NAL
NAL
Teledetecció > Institucions, instal·lacions i centres
- ca NAL, n m
- ca National Aerospace Laboratory, n m sin. compl.
Teledetecció > Institucions, instal·lacions i centres
Definición
Acrònim de National Aerospace Laboratory, 'Laboratori Nacional [del Japó] Aeroespacial'.
Organització, constituïda el juliol de 1955, encarregada de la recerca d'aeronaus, coets i altres sistemes de transport aeronàutic, així com de tecnologia complementària i del desenvolupament d'instal·lacions a gran escala.
Des de l'1 d'octubre de 2003 aquest institut, juntament amb la NASDA i l'ISAS, forma part de la JAXA.
Vegeu JAXA, NASDA, ISAS.
Organització, constituïda el juliol de 1955, encarregada de la recerca d'aeronaus, coets i altres sistemes de transport aeronàutic, així com de tecnologia complementària i del desenvolupament d'instal·lacions a gran escala.
Des de l'1 d'octubre de 2003 aquest institut, juntament amb la NASDA i l'ISAS, forma part de la JAXA.
Vegeu JAXA, NASDA, ISAS.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
nano-
nano-
Cartografia > Geometria, mètrica i topologia
- ca nano-, pfx
- es nano-
- fr nano-
- it nano-
- en nano-
- de Nano-
- sbl n
Cartografia > Geometria, mètrica i topologia
Definición
Forma prefixada del mot grec nánnos, 'nan', utilitzada en el sistema internacional per a denominar el submúltiple d'una unitat equivalent a la mil milionèsima part d'aquesta unitat (la multiplica per 10-9).
Nota
- La forma prefixada nano- forma part de denominacions com ara nanòmetre o nanosegon.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
nanòmetre
nanòmetre
Teledetecció
- ca nanòmetre, n m
- es nanómetro
- en nanometer
- sbl nm
Teledetecció
Definición
Submúltiple del metre equivalent a la seva mil milionèsima (10-9) part.
En teledetecció el nanòmetre s'utilitza sobretot per a indicar longituds d'ona de l'espectre electromagnètic, especialment en les regions espectrals del VIS i l'IR.
En teledetecció el nanòmetre s'utilitza sobretot per a indicar longituds d'ona de l'espectre electromagnètic, especialment en les regions espectrals del VIS i l'IR.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
nanosatèl·lit
nanosatèl·lit
Teledetecció > Plataformes > Tecnologia i tipus
- ca nanosatèl·lit, n m
- es nanosatélite
- en nanosatellite
Teledetecció > Plataformes > Tecnologia i tipus
Definición
Plataforma espacial caracteritzada per tenir una massa, un volum i una potència menors que en el cas dels satèl·lits convencionals, i un pes comprès entre 1 i 10 kg, cosa que implica alhora una reducció de la mida dels instruments que transporta.
Vegeu també satèl·lit artificial.
Vegeu també satèl·lit artificial.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
nanosegon
nanosegon
Teledetecció
- ca nanosegon, n m
- es nanosegundo
- en nanosecond
- sbl ns
Teledetecció
Definición
Submúltiple del segon equivalent a la seva mil milionèsima (10-9) part.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
nansa
nansa
Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Interfícies d'usuari
- ca ansa, n f
- ca nansa, n f
- es asa
- en handle
Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Interfícies d'usuari
Definición
Cadascuna de les marques que apareixen a l'entorn d'un objecte gràfic quan se selecciona interactivament sobre la pantalla de l'ordinador, les quals permeten modificar-ne la posició o redimensionar-lo.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
NAOMI
NAOMI
Teledetecció > Sensors
- ca NAOMI, n m
- ca New AstroSat Optical Modular Instrument, n m sin. compl.
Teledetecció > Sensors
Definición
Acrònim de New AstroSat Optical Modular Instrument, 'nou instrument òptic modular AstroSat'.
Sensor de teledetecció instal·lat a bord dels satèl·lits AlSat-2A, AlSat-2B, SPOT-6 i SPOT-7, destinat majoritàriament a la cartografia, la gestió agrícola i dels boscos, l'estudi de la gestió de l'aigua i dels recursos minerals i del petroli, i la gestió dels desastres naturals i la planificació territorial.
- En els satèl·lits AlSat-2A i AlSat-2B permet obtenir imatges pancromàtiques [450,900 nm] i multiespectrals en les regions espectrals del VIS [450,520 nm; 530,600 nm; 620,690 nm] i l'IRp [760, 890 nm], en 5 bandes amb una resolució espacial al nadir de 2.5 m a la banda pancromàtica i de 10 m a les multiespectrals. Les seves escenes presenten una resolució radiomètrica de 12 bits (dels quals se seleccionen 10 bits en la transmissió i tractament de les dades), es capten amb tecnologia d'escaneig per línies i es distribueixen amb una cobertura territorial d'uns 17.5 km (dallada).
. Els satèl·lits presenten capacitat d'apuntament transversal a la traça, cosa que permet que el sensor tingui un camp d'observació de 800 km. La resolució temporal és de 4 mesos i el temps de revisita és de 3 dies.
- En els satèl·lits SPOT-6 i SPOT-7 l'instrument incorpora dues càmeres amb les mateixes bandes que al satèl·lit AlSat-2A amb una petita modificació a la banda pancromàtica [450,750 nm], amb una resolució espacial al nadir entre 1.5 m i 2.5 m a la banda pancromàtica i entre 6 m i 10 m a les multiespectrals. Les seves escenes també presenten una resolució radiomètrica de 12 bits, es capten amb tecnologia d'escaneig per línies i es distribueixen amb una cobertura territorial entre 10 km i 60 km (dallada), en funció de la resolució espacial seleccionada.
. Els satèl·lits SPOT-6 i SPOT-7 també presenten capacitat d'apuntament transversal a la traça (±30°), cosa que permet que el sensor tingui una resolució temporal d'1 mes i un temps de revisita de 3 dies.
Sensor de teledetecció instal·lat a bord dels satèl·lits AlSat-2A, AlSat-2B, SPOT-6 i SPOT-7, destinat majoritàriament a la cartografia, la gestió agrícola i dels boscos, l'estudi de la gestió de l'aigua i dels recursos minerals i del petroli, i la gestió dels desastres naturals i la planificació territorial.
- En els satèl·lits AlSat-2A i AlSat-2B permet obtenir imatges pancromàtiques [450,900 nm] i multiespectrals en les regions espectrals del VIS [450,520 nm; 530,600 nm; 620,690 nm] i l'IRp [760, 890 nm], en 5 bandes amb una resolució espacial al nadir de 2.5 m a la banda pancromàtica i de 10 m a les multiespectrals. Les seves escenes presenten una resolució radiomètrica de 12 bits (dels quals se seleccionen 10 bits en la transmissió i tractament de les dades), es capten amb tecnologia d'escaneig per línies i es distribueixen amb una cobertura territorial d'uns 17.5 km (dallada).
. Els satèl·lits presenten capacitat d'apuntament transversal a la traça, cosa que permet que el sensor tingui un camp d'observació de 800 km. La resolució temporal és de 4 mesos i el temps de revisita és de 3 dies.
- En els satèl·lits SPOT-6 i SPOT-7 l'instrument incorpora dues càmeres amb les mateixes bandes que al satèl·lit AlSat-2A amb una petita modificació a la banda pancromàtica [450,750 nm], amb una resolució espacial al nadir entre 1.5 m i 2.5 m a la banda pancromàtica i entre 6 m i 10 m a les multiespectrals. Les seves escenes també presenten una resolució radiomètrica de 12 bits, es capten amb tecnologia d'escaneig per línies i es distribueixen amb una cobertura territorial entre 10 km i 60 km (dallada), en funció de la resolució espacial seleccionada.
. Els satèl·lits SPOT-6 i SPOT-7 també presenten capacitat d'apuntament transversal a la traça (±30°), cosa que permet que el sensor tingui una resolució temporal d'1 mes i un temps de revisita de 3 dies.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
NAPP
NAPP
Teledetecció > Missions
- ca NAPP, n m
- ca National Aerial Photography Program, n m sin. compl.
Teledetecció > Missions
Definición
Acrònim de National Aerial Photography Program, 'programa nacional [dels Estats Units d'Amèrica] de fotografia aèria'.
Programa coordinat per l'USGS, iniciat el 1987 com a continuació de l'NHAP, que efectua vols a altituds d'uns 20000 peus i produeix, com a producte estàndard, fotogrames de 23 cm de costat, en color, blanc i negre o infraroig color, a escala 1:40000.
Programa coordinat per l'USGS, iniciat el 1987 com a continuació de l'NHAP, que efectua vols a altituds d'uns 20000 peus i produeix, com a producte estàndard, fotogrames de 23 cm de costat, en color, blanc i negre o infraroig color, a escala 1:40000.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
Narrow Angle Camera
Narrow Angle Camera
Teledetecció > Sensors
- ca NAC, n f
- ca Narrow Angle Camera, n f sin. compl.
Teledetecció > Sensors
Definición
Acrònim de Narrow Angle Camera, 'càmera d'angle estret'.
Sensor de teledetecció instal·lat a bord dels satèl·lits de la sèrie KITSAT (concretament als KITSAT-1 i KITSAT-2), al satèl·lit TMSAT, al satèl·lit FASat-B i al satèl·lit PoSAT-1.
En els satèl·lits KITSAT està destinat majoritàriament a l'obtenció d'imatges de contrast entre el sòl, el mar, els núvols, el gel o la neu.
Conjuntament amb el sensor WAC forma l'instrument anomenat CEIS.
Permet obtenir imatges en la regió espectral del VIS. Les seves escenes es capten amb tecnologia d'escaneig per línies amb una resolució espacial al nadir de 200 m i una cobertura territorial d'uns 150 km (dallada) per 100 km (al llarg de la traça).
- En el satèl·lit TMSAT està destinat majoritàriament a l'estudi dels recursos de la Terra, els usos del sòl i els efectes dels desastres naturals. Conjuntament amb el sensor WAC forma l'instrument anomenat EIS. Permet obtenir imatges en les regions espectrals del VIS i l'IRp. Les seves escenes tenen una resolució espacial al nadir de 100 m i una cobertura territorial d'uns 100 km (dallada) per 100 km (al llarg de la traça).
- En el satèl·lit FASat-B està destinat majoritàriament a l'obtenció d'imatges de contrast entre el sòl, el mar, els núvols, el gel o la neu. Conjuntament amb el sensor WAC forma l'instrument anomenat EIS. Permet obtenir imatges en la regió espectral del VIS. Les seves escenes tenen una resolució espacial al nadir de 130 m x 100 m i una cobertura territorial d'uns 93 km (dallada) per 62 km (al llarg de la traça).
- En el satèl·lit PoSAT-1 està destinat majoritàriament a mesurar la humitat del sòl i la densitat de la vegetació. Conjuntament amb el sensor WAC forma l'instrument anomenat EIS. Permet obtenir imatges en la regió espectral del VIS. Les seves escenes es capten amb tecnologia d'escaneig per línies amb una resolució espacial al nadir de 200 m i una cobertura territorial d'uns 150 km (dallada) per 100 km (al llarg de la traça).
Sensor de teledetecció instal·lat a bord dels satèl·lits de la sèrie KITSAT (concretament als KITSAT-1 i KITSAT-2), al satèl·lit TMSAT, al satèl·lit FASat-B i al satèl·lit PoSAT-1.
En els satèl·lits KITSAT està destinat majoritàriament a l'obtenció d'imatges de contrast entre el sòl, el mar, els núvols, el gel o la neu.
Conjuntament amb el sensor WAC forma l'instrument anomenat CEIS.
Permet obtenir imatges en la regió espectral del VIS. Les seves escenes es capten amb tecnologia d'escaneig per línies amb una resolució espacial al nadir de 200 m i una cobertura territorial d'uns 150 km (dallada) per 100 km (al llarg de la traça).
- En el satèl·lit TMSAT està destinat majoritàriament a l'estudi dels recursos de la Terra, els usos del sòl i els efectes dels desastres naturals. Conjuntament amb el sensor WAC forma l'instrument anomenat EIS. Permet obtenir imatges en les regions espectrals del VIS i l'IRp. Les seves escenes tenen una resolució espacial al nadir de 100 m i una cobertura territorial d'uns 100 km (dallada) per 100 km (al llarg de la traça).
- En el satèl·lit FASat-B està destinat majoritàriament a l'obtenció d'imatges de contrast entre el sòl, el mar, els núvols, el gel o la neu. Conjuntament amb el sensor WAC forma l'instrument anomenat EIS. Permet obtenir imatges en la regió espectral del VIS. Les seves escenes tenen una resolució espacial al nadir de 130 m x 100 m i una cobertura territorial d'uns 93 km (dallada) per 62 km (al llarg de la traça).
- En el satèl·lit PoSAT-1 està destinat majoritàriament a mesurar la humitat del sòl i la densitat de la vegetació. Conjuntament amb el sensor WAC forma l'instrument anomenat EIS. Permet obtenir imatges en la regió espectral del VIS. Les seves escenes es capten amb tecnologia d'escaneig per línies amb una resolució espacial al nadir de 200 m i una cobertura territorial d'uns 150 km (dallada) per 100 km (al llarg de la traça).
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
NASA
NASA
Teledetecció > Institucions, instal·lacions i centres
- ca NASA, n f
- ca Administració Nacional de l'Aeronàutica i l'Espai, n f sin. compl.
- es NASA
- es Administración Nacional de la Aeronáutica y del Espacio sin. compl.
- en NASA
- en National Aeronautical and Space Administration sin. compl.
Teledetecció > Institucions, instal·lacions i centres
Definición
Acrònim de National Aeronautical and Space Administration, 'Administració Nacional [dels Estats Units d'Amèrica] de l'Aeronàutica i l'Espai'.
Organització creada el 1958 per a dirigir les activitats en els camps de l'aeronàutica i de la recerca aeroespacial dels Estats Units d'Amèrica.
La seva creació va ser, en bona part, una reacció als èxits soviètics, que havien culminat en el llançament del primer satèl·lit (vegeu Sputnik). Entre les seves activitats típiques hi ha el llançament de satèl·lits per a posar-los en òrbita, l'entrenament d'astronautes, el disseny d'aeronaus i vehicles espacials, així com l'anàlisi i la distribució de les dades i la informació derivada dels seus satèl·lits. Actualment disposa de diverses instal·lacions per tot el món.
Pertany al Govern Federal i comparteix responsabilitats en les activitats espacials i aèries amb altres agències federals, el departament de comerç, el departament de transport i el departament de defensa. La major part del treball desenvolupat per la NASA es realitza en el sector privat, per part de companyies aeroespacials contractades pel govern.
Els centres principals de la NASA són: ARC, DFRC, GSFC, JPL, JSC, KSC, LaRC, LeRC, MSFC i SSC.
Entre altres funcions, gestiona o codirigeix diversos satèl·lits, sèries i constel·lacions: ICESat, QuikSCAT, UARS, SeaSat, SAGE, TRMM, TOMS, Nimbus, Suomi NPP, TIROS/ESSA/NOAA, Landsat, la sèrie EOS, la constel·lació A-Train, etc.
Organització creada el 1958 per a dirigir les activitats en els camps de l'aeronàutica i de la recerca aeroespacial dels Estats Units d'Amèrica.
La seva creació va ser, en bona part, una reacció als èxits soviètics, que havien culminat en el llançament del primer satèl·lit (vegeu Sputnik). Entre les seves activitats típiques hi ha el llançament de satèl·lits per a posar-los en òrbita, l'entrenament d'astronautes, el disseny d'aeronaus i vehicles espacials, així com l'anàlisi i la distribució de les dades i la informació derivada dels seus satèl·lits. Actualment disposa de diverses instal·lacions per tot el món.
Pertany al Govern Federal i comparteix responsabilitats en les activitats espacials i aèries amb altres agències federals, el departament de comerç, el departament de transport i el departament de defensa. La major part del treball desenvolupat per la NASA es realitza en el sector privat, per part de companyies aeroespacials contractades pel govern.
Els centres principals de la NASA són: ARC, DFRC, GSFC, JPL, JSC, KSC, LaRC, LeRC, MSFC i SSC.
Entre altres funcions, gestiona o codirigeix diversos satèl·lits, sèries i constel·lacions: ICESat, QuikSCAT, UARS, SeaSat, SAGE, TRMM, TOMS, Nimbus, Suomi NPP, TIROS/ESSA/NOAA, Landsat, la sèrie EOS, la constel·lació A-Train, etc.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
