Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionaris cartogràfics

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  Encapsulated PostScript
  • ca  EPS sigla

Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Informàtica gràfica > Gràfics per ordinador

Definición
Versió ampliada del llenguatge PostScript i format de fitxers resultant, que permet definir documents gràfics en llenguatge PostScript autocontinguts, els quals poden ser inclosos dins d'un altre document en llenguatge PostScript.

El PostScript encapsulat és l'evolució del llenguatge i el format PostScript desenvolupat per Adobe Systems.

Nota

  • Literalment, PostScript encapsulat.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
  • ca  encauament de mapes, n m
  • ca  encauament, n m sin. compl.
  • es  cacheo
  • es  cacheo de mapas
  • en  caching
  • en  map caching

Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > SIG a Internet

Definición
Procediment per a accelerar la transmissió i la visualització dels serveis de mapes consistent a renderitzar prèviament el mapa i a generar un conjunt d'imatges emmagatzemades, de manera que no calgui enviar peticions al servidor de mapes a cada operació de visualització o de navegació.

Nota

  • 1. L'encauament de mapes es combina amb dos procediments addicionals d'acceleració: la tessel·lació de servei de mapes i la generació de piràmides d'imatges tessel·lades del servei de mapes a un cert nombre d'escales fixes d'interès. Combinant els tres procediments, les operacions de zoom en el client no requereixen la regeneració de la secció de mapa d'interès, sinó tan sols la recuperació de la imatge de la secció i escala apropiades.

    2. L'encauament de mapes sol incloure el conjunt de procediments de generació i d'emmagatzematge d'imatges de mapa prerenderitzades, la tessel·lació i la generació de piràmides.

    3. Tot i que és un procediment relativament antic (alguns mapes a Internet, com ara guies urbanes, han estat des de l'inici mapes estàtics, basats en col·leccions d'imatges), la gran difusió entre el públic de la cartografia web i l'aparició de serveis com Google Maps o Microsoft Virtual Earth han demostrat la seva enorme eficàcia, de manera que actualment constitueix un dels àmbits de desenvolupament més actius de tecnologia geoespacial per a millorar la relativa lentitud dels servidors de mapes clàssics.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
  • ca  encauament a demanda, n m
  • es  cacheo a demanda
  • en  on-demand caching

Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > SIG a Internet

Definición
Encauament de mapes que té lloc a petició del client.

Nota

  • Alguns sistemes d'encauament de mapes permeten combinar l'encauament predefinit, amb esquema de tessel·lació i escales fixes, a les àrees més visitades pels usuaris i l'encauament a demanda a les àrees amb menys usuaris, amb la finalitat d'estalviar temps de processament i espai d'emmagatzematge en serveis de mapes que cobreixen grans extensions geogràfiques.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
  • ca  encauament de mapes, n m
  • ca  encauament, n m sin. compl.
  • es  cacheo
  • es  cacheo de mapas
  • en  caching
  • en  map caching

Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > SIG a Internet

Definición
Procediment per a accelerar la transmissió i la visualització dels serveis de mapes consistent a renderitzar prèviament el mapa i a generar un conjunt d'imatges emmagatzemades, de manera que no calgui enviar peticions al servidor de mapes a cada operació de visualització o de navegació.

Nota

  • 1. L'encauament de mapes es combina amb dos procediments addicionals d'acceleració: la tessel·lació de servei de mapes i la generació de piràmides d'imatges tessel·lades del servei de mapes a un cert nombre d'escales fixes d'interès. Combinant els tres procediments, les operacions de zoom en el client no requereixen la regeneració de la secció de mapa d'interès, sinó tan sols la recuperació de la imatge de la secció i escala apropiades.

    2. L'encauament de mapes sol incloure el conjunt de procediments de generació i d'emmagatzematge d'imatges de mapa prerenderitzades, la tessel·lació i la generació de piràmides.

    3. Tot i que és un procediment relativament antic (alguns mapes a Internet, com ara guies urbanes, han estat des de l'inici mapes estàtics, basats en col·leccions d'imatges), la gran difusió entre el públic de la cartografia web i l'aparició de serveis com Google Maps o Microsoft Virtual Earth han demostrat la seva enorme eficàcia, de manera que actualment constitueix un dels àmbits de desenvolupament més actius de tecnologia geoespacial per a millorar la relativa lentitud dels servidors de mapes clàssics.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
  • ca  encauament en el client, n m
  • ca  encauament local, n m sin. compl.
  • es  cacheo en el cliente
  • es  cacheo local
  • en  client caching
  • en  local caching

Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > SIG a Internet

Definición
Encauament de mapes que emmagatzema part de les imatges prerenderitzades del servei de mapes en el client.

Nota

  • Segons els sistemes d'encauament, l'encauament local pot ser un paràmetre configurable, que es pot habilitar per a augmentar la velocitat, o, inversament, es pot inhabilitar per a assegurar una actualització més freqüent de les imatges del servei de mapes.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
  • ca  encauament en servidor, n m
  • es  cacheo en el servidor
  • en  server caching

Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > SIG a Internet

Definición
Encauament de mapes que genera i emmagatzema les imatges prerenderitzades del servei de mapes en el servidor.

Nota

  • L'encauament en el servidor és l'opció bàsica d'encauament de mapes, el qual pot combinar-se amb l'encauament en servidors intermedis i amb l'encauament local. Genèricament, l'encauament en el servidor inclou tot encauament que no tingui lloc en el client.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
  • ca  encauament en el client, n m
  • ca  encauament local, n m sin. compl.
  • es  cacheo en el cliente
  • es  cacheo local
  • en  client caching
  • en  local caching

Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > SIG a Internet

Definición
Encauament de mapes que emmagatzema part de les imatges prerenderitzades del servei de mapes en el client.

Nota

  • Segons els sistemes d'encauament, l'encauament local pot ser un paràmetre configurable, que es pot habilitar per a augmentar la velocitat, o, inversament, es pot inhabilitar per a assegurar una actualització més freqüent de les imatges del servei de mapes.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
  • ca  encert, n m
  • es  acierto
  • en  success

Teledetecció > Classificació

Definición
Nivell de correcció en una mesura que proporciona una dada categòrica.

Habitualment encert s'aplica com a sinònim de exactitud per a denominar mesures relacionades amb l'exactitud global: encert global (per l'exactitud global), encert global ponderat a partir de la superfície de les àrees de veritat terreny (per l'exactitud global ponderada a partir de la superfície de les àrees de veritat terreny), etc.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
  • ca  exactitud global, n f
  • ca  encert global, n m sin. compl.
  • ca  fiabilitat total, n f sin. compl.
  • es  exactitud global
  • es  acierto global sin. compl.
  • es  fiabilidad total sin. compl.
  • en  overall accuracy
  • en  global success sin. compl.

Teledetecció > Classificació

Definición
Mesura principal de l'exactitud de classificació en el conjunt d'un mapa, habitualment donada pel percentatge de mostres (típicament píxels o polígons en teledetecció) correctament classificades.

Es calcula com el quocient entre la suma del nombre de mostres correctament assignades a cadascuna de les classes (suma dels elements diagonals de la matriu de confusions) i el total de mostres.

L'exactitud global també pot ser estimada a través de l'índex kappa, així com a través de variants de càlcul de la mesura, que poden ser importants complements informatius, com ara l'exactitud global considerant només els elements classificats (els no classificats no es consideren errors), l'exactitud global ponderada a partir de la superfície de la capa que es vol avaluar, l'exactitud global ponderada a partir de la superfície de la capa que es vol avaluar considerant només els elements classificats, l'exactitud global ponderada a partir de la superfície de les àrees de veritat terreny o l'exactitud global ponderada a partir de la superfície de les àrees de veritat terreny considerant només els elements classificats.

A part d'aquestes mesures globals, també són d'interès les mesures d'exactitud per categories (vegeu exactitud de classificació).

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
  • ca  encreuament, n m
  • es  cruce
  • en  cross tabulation

Sistemes d'informació geogràfica > Matemàtiques > Estadística

Definición
Operació que produeix les combinacions de valors de dues o més variables categòriques, acompanyada generalment del càlcul de freqüències de cada combinació, la qual serveix com a punt de partida per a analitzar la possible relació entre les variables.

Nota

  • 1. Un exemple d'encreuament és el recompte del nombre d'habitants per sexe i grup d'edat en cada municipi.

    2. Segons el tipus de programa i de format, el resultat de l'encreuament s'obté en forma de taula de contingència (tabulació encreuada) o de taula relacional normalitzada (un registre per a cada combinació, amb la corresponent freqüència).

    3. L'operació de superposició de mapes dels sistemes d'informació geogràfica presenta analogies amb l'encreuament, atès que una de les explotacions possibles del resultat és la quantificació de freqüències o de superfícies de les combinacions presents en el mapa resultant de la superposició de dos o més mapes.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8