generation, n f sin. compl.
Teledetecció > Sèries i constel·lacions
Definición
Acrònim de Cosmo-SkyMed Second Generation, 'segona generació de Cosmo-SkyMed'.
Segona generació de satèl·lits de Cosmo-SkyMed, formada pel CSG-1 i el CSG-2.
Segona generació de satèl·lits de Cosmo-SkyMed, formada pel CSG-1 i el CSG-2.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6