Back to top
  • ca  metodologia de desenvolupament de sistemes, n f
  • es  metodología de desarrollo de sistemas
  • en  system development methodology

Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Bases de dades > Sistemes de gestió de bases de dades

Definición
Conjunt d'etapes i mètodes seguits per al desenvolupament d'un sistema d'informació.

Nota

  • La metodologia de desenvolupament de sistemes comprèn, entre les principals etapes, l'anàlisi de requeriments, l'especificació de requeriments i el disseny del sistema, l'avaluació d'alternatives i la implementació.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
  • ca  MetOp, n m
  • ca  Meteorological Operational Polar Satellite, n m sin. compl.

Teledetecció > Sèries i constel·lacions

Definición
Acrònim de Meteorological Operational Polar Satellite, 'satèl·lit polar meteorològic operacional'.

Sèrie de satèl·lits de teledetecció, d'òrbita polar, gestionats per l'EUMETSAT i destinats a l'observació meteorològica.

El programa MetOp va ser originàriament plantejat com un programa satel·litari major, anomenat POEM, successor de les sèries ERS-1/2, projecte que es va canviar pels programes Envisat i MetOp l'any 1992 en el marc de l'EPS.

- El MetOp-2, el primer satèl·lit europeu d'òrbita polar, a una altitud nominal de 817 km va ser llançat el 19 d'octubre de 2006 i és operatiu amb limitacions. El satèl·lit MetOp-1 va ser llançat el 17 de setembre de 2012, i està previst que el satèl·lit MetOp-3 sigui llançat el 2018. Travessen l'equador a les 9:30 (node descendent).
- La segona generació de la sèrie, anomenada MetOp-SG (Meteorological Operational Polar Satellite Second Generation), serà formada per dues sèries de tres satèl·lits, els MetOp-SG-A1 a A3 i els MetOp-SG-B1 a B3, els quals està previst que siguin llançats entre els anys 2021 i 2036 i que orbitin a la mateixa altitud nominal i travessin l'equador a la mateixa hora (també en node descendent) que els satèl·lits de la primera generació.

Principals sensors a MetOp-2: AMSU-A, ASCAT, AVHRR/3, GOME-2, GRAS, HIRS/4, IASI i MHS.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
  • ca  metre, n m
  • es  metro
  • fr  mètre
  • it  metro
  • en  tape measure
  • de  Meβband

Cartografia > Dibuix tècnic i disseny

Definición
Cinta mètrica, instrument, vara, etc., que té un metre o més de llargària, porta marcada la divisió en decímetres, centímetres i mil·límetres i serveix per a amidar longituds.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
  • ca  metre, n m
  • es  metro
  • fr  mètre
  • it  metro
  • en  meter
  • en  metre
  • de  Meter
  • sbl  m

Cartografia > Geometria, mètrica i topologia

Definición
Unitat de longitud del sistema internacional igual a la longitud del trajecte recorregut en el buit per la llum durant 1/299.792.458 segons.

Nota

  • Aquesta definició fou establerta a la 17a Conferència General de Pesos i Mesures l'octubre de 1983, i substitueix totes les donades anteriorment. Eren tradicionals les definicions de metre com la deumilionèsima part d'un quadrant de meridià terrestre, des de 1790, i com la distància a 0° de temperatura entre dues marques traçades en una barra de platí iridiat, amb un 90% de platí i un 10% d'iridi, conservada a la seu del Bureau International des Poids et Mesures, de França.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
  • ca  metre, n m
  • es  metro
  • en  meter
  • en  metre
  • sbl  m

Teledetecció

Definición
Unitat internacional de longitud igual a la longitud del trajecte recorregut en el buit per la llum durant 1/299792458 segons, i equivalent, originàriament, a la deumilionèsima part del quadrant del meridià terrestre, o distància del pol Nord a l'equador sobre l'el·lipsoide.

A part dels seus múltiples usos com a unitat fonamental que és, en teledetecció s'utilitza també per a indicar longituds d'ona de l'espectre electromagnètic, sobretot en les regions espectrals del VIS i l'IR, per la qual cosa sovint són emprats els seus submúltiples, especialment el micròmetre (μm) i el nanòmetre (nm).

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
  • ca  mètric -a, adj
  • es  métrico -ca
  • fr  métrique
  • it  metrico
  • en  metric
  • de  metrisch

Cartografia > Geometria, mètrica i topologia

Definición
Relatiu als sistemes de mesura.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
  • ca  mètrica, n f
  • es  métrica
  • en  metric

Sistemes d'informació geogràfica > Matemàtiques > Geometria i topologia

Definición
Regla o conjunt de regles per a expressar quantitativament una relació espacial, particularment en el cas de la distància.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
  • ca  mètrica, n f
  • es  métrica
  • fr  métrique
  • it  metrica
  • en  metric
  • de  Metrik

Cartografia > Geometria, mètrica i topologia

Definición
Conjunt de normes i qüestions que fan referència a les mides i a les pràctiques d'amidament.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
  • ca  Kalpana-1, n m
  • ca  Meteorological Satellite-1, n m sin. compl.
  • ca  METSAT-1, n m sin. compl.

Teledetecció > Plataformes

Definición
Primer satèl·lit meteorològic geoestacionari construït per l'ISRO.

El Kalpana-1 és el precursor de les futures generacions dels satèl·lits INSAT, les quals separen els satèl·lits meteorològics dels de telecomunicacions i serveis de transmissió de dades. Va ser llançat el 12 de setembre de 2002 amb el nom METSAT-1.

L'any 2003 aquest satèl·lit va ser reanomenat Kalpana-1 en honor a l'astronauta índia Kalpana Chawla, morta durant la reentrada a la Terra de l'Space Shuttle Columbia l'1 de febrer de 2003.

METSAT-1 és l'acrònim de Meteorological Satellite-1 ('satèl·lit meteorològic-1').

Principal sensor: VHRR/2.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
  • ca  MF, n f
  • ca  freqüència mitjana, n f sin. compl.
  • es  MF
  • es  frecuencia media sin. compl.
  • en  MF
  • en  medium frequency sin. compl.

Teledetecció > Banda de l'espectre

Definición
Subregió de l'espectre electromagnètic, inclosa dins de la regió de les radiofreqüències, de longituds d'ona compreses, segons l'ITU, entre 100 i 1000 m (freqüència entre 3 i 0.3 MHz), emprada en la transmissió per ràdio.

MF és l'acrònim de medium frequency ('freqüència mitjana').

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6