Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionaris cartogràfics

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  VLF, n f
  • ca  freqüència molt baixa, n f sin. compl.
  • es  VLF
  • es  frecuencia muy baja sin. compl.
  • en  VLF
  • en  very-low frequency sin. compl.

Teledetecció > Banda de l'espectre

Definición
Subregió de l'espectre electromagnètic, inclosa dins de la regió de les radiofreqüències, de longituds d'ona compreses, segons l'ITU, entre 10 i 100 km (freqüència entre 30 i 3 kHz).

La VLF s'empra en radiotelegrafia.

VLF és l'acrònim de very-low frequency ('freqüència molt baixa').

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
  • ca  freqüència relativa, n f
  • es  frecuencia relativa
  • en  relative frequency

Sistemes d'informació geogràfica > Matemàtiques > Estadística

Definición
Freqüència expressada com a proporció o percentatge sobre el total de casos.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
  • ca  SHF 1, n f
  • ca  freqüència superalta, n f sin. compl.
  • es  SHF
  • es  frecuencia superalta sin. compl.
  • en  SHF
  • en  super-high frequency sin. compl.

Teledetecció > Banda de l'espectre

Definición
Subregió de l'espectre electromagnètic, inclosa dins de la regió de les microones, de longituds d'ona compreses, segons l'ITU, entre 0.01 i 0.1 m (freqüència entre 30 i 3 GHz), emprada en sensors de radar, senyals de ràdio, aparells de microones, etc.

SHF és l'acrònim de super-high frequency ('freqüència superalta').

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
  • ca  SLF, n f
  • ca  freqüència superbaixa, n f sin. compl.
  • es  SLF
  • es  frecuencia superbaja sin. compl.
  • en  SLF
  • en  super-low frequency sin. compl.

Teledetecció > Banda de l'espectre

Definición
Subregió de l'espectre electromagnètic, inclosa dins de la regió de les radiofreqüències, de longituds d'ona compreses, segons l'ITU, entre 1000 i 10000 km (freqüència entre 300 i 30 Hz), emprada en les xarxes de corrent altern i alguns serveis de ràdio per a comunicació amb submarins.

SLF és l'acrònim de super-low frequency ('freqüència superbaixa').

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
  • ca  UHF, n f
  • ca  freqüència ultraalta, n f sin. compl.
  • es  UHF
  • es  frecuencia ultraalta sin. compl.
  • en  UHF
  • en  ultra-high frequency sin. compl.

Teledetecció > Banda de l'espectre

Definición
Subregió de l'espectre electromagnètic, inclosa dins de la regió de les radiofreqüències, de longituds d'ona compreses, segons l'IEEE i l'ASPRS, entre 0.3 i 1 m (freqüència entre 1 i 0.3 GHz) i, segons l'ITU, entre 0.1 i 1 m (freqüència entre 3 i 0.3 GHz).

La UHF s'empra en la transmissió de senyal de televisió, en el control de satèl·lits, en radiolocalització, etc.

UHF és l'acrònim de ultra-high frequency ('freqüència ultraalta').

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
  • ca  ULF, n f
  • ca  freqüència de la veu, n f sin. compl.
  • ca  freqüència ultrabaixa, n f sin. compl.
  • ca  VF, n f sin. compl.
  • es  ULF
  • es  frecuencia de la voz sin. compl.
  • es  frecuencia ultrabaja sin. compl.
  • es  VF sin. compl.
  • en  ULF
  • en  ultra-low frequency sin. compl.
  • en  VF sin. compl.
  • en  voice frequency sin. compl.

Teledetecció > Banda de l'espectre

Definición
Subregió de l'espectre electromagnètic, inclosa dins de la regió de les radiofreqüències, de longituds d'ona compreses, segons l'ITU, entre 100 i 1000 km (freqüència entre 3000 i 300 Hz), emprada en la transmissió de la parla (veu).

ULF i VF són els acrònims de ultra-low frequency ('freqüència ultrabaixa') i de voice frequency ('freqüència de la veu'), respectivament.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
  • ca  front d'ona, n m
  • es  frente de onda
  • en  wavefront

Fotogrametria

Definición
Lloc geomètric dels punts que tenen la mateixa fase en un moviment ondulatori.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
  • ca  límit, n m
  • ca  frontera, n f sin. compl.
  • es  frontera
  • es  límite
  • en  boundary
  • en  boundary line

Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Informació espacial

Definición
Línia de separació entre àrees adjacents o, en general, zones geogràfiques de qualsevol tipus, que pot coincidir o no amb elements físics.

Nota

  • 1. Són exemples de límits la línia de separació entre les unitats territorials polítiques o administratives o entre les parcel·les de propietat.

    2. En general, només els límits corresponents a entitats (físiques o jurisdiccionals) establertes per l'home es poden considerar nítids o definits, mentre que en la major part de fenòmens naturals els límits són sempre convencionals en major o menor grau, a causa de la transició o variació gradual dels fenòmens en l'espai.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
  • ca  frontispici, n m
  • es  frontispicio
  • fr  frontispice
  • it  frontespizio
  • en  frontispiece
  • de  Frontispiz
  • de  Titelblatt

Cartografia > Arts gràfiques, tipografia, retolació

Definición
Il·lustració encarada a la portada d'un atles, d'un llibre o d'un altre document paginat.

Nota

  • En els frontispicis dels grans atles ha estat molt habitual la representació d'ornaments al·legòrics, sobretot amb la figura del tità Atles sostenint el món sobre les seves espatlles.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
  • ca  Free Software Foundation
  • ca  FSF sigla

Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Programari

Definición
Organització sense ànim de lucre fundada el 1985 per a donar suport al moviment en favor del programari lliure i promoure la llibertat universal de distribuir i modificar el programari sense restriccions.

A part de desenvolupar projectes de programari, com el projecte GNU, les seves principals aportacions han estat la definició de llicències de distribució de programari lliure (llicència GNU) i l'establiment de procediments per a certificar-ne el compliment.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8