Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionaris cartogràfics

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  metadades d'objecte, n f pl
  • es  metadatos a nivel de objeto
  • en  object level metadata
  • en  OLM sigla

Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Infraestructures de dades espacials

Definición
Metadades que documenten un objecte individual dins d'un recurs d'informació concret, amb la finalitat de descriure característiques particulars de la dada o dades relatives a aquell objecte.

Nota

  • Per exemple, les metadades sobre una carretera concreta per a indicar que la informació sobre el seu traçat prové d'una font diferent de la de la resta de carreteres, com ara els plànols de projecte en el cas d'una carretera en construcció, mentre que la font d'informació de la resta de carreteres és la restitució fotogramètrica.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
  • ca  metadades de recurs, n f pl
  • es  metadatos a nivel de recurso
  • en  resource level metadata

Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Infraestructures de dades espacials

Definición
Metadades que documenten un recurs individual d'informació.

Nota

  • Les metadades de recurs descriuen, per exemple, les característiques d'un fitxer de dades, d'un servei en línia o d'un document.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
  • ca  metadades de sèrie, n f pl
  • es  metadatos a nivel de serie
  • en  collection level metadata

Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Infraestructures de dades espacials

Definición
Metadades que documenten una col·lecció o una sèrie de recursos d'informació que comparteixen característiques comunes de contingut, d'autor o d'altres.

Nota

  • Les metadades de sèrie descriuen, per exemple, les característiques generals d'una sèrie cartogràfica, comunes a tots els fulls de la sèrie.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
  • ca  metadades geoespacials, n f pl
  • es  metadatos geoespaciales
  • en  geospatial metadata

Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Infraestructures de dades espacials

Definición
Metadades concebudes per a descriure les característiques de la informació geogràfica i dels recursos relacionats.

Nota

  • 1. Les metadades geoespacials han estat objecte de normalització per mitjà d'estàndards internacionals plenament acceptats.

    2. L'existència i la publicació de metadades descriptives de la informació geoespacial, d'acord amb aquests estàndards, és una de les condicions necessàries per a l'establiment i el funcionament de les infraestructures de dades espacials.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
  • ca  metàfora, n f
  • es  metáfora
  • fr  métaphore
  • it  metafora
  • en  metaphor
  • de  Metaphere

Cartografia > Teoria de la comunicació i de la informació

Definición
Figura retòrica que consisteix a emprar un mot que expressa literalment una cosa per a expressar-ne una altra que té una certa semblança amb aquella.

Nota

  • En el context de la teoria de la comunicació, la cartografia sovint es considera la gran metàfora del món actual.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
  • ca  CMOS, n m
  • ca  metall-òxid-semiconductor complementari, n m sin. compl.
  • es  CMOS
  • es  metal-óxido-semiconductor complementario sin. compl.
  • en  CMOS
  • en  complementary metal-oxide-semiconductor sin. compl.

Teledetecció > Sensors > Tecnologia i tipus

Definición
APS format per un conjunt d'elements detectors, amb una arquitectura similar a la dels CCD però amb la capacitat de controlar paràmetres de cadascun dels detectors individualment.

Els CMOS proporcionen flexibilitat en detriment de la sensibilitat, ja que part de l'àrea detectora és utilitzada pels circuits de control. Són comuns en algunes aplicacions d'imatgeria mèdica i en electrònica de consum però no en teledetecció.

CMOS és l'acrònim de complementary metall-oxide-semiconductor ('metall-òxid-semiconductor complementari').

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
  • ca  metamodel, n m
  • es  metamodelo
  • en  metamodel

Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Bases de dades > Modelització de dades

Definición
Conjunt de conceptes, regles, restriccions i teories aplicables per a modelitzar una determinada classe de problemes o situacions.

Nota

  • Els diversos models conceptuals existents (model entitat-relació, model UML, etc.) es consideren metamodels.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
  • ca  METASENSING, n f

Teledetecció > Institucions, instal·lacions i centres

Definición
Empresa holandesa destinada al proveïment de serveis de cartografia de radar d'alta qualitat i resolució, així com a la fabricació de sensors.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
  • ca  Meteor, n m

Teledetecció > Sèries i constel·lacions

Definición
Sèrie de satèl·lits gestionada pel ROSHYDROMET i destinada a la hidrologia i la meteorologia.

La sèrie és formada per 7 generacions de satèl·lits:
1. L'experimental, anomenada Cosmos, formada per 10 satèl·lits llançats entre el 25 d'agost de 1964 (Cosmos-44) i el 12 de juny de 1968.
2. La Meteor-1, formada per 25 satèl·lits llançats entre el 23 de març de 1969 i el 5 d'abril de 1977, d'òrbita no heliosíncrona, polar i quasi circular.
3. La Meteor-2, formada per 22 satèl·lits llançats entre l'11 de juliol de 1975 i el 31 d'agost de 1993, destinada al flux de radiació.
4. La Meteor-Priroda, formada per 6 satèl·lits llançats entre el 9 de juliol de 1974 i el 10 de juliol de 1981, d'òrbita heliosíncrona i polar, que va ser la primera missió heliosíncrona de la Unió Soviètica.
5. La Meteor-3, formada per 6 satèl·lits llançats entre el 24 d'octubre de 1985 i el 25 de gener de 1994, d'òrbita no heliosíncrona, polar i quasi circular.
6. La Meteor-3M, missió coparticipada per la NASA i la RASA, amb el llançament del satèl·lit Meteor-3M-1, d'òrbita heliosíncrona, polar i quasi circular, que va ser llançat el 10 de desembre de 2001 i va ser operatiu fins a l'abril de 2006, i que travessava l'equador a les 9:15 (node ascendent).
7. La Meteor-M, formada per 9 satèl·lits, el primer dels quals, Meteor-M N1, va ser llançat el 17 de setembre de 2009, d'òrbita heliosíncrona, polar i quasi circular; el Meteor-M N2 va ser llançat el 8 de juliol de 2014; el Meteor-M N2-1 va ser llançat el 28 de novembre de 2017, i els següents, els Meteor-M N2-2 a Meteor-M N2-6 i Meteor-M N3, està previst que siguin llançats a partir del 2018.
8. La Meteor-MP, formada per 2 satèl·lits, el Meteor-MP N1 i el Meteor-MP N2, els quals es preveu que siguin llançats l'any 2021 i el 2023, respectivament.

Principals sensors: Càmera de TV vidicó (Meteor-1 i Meteor-Priroda-1), IRFS-2 (Meteor-M N2), Klimat (Meteor-3 i Metero-3M-1), KMSS (Meteor-M N1 i Meteor-M N2), MR-900B (Meteor-3), MR-2000M (Meteor-3), MR-2000M-1 (Meteor-3M-1), MSS-Fragment (Meteor-Priroda-5), MSU-E (Meteor-Priroda-5 i Meteor-3M-1), MSU-M (Meteor-Priroda), MSU-MR (Meteor-M N1 i Meteor-M N2), MSU-SK (Meteor-Priroda-5), MSU-S (Meteor-Priroda), MTVZA (Meteor-3M-1 i Meteor-M N1), MIVZA (Meteor-3M-1), radiòmetre d'IR (Meteor-1, Meteor-Priroda-1 i Meteor-Priroda-2), SAGE III (Meteor-3M-1), Severjanin (Meteor-M N1 i Meteor-M N2), SHF (Meteor-Priroda-1, Meteor-Priroda-2, Meteor-Priroda-3 i Meteor-Priroda-6), SI-GDR (Meteor-Priroda-2, Meteor-Priroda-3 i Meteor-Priroda-4), SFM-2 (Meteor-3M-1) i SM (Meteor-3), TOMS (Meteor-3-6).

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
  • ca  Meteor-3M, n f

Teledetecció > Sèries i constel·lacions

Definición
(Vegeu la informació d'aquesta generació de satèl·lits a Meteor n m.)

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6