Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionaris cartogràfics

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  fotografia estereoscòpica 1, n f
  • ca  imatge estereoscòpica, n f sin. compl.
  • es  fotografía estereoscópica
  • es  imagen estereoscópica sin. compl.
  • en  stereo photography
  • en  stereoscopic image sin. compl.

Teledetecció > Sensors > Tecnologia i tipus

Definición
Tècnica d'estereoscòpia basada en la presa d'imatges d'un mateix objecte o escena des de diferents angles de visió.

El seu producte típic són els parells estereoscòpics.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
  • ca  parell estereoscòpic, n m
  • ca  fotografia estereoscòpica 2, n f sin. compl.
  • es  par estereoscópico
  • es  estereopar sin. compl.
  • es  fotografía estereoscópica sin. compl.
  • en  stereo pair
  • en  stereo photography sin. compl.

Teledetecció > Visualització

Definición
Conjunt de dues imatges de la mateixa escena des de diferents angles de visió per a ser vistes amb sensació de relleu, generar MDE, etc.

En teledetecció els parells estereoscòpics es poden obtenir repetint la captació de les imatges al llarg de la traça amb un cavalcament suficient (cas habitual en fotografia aèria), captant la mateixa àrea des d'una altra passada gràcies a la capacitat d'apuntament transversal del sensor (cas de l'HRV de l'SPOT) o, des de la mateixa passada, gràcies a disposar d'un segon sistema d'observació inclinat uns graus endavant o enrere (cas de l'ASTER del Terra).

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
  • ca  fotografia horitzontal, n f
  • es  fotografía horizontal
  • en  horizontal photograph

Fotogrametria

Definición
Fotografia obliqua alta en la qual l'eix de la càmera és paral·lel al pla horitzontal.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
  • ca  fotografia índex, n f
  • es  foto índice
  • en  index mosaic
  • en  photo index sheet

Fotogrametria

Definición
Imatge a petita escala que representa la distribució espacial dels fotogrames que formen part d'un bloc fotogramètric.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
  • ca  fotografia infraroja, n f
  • es  fotografía infrarroja
  • en  infrared photography

Teledetecció > Sensors > Tecnologia i tipus

Definición
Fotografia que proporciona imatges en infraroig en escala de grisos.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
  • ca  fotografia multibanda, n f
  • ca  fotografia multiespectral, n f sin. compl.
  • es  fotografía multibanda
  • es  fotografía multiespectral
  • en  multiband photography
  • en  multispectral photography
  • en  MSP sigla

Fotogrametria

Definición
Fotografia feta amb una o diverses càmeres que registren diferents bandes espectrals.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
  • ca  fotografia multibanda, n f
  • ca  fotografia multiespectral, n f sin. compl.
  • es  fotografía multibanda
  • es  fotografía multiespectral
  • en  multiband photography
  • en  multispectral photography
  • en  MSP sigla

Fotogrametria

Definición
Fotografia feta amb una o diverses càmeres que registren diferents bandes espectrals.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
  • ca  fotografia nadiral, n f
  • ca  fotografia vertical vertadera, n f sin. compl.
  • es  fotografía nadiral
  • es  fotografía vertical verdadera
  • en  nadir photography
  • en  true vertical photograph

Fotogrametria

Definición
Fotografia aèria vertical en la qual l'eix òptic de la càmera és perpendicular al terreny.

Nota

  • En una fotografia nadiral el punt principal, el nadir i l'isocentre coincideixen i els desplaçaments són radials des del nadir.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
  • ca  fotografia obliqua, n f
  • es  fotografía oblicua
  • en  oblique photograph
  • en  off-nadir photograph

Fotogrametria

Definición
Fotografia aèria presa amb un angle d'inclinació de l'eix òptic comprès entre 3º i 90º, habitualment 45º.

Nota

  • En funció de l'orientació de la inclinació, la fotografia obliqua pot ser anterior, posterior o lateral. Aquest tipus de fotografia queda més afectat pels punts morts, la refracció atmosfèrica i la curvatura terrestre. L'escala varia de forma decreixent des del nadir cap a l'horitzó i és diferent en els dos eixos. Els desplaçaments per la inclinació són radials des de l'isocentre i els desplaçaments pel relleu són radials des del nadir. Atès que té una cobertura més àmplia del terreny, la fotografia obliqua facilita la interpretació, per la qual cosa se sol utilitzar per al reconeixement i la interpretació fotogramètrica. Per a realitzar-ne la rectificació cal conèixer l'angle d'inclinació.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
  • ca  fotografia obliqua alta, n f
  • es  fotografía oblicua alta
  • en  high oblique photograph

Fotogrametria

Definición
Fotografia obliqua que adopta un punt de vista similar al terrestre, en la qual apareix l'horitzó aparent i el nadir no sol estar representat.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8