càlcul de conques de drenatge
càlcul de conques de drenatge
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Anàlisi del terreny
- ca càlcul de conques de drenatge, n m
- es cálculo de cuencas de drenaje
- en catchment boundary delineation
- en watershed delineation
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Anàlisi del terreny
Definición
Anàlisi morfològica del terreny basada en models digitals d'elevacions que identifica automàticament les conques de drenatge a partir d'un ràster de direcció de flux i d'un altre ràster amb els cursos per als quals es volen obtenir les respectives conques.
Nota
- El resultat d'un càlcul de conques de drenatge és un ràster de conques de drenatge, en el qual els valors de les cel·les indiquen la pertinença de cada cel·la a la conca de drenatge corresponent.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
càlcul de cursos d'escolament
càlcul de cursos d'escolament
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Anàlisi del terreny
- ca càlcul de cursos d'escolament, n m
- ca càlcul de xarxes de drenatge, n m sin. compl.
- es cálculo de cursos de escorrentía
- es cálculo de redes de drenaje
- en drainage network delineation
- en stream delineation
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Anàlisi del terreny
Definición
Anàlisi morfològica del terreny basada en models digitals d'elevacions que identifica automàticament els cursos d'escolament.
Nota
- A partir del model digital d'elevacions, el càlcul de cursos d'escolament genera un ràster d'acumulació de flux, del qual se seleccionen les cel·les que reben flux des d'un cert nombre de cel·les aigua amunt (generalment un llindar arbitrari) i posteriorment es reclassifiquen per a obtenir les cel·les que formen part dels cursos d'escolament.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
càlcul de moviments de terres
càlcul de moviments de terres
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Anàlisi del terreny
- ca càlcul de moviments de terres, n m
- es cálculo de movimientos de tierras
- en cut and fill analysis
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Anàlisi del terreny
Definición
Anàlisi basada en models digitals d'elevacions que calcula les àrees i els volums de canvi entre dues superfícies del terreny, típicament la real i la projectada en una obra civil.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
càlcul de pendents
càlcul de pendents
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Anàlisi del terreny
- ca càlcul de pendents, n m
- es cálculo de pendientes
- en slope derivation
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Anàlisi del terreny
Definición
Anàlisi basada en models digitals d'elevacions que calcula el pendent de la superfície del relleu en cada punt del terreny.
Nota
-
1. Segons les implementacions, el càlcul de pendents calcula només gradients o bé gradients i orientacions alhora.
2. El càlcul de pendents en els sistemes d'informació geogràfica és necessàriament una aproximació, atès que la representació del relleu en forma de model digital d'elevacions no és una superfície estrictament contínua.
3. En els models digitals d'elevacions ràster, el pendent de cada cel·la es calcula a partir de les quatre o de les vuit cel·les veïnes per mitjà de nombrosos mètodes, entre els quals el de màxim gradient descendent, el de diferències finites de segon o de tercer ordre i l'ajust per regressió múltiple d'un pla als valors d'altitud de cada cel·la i les vuit cel·les veïnes. En els models digitals d'elevacions de tipus TIN, simplement es calcula el pendent de cada faceta triangular a partir de l'altitud dels tres vèrtexs que la defineixen. -
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
càlcul de xarxes de drenatge
càlcul de xarxes de drenatge
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Anàlisi del terreny
- ca càlcul de cursos d'escolament, n m
- ca càlcul de xarxes de drenatge, n m sin. compl.
- es cálculo de cursos de escorrentía
- es cálculo de redes de drenaje
- en drainage network delineation
- en stream delineation
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Anàlisi del terreny
Definición
Anàlisi morfològica del terreny basada en models digitals d'elevacions que identifica automàticament els cursos d'escolament.
Nota
- A partir del model digital d'elevacions, el càlcul de cursos d'escolament genera un ràster d'acumulació de flux, del qual se seleccionen les cel·les que reben flux des d'un cert nombre de cel·les aigua amunt (generalment un llindar arbitrari) i posteriorment es reclassifiquen per a obtenir les cel·les que formen part dels cursos d'escolament.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
càlcul proposicional
càlcul proposicional
Sistemes d'informació geogràfica > Matemàtiques > Àlgebra i lògica
- ca càlcul proposicional, n m
- es cálculo proposicional
- en propositional calculus
Sistemes d'informació geogràfica > Matemàtiques > Àlgebra i lògica
Definición
Conjunt de procediments que, en lògica matemàtica, s'utilitzen per a operar proposicions segons el seu valor de veritat i per a avaluar el valor resultant de cert o fals d'acord amb l'àlgebra de Boole.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
calculadora de mapes
calculadora de mapes
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Geoprocessament
- ca calculadora de mapes, n f
- es calculadora de mapas
- en map calculator
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Geoprocessament
Definición
Mòdul d'un sistema d'informació geogràfica que presenta una interfície senzilla, a mode de calculadora, per mitjà de la qual es poden declarar les capes, que actuen com a operands, i les funcions, que actuen com a operadors, per a realitzar operacions de geoprocessament.
Nota
-
1. La calculadora de mapes permet implementar l'àlgebra de mapes.
2. Tot i que està particularment adaptada a les dades de tipus ràster, la calculadora de mapes és aplicable igualment a dades de tipus vectorial. De fet, les versions més evolucionades dels programes comercials permeten operar amb dades d'ambdós tipus indistintament i entre si. -
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
calculadora ràster
calculadora ràster
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Geoprocessament
- ca calculadora ràster, n f
- es calculadora ráster
- en raster calculator
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Geoprocessament
Definición
Calculadora de mapes per a dades ràster.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
calibrador actiu de radar
calibrador actiu de radar
Fotogrametria
- ca calibrador actiu de radar, n m
- es calibrador activo de radar
- en active radar calibrator
- en ARC sigla
Fotogrametria
Definición
Instrument actiu utilitzat per a calibrar el senyal d'un radar des del terreny.
Nota
- Un calibrador actiu de radar consta d'antenes de recepció i transmissió, de manera que quan rep el senyal el retorna sense modificació o amb canvis en la polarització, freqüència i retard del senyal. Té una mida inferior a la dels calibradors reflectors passius.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
calibrar
calibrar
Teledetecció
- ca calibrar, v tr
- es calibrar
- en calibrate, to
Teledetecció
Definición
Efectuar un calibratge.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
