Teledetecció > Sensors > Tecnologia i tipus
- ca escaneig, n m
- ca escombratge, n m sin. compl.
- es escaneo
- es barrido sin. compl.
- en scanning
Teledetecció > Sensors > Tecnologia i tipus
Definición
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
Fotogrametria
- ca escombratge, n m
- es barrido
- en scanning
Fotogrametria
Definición
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
Cartografia > Teledetecció
- ca escombratge, n m
- es barrido
- fr balayage
- it scanning
- en scanning
- de Abtastung
Cartografia > Teledetecció
Definición
Nota
- Conceptualment treballa com un escàner gegantí, i cada unitat o parcel·la de territori que escombra s'anomena camp de visió instantània o IFOV.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
Fotogrametria
- ca escombratge progressiu, n m
- ca exploració progressiva, n f
- ca exploració seqüencial, n f
- es barrido progresivo
- en non-interlaced scanning
- en progressive scanning
- en sequential scanning
Fotogrametria
Definición
Nota
- L'escombratge progressiu evita el parpelleig i la identificació de les línies. Es va introduir en els monitors de tub de raigs catòdics, de pantalla de cristall líquid i de plasma. La freqüència de mostratge és més elevada que en l'entrellaçament perquè ha de recórrer el doble de línies. En l'estàndard de transmissió NTSC s'escombren 60 quadres per segon.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
Fotogrametria
- ca escorç, n m
- es escorzo
- en foreshortening
Fotogrametria
Definición
Nota
- L'escorç és un cas particular de desplaçament per altura. El resultat és una inclinació dels objectes cap a la posició de l'antena.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
Teledetecció > Georeferenciació
- ca escurçament, n m
- es acortamiento
- en foreshortening
Teledetecció > Georeferenciació
Definición
Així, els vessants de les muntanyes que en la direcció d'observació són anteriors apareixen comprimits i brillants, mentre que els vessants posteriors apareixen expandits i més foscos. Això causa un efecte visual xocant per tal com la percepció habitual (en les imatges òptiques) i fins i tot la percepció a ull nu és que les zones més elevades "s'allunyen" del sensor en comptes d'acostar-s'hi, com passa en les imatges de radar. Aquest artefacte és més pronunciat en radars amb un angle d'incidència petit. Tot i que l'escurçament és eliminat durant la correcció geomètrica, pot ser usat per a la creació d'imatges estereoscòpiques. En casos extrems pot produir-se ombreig topogràfic i fins i tot inversió del relleu.
Cal no confondre aquesta distorsió geomètrica amb la il·lusió òptica anomenada inversió topogràfica.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Georeferenciació
- ca esdeveniment, n m
- ca esdeveniment de ruta, n m sin. compl.
- es evento
- es evento de ruta
- en event
- en route event
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Georeferenciació
Definición
Nota
-
1. Són exemples d'esdeveniments un accident o un tram de limitació de velocitat en una carretera, definits per punts quilomètrics.
2. Els esdeveniments poden ser puntuals o lineals, segons l'extensió o la representació desitjada de l'entitat.
3. Els esdeveniments es visualitzen gràficament i es poden manipular espacialment com una classe més d'elements, tot mantenint l'emmagatzematge no gràfic en forma de taules. No tots els programes de SIG, però, entenen i permeten visualitzar i operar esdeveniments.
4. En alguns contextos, s'utilitza esdeveniment com a sinònim de localització, per a tot tipus de localitzacions (d'adreces, per coordenades, etc.). -
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Programació
- ca esdeveniment, n m
- es evento
- en event
Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Programació
Definición
Nota
-
1. Per exemple, passar el cursor del ratolí per damunt d'un botó desencadena l'aparició de l'etiqueta d'ajuda sobre la funció del botó.
2. En els llenguatges de programació orientada a objectes, la definició de cada objecte inclou el seu repertori d'esdeveniments propis, i és el programador qui estableix les accions associades a cada esdeveniment. -
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Sistemes de posicionament i navegació
- ca esdeveniment complex dinàmic, n m
- es evento complejo dinámico
- en complex dynamic event
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Sistemes de posicionament i navegació
Definición
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Sistemes de posicionament i navegació
- ca esdeveniment complex estàtic, n m
- es evento complejo estático
- en complex stationary event
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Sistemes de posicionament i navegació
Definición
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8