Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionaris cartogràfics

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  CrIS, n f
  • ca  Cross-Track Infrared Sounder, n f sin. compl.

Teledetecció > Sensors

Definición
Acrònim de Cross-Track Infrared Sounder, 'sonda d'infraroig transversal a la traça'.

Sensor de teledetecció instal·lat a bord dels satèl·lits Suomi NPP i JPSS-1, successor del sensor HIRS/4 dels NOAA-18 i NOAA-19 i del MetOp-2, si bé amb característiques totalment diferents, destinat majoritàriament a l'estudi de la temperatura i la humitat de l'atmosfera amb una elevada resolució vertical.

Permet obtenir imatges en les regions espectrals de l'IRom [3920,4640 nm], l'IRom-IRol [5710,8260 nm] i l'IRol-IRl [9130,15400 nm], en 1305 bandes amb una resolució espectral entre 38.4 i 5.4 nm per a les bandes de l'IRom, entre 40.6 i 92.8 nm per a les bandes de l'IRom-IRol i entre 51.7 i 146 nm per a les bandes de l'IRol-IRl en el mode inicial emprat en el satèl·lit Suomi NPP fins a la primera meitat del 2016, i en 2211 bandes amb la mateixa resolució espectral a les tres bandes en el satèl·lit JPSS-1 i a partir de la segona meitat del 2016 en el satèl·lit Suomi NPP. Les seves dades tenen una resolució espacial de 14000 m i una cobertura territorial d'uns 2300 km (dallada).

Conjuntament amb la sonda ATMS forma l'instrument denominat CrIMSS.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
  • ca  clau interpretativa, n f
  • ca  criteri d'interpretació visual, n m
  • es  clave interpretativa
  • es  criterio de interpretación visual
  • en  classification key
  • en  interpretation key
  • en  visual interpretation criterion

Fotogrametria

Definición
Característica d'una entitat espacial que s'utilitza en la interpretació fotogramètrica per a agrupar les entitats espacials en categories.

Nota

  • Les claus interpretatives contenen dues categories d'informació, una descripció de les característiques dels elements, dels grups d'elements o fenòmens i informació gràfica. Les característiques utilitzades en les claus interpretatives són la mida, la forma, l'àrea, les ombres, el to, el color, la textura, el patró espacial, la localització, la localització relativa, el context espacial i l'associació a altres elements identificables. Pot tractar-se de claus de selecció, que permeten determinar categories que s'assemblen a l'element a identificar, o de claus d'eliminació, que permeten descartar les categories que no es corresponen amb l'element a identificar.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
  • ca  criteri de Delaunay, n m
  • es  criterio de Delaunay
  • en  Delaunay criterion

Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Geoprocessament

Definición
Regla que han de complir els triangles resultants de la triangulació de Delaunay, segons la qual el cercle en què s'inscriu cada triangle no pot contenir altres punts del mostreig original que els tres vèrtexs que defineixen el triangle.

Nota

  • 1. La triangulació obtinguda mitjançant el criteri de Delaunay té la propietat de ser única i independent de l'ordre de processament dels punts.

    2. El compliment del criteri de Delaunay assegura que tot punt de la superfície generada és tan proper com sigui possible a un dels vèrtexs de triangle, de manera que les bisectrius dels costats dels triangles donen lloc directament a una partició en polígons de Thiessen.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
  • ca  criteris tipogràfics, n m pl
  • es  criterios tipográficos
  • fr  critères typographiques
  • it  criteri tipografici
  • en  typographic criteria
  • de  typographische Kriterien

Cartografia > Arts gràfiques, tipografia, retolació

Definición
Conjunt de normes i convencions que s'apliquen a la tipografia cartogràfica per a diferenciar i estructurar els diversos tipus d'informació.

Nota

  • Generalment, els criteris tipogràfics adoptats en una obra s'exposen dins la llegenda del mapa, juntament amb els símbols convencionals.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
  • ca  croma, n m
  • es  croma
  • es  crominancia
  • en  chroma
  • en  chrominance

Fotogrametria

Definición
Variable utilitzada en el codi de color de Munsell per a determinar la puresa d'un color.

Nota

  • Un croma baix indica una puresa baixa; un color amb un croma elevat no té mescla de gris.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
  • ca  croma, n m
  • es  croma
  • en  chroma

Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Informàtica gràfica > Processament d'imatges

Definición
Atribut de la percepció visual corresponent al grau de saturació d'un color en relació amb la lluminositat d'un blanc il·luminat de manera similar.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
  • ca  cromostereoscòpia, n f
  • ca  estereoscòpia de color, n f sin. compl.
  • es  cromoestereoscopía
  • es  estereoscopía de color sin. compl.
  • en  chromostereoscopy
  • en  color stereoscopy sin. compl.

Teledetecció > Visualització

Definición
Sistema de visió tridimensional en què s'assignen colors per a la percepció de les alçades.

Per exemple, en cromostereoscòpia els objectes blaus corresponen a profunditats superiors que els objectes vermells. En la visió cromostereoscòpica cal una sola imatge (no dues com en altres sistemes de visió tridimensional), produïda de forma que la paleta de colors codifica la profunditat, i unes ulleres especials, que creen la sensació que tots els punts de la imatge amb el mateix color són a la mateixa profunditat. El principi d'utilitzar el color per a la percepció de profunditat va ser enunciat pel metge i fisiòleg holandès Willem Einthoven el 1885.

Els principals avantatges de la cromostereoscòpia són que només cal una imatge que pot ser visualitzada en un paper convencional o projectada en una pantalla normal i que les ulleres no consumeixen energia, mentre que el principal inconvenient és que no es poden reproduir els colors que hom vol a cada punt de la imatge, sinó que aquests són dependents de l'alçada a què han de quedar situats en la imatge estereoscòpica.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
  • ca  croquis, n m
  • es  croquis
  • fr  croquis
  • fr  esquisse
  • it  schizzo
  • en  sketch
  • de  Skizze

Cartografia > Dibuix tècnic i disseny

Definición
Dibuix que, fet del natural o a partir d'un mapa topogràfic o d'una fotografia, presenta, d'una manera senzilla, aproximativa i esquemàtica, paisatges o fenòmens.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
  • ca  croquis altimètric, n m
  • es  croquis altimétrico
  • fr  croquis altimétrique
  • it  schizzo altimetrico
  • en  field sketch
  • de  Höhenskizze

Cartografia > Gràfics i diagrames

Definición
Croquis d'un relleu obtingut a simple vista o amb l'ajut d'alguns punts de posició i altitud coneguts.

Nota

  • És norma professional exagerar lleugerament l'escala vertical per a conferir més expressivitat visual a la representació.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
  • ca  croquis geogràfic, n m
  • es  croquis geográfico
  • fr  croquis géographique
  • it  schizzo geografico
  • en  sketch map
  • de  geographische Skizz

Cartografia > Gràfics i diagrames

Definición
Croquis realitzat a ull, proporcionat però sense escala exacta, que representa un o diversos fenòmens geogràfics de forma aproximada.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3