Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionaris cartogràfics

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

Búsqueda básica
Búsqueda avanzada
Korea Multi-Purpose Satellite

Teledetecció > Sèries i constel·lacions

  • ca  KOMPSAT, n m
  • ca  Korea Multi-Purpose Satellite, n m sin. compl.

Teledetecció > Sèries i constel·lacions

Definición
Acrònim de Korea Multi-Purpose Satellite, 'satèl·lit multipropòsit de Corea [del Sud]'.

Sèrie de satèl·lits, d'òrbita heliosíncrona i polar, gestionats pel KARI i destinats a l'obtenció d'imatges per a sistemes d'informació geogràfica.
- El satèl·lit KOMPSAT-1, conegut com Arirang-1 a Corea del Sud, a una altitud nominal de 685 km, va ser llançat el 20 de desembre de 1999 i va ser operatiu fins al 30 de desembre de 2007. Travessava l'equador a les 10:50 (node ascendent).
- El satèl·lit KOMPSAT-2, també denominat Arirang-2, a la mateixa altitud nominal, va ser llançat el 28 de juliol de 2006. Travessa l'equador a les 10:50 (node ascendent).
- El satèl·lit KOMPSAT-3, també denominat Arirang-3, a la mateixa altitud nominal, va ser llançat el 17 de maig de 2012. Travessa l'equador a les 13:30 (node ascendent).
- El satèl·lit KOMPSAT-5, també denominat Arirang-5, a una altitud nominal de 550 km, va ser llançat el 22 d'agost de 2013. Travessa l'equador a les 6:00 (node ascendent).
- El satèl·lit KOMPSAT-3A, també denominat Arirang-3A, a una altitud nominal de 528 km, va ser llançat el 26 de març de 2015. Travessa l'equador a les 13:30 (node ascendent).

Els satèl·lits KOMPSAT-1 a 5 tenen una resolució temporal de 28 dies però, gràcies a la capacitat d'apuntament de les plataformes, el temps de revisita és inferior.

Noteu que no existeix el satèl·lit KOMPSAT-4 atès que la paraula coreana per al número quatre, sa, és un homònim del caràcter xinès per a la mort.

Principals sensors: OSMI, EOC (KOMPSAT-1), MSC (KOMPSAT-2), AEISS (KOMPSAT-3), COSI (KOMPSAT-5), AEISS-A, ISS (KOMPSAT-3A).

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
krigatge

Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Geoestadística

  • ca  krigatge, n m
  • es  krigeado
  • en  kriging

Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Geoestadística

Definición
Interpolació estocàstica basada en un algorisme generalitzat de millor estimació lineal no esbiaixada, que utilitza variogrames com a funcions de ponderació.

Nota

  • 1. El krigatge es basa en la teoria de variables regionalitzades per a incorporar informació sobre els aspectes estocàstics de la variació espacial en el càlcul de les funcions de ponderació per a la interpolació.

    2. El krigatge té l'avantatge de ser l'únic mètode d'interpolació que proporciona una manera de caracteritzar la variància de les estimacions.

    3. El krigatge constitueix una de les bases de l'anàlisi geoestadística, i té nombroses aplicacions en prospecció minera, anàlisi geològica, anàlisi de sòls i anàlisi de contaminants, entre d'altres.

    4. La denominació krigatge prové del nom de l'enginyer de mines sud-africà Daniel G. Krige, que en va fer la formulació inicial. Posteriorment se n'han desenvolupat un gran nombre de variants.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
krigatge de punts

Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Geoestadística

  • ca  krigatge ordinari, n m
  • ca  krigatge de punts, n m sin. compl.
  • es  krigeado de puntos
  • es  krigeado ordinario
  • en  ordinary kriging
  • en  point kriging

Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Geoestadística

Definición
Krigatge que ajusta variogrames de manera local a un subconjunt de punts de mostreig i determina els pesos de la funció d'interpolació a partir de la matriu de semivariàncies entre parells de punts de mostreig i del vector de semivariàncies entre els punts de mostreig i el punt que cal estimar.

Nota

  • El krigatge ordinari és la variant més bàsica de krigatge.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
krigatge disjuntiu

Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Geoestadística

  • ca  krigatge indicador, n m
  • ca  krigatge disjuntiu, n m sin. compl.
  • es  krigeado disyuntivo
  • es  krigeado indicador
  • en  disjunctive kriging
  • en  indicator kriging

Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Geoestadística

Definición
Krigatge probabilístic resultant d'aplicar el krigatge ordinari no lineal a les dades originals de mostreig transformades a una escala binària, segons si superen o no un determinat llindar fixat.

Nota

  • 1. El resultat de la interpolació per mitjà del krigatge indicador són valors continus en el rang 0-1, que indiquen la probabilitat de superar o no el llindar de referència en cada punt de l'àrea interpolada.

    2. L'aplicació del krigatge indicador variant el valor del llindar de referència permet avaluar la robustesa de la interpolació, és a dir, la independència relativa de les probabilitats obtingudes respecte dels valors llindar emprats.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
krigatge estratificat

Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Geoestadística

  • ca  krigatge estratificat, n m
  • es  krigeado estratificado
  • en  stratified kriging

Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Geoestadística

Definición
Krigatge ordinari o per blocs que calcula els variogrames i aplica la interpolació per separat en àrees resultants de classificar i dividir el territori analitzat segons informació extra rellevant per a suposar una variació espacial diferenciada en diferents parts del territori estudiat.

Nota

  • 1. El krigatge estratificat requereix, a més de la informació addicional per a classificar el territori, un nombre de punts de mostreig suficient en cada una de les àrees en què es divideix el territori.

    2. El krigatge estratificat sol produir resultats més acurats, amb un error d'interpolació més baix.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
krigatge indicador

Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Geoestadística

  • ca  krigatge indicador, n m
  • ca  krigatge disjuntiu, n m sin. compl.
  • es  krigeado disyuntivo
  • es  krigeado indicador
  • en  disjunctive kriging
  • en  indicator kriging

Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Geoestadística

Definición
Krigatge probabilístic resultant d'aplicar el krigatge ordinari no lineal a les dades originals de mostreig transformades a una escala binària, segons si superen o no un determinat llindar fixat.

Nota

  • 1. El resultat de la interpolació per mitjà del krigatge indicador són valors continus en el rang 0-1, que indiquen la probabilitat de superar o no el llindar de referència en cada punt de l'àrea interpolada.

    2. L'aplicació del krigatge indicador variant el valor del llindar de referència permet avaluar la robustesa de la interpolació, és a dir, la independència relativa de les probabilitats obtingudes respecte dels valors llindar emprats.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
krigatge multivariable

Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Geoestadística

  • ca  krigatge multivariable, n m
  • es  krigeado multivariante
  • en  multivariate kriging

Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Geoestadística

Definición
Krigatge aplicat a dades resultants de transformacions multivariables de les dades originals objecte de mostreig i d'interpolació, com ara les que s'obtenen d'una regressió múltiple o d'una anàlisi de components principals.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
krigatge no lineal

Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Geoestadística

  • ca  krigatge no lineal, n m
  • es  krigeado no lineal
  • en  non-linear kriging

Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Geoestadística

Definición
Aplicació dels mètodes de krigatge a dades transformades mitjançant logaritmes.

Nota

  • El krigatge no lineal produeix estimacions del logaritme natural o decimal de la variable objecte d'interpolació, el qual es pot transformar inversament per a obtenir el valor estimat de la variable analitzada, per bé que sovint amb errors pel fet que la funció antilogaritme és un estimador esbiaixat.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
krigatge ordinari

Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Geoestadística

  • ca  krigatge ordinari, n m
  • ca  krigatge de punts, n m sin. compl.
  • es  krigeado de puntos
  • es  krigeado ordinario
  • en  ordinary kriging
  • en  point kriging

Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Geoestadística

Definición
Krigatge que ajusta variogrames de manera local a un subconjunt de punts de mostreig i determina els pesos de la funció d'interpolació a partir de la matriu de semivariàncies entre parells de punts de mostreig i del vector de semivariàncies entre els punts de mostreig i el punt que cal estimar.

Nota

  • El krigatge ordinari és la variant més bàsica de krigatge.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
krigatge per blocs

Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Geoestadística

  • ca  krigatge per blocs, n m
  • es  krigeado por bloques
  • en  block kriging

Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Geoestadística

Definición
Krigatge que estima valors mitjans per a una àrea a l'entorn dels punts desconeguts, anomenada bloc, en lloc d'estimar els valors exactes per als punts, com en el krigatge ordinari.

Nota

  • El krigatge per blocs sol reduir la variància de les estimacions i produir interpolacions més suavitzades.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8