Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionaris cartogràfics

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  estructuració de dades, n f
  • ca  estructuració de bases de dades, n f sin. compl.
  • ca  organització de les dades, n f sin. compl.
  • es  estructuración de bases de datos
  • es  estructuración de datos
  • es  organización de los datos
  • en  data organization
  • en  data structuring
  • en  database structuring

Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Models de dades espacials

Definición
Conjunt d'operacions destinades a donar a les dades l'estructura final en un sistema d'informació geogràfica, segons l'estructura de dades escollida o l'emprada pel programari utilitzat, i segons l'esquema lògic de la base de dades, en cas d'haver de carregar-les en una base de dades.

Nota

  • 1. Generalment, la captació o l'entrada de dades no produeix directament dades estructurades, per no sobrecarregar la tasca d'introduir dades (per exemple, la digitalització) amb manipulacions o transformacions que poden ser automatitzades posteriorment. L'estructuració de dades es realitza després de l'entrada de dades (o posteriorment per a reestructurar dades ja existents), generalment de forma automàtica.

    2. Són exemples d'estructuració de dades l'estructura de dades vectorial de tipus llista de coordenades per a obtenir dades vectorials amb estructura vectorial topològica, o l'estructuració de dades ràster simples segons l'estructura de codificació per longitud de recorregut.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
  • ca  ISO 1, n f
  • ca  International Organization for Standardization, n f sin. compl.
  • ca  Organització Internacional per a l'Estandardització, n f sin. compl.
  • es  ISO
  • es  Organización Internacional para la Estandarización sin. compl.
  • en  ISO
  • en  International Organization for Standardization sin. compl.

Teledetecció > Institucions, instal·lacions i centres

Definición
Nom curt amb què és coneguda la International Organization for Standardization, Organització Internacional per a l'Estandardització.

Organització amb membres de la majoria de països del món, organitzada en comitès tècnics, en els quals es vota a favor o en contra del desenvolupament d'estàndards.

El seu comitè tècnic 211 (ISO/TC211) desenvolupa estàndards internacionals per a la informació geogràfica i la geomàtica. Entre els 47 estàndards ISO publicats per aquest comitè, la majoria d'aplicació a la teledetecció, són específics d'aquesta disciplina els de metadades per a la informació geogràfica, ISO 19115 i 19139, amb una part 2 del primer que constitueix una ampliació per a les imatges (majoritàriament de teledetecció) i dades ràster, així com els 19121 i 19129.

Encara que la denominació ISO pot semblar un acrònim, la mateixa organització estableix que no ho és. De fet, els logotips de l'ISO en els seus dos idiomes oficials, el francès i l'anglès, inclouen el mot ISO, i és que l'organització va adoptar el nom pel mot grec ísos ('igual') en referència a la seva voluntat d'homogeneïtzar, plasmada fins i tot en el seu nom curt.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
  • ca  est, n m
  • ca  orient, n m
  • es  este
  • fr  est
  • it  est
  • en  east
  • de  Osten

Cartografia > Astronomia, orientació i navegació

Definición
Punt de l'horitzó sensible per on surt el Sol en els equinoccis.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
  • ca  orientació, n f
  • es  orientación
  • en  orientation

Sistemes d'informació geogràfica > Matemàtiques > Geometria i topologia

Definición
Posició o direcció relativa d'un objecte respecte als punts cardinals, en el cas de coordenades georeferenciades, o en relació amb els eixos de coordenades, en el cas d'un dibuix de coordenades arbitràries.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
  • ca  orientació, n f
  • es  orientación
  • en  aspect

Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Anàlisi del terreny

Definición
Derivada de primer ordre d'una superfície contínua que expressa la direcció que segueix la màxima taxa de variació dels valors de la superfície en cada punt.

Nota

  • 1. En el cas del terreny, l'orientació correspon a la direcció que segueix la màxima variació d'altitud de la superfície del terreny a cada punt, expressada generalment en graus respecte del nord.

    2. Habitualment, els termes gradient i pendent s'utilitzen com a sinònims, encara que estrictament per a definir el pendent calen el gradient i l'orientació.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
  • ca  orientació, n f
  • es  orientación
  • en  wayfinding

Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Sistemes de posicionament i navegació

Definición
Acció d'orientar-se.

Nota

  • L'orientació es considera el component cognitiu de la navegació, i constitueix un camp d'estudi en disciplines com la ciència cognitiva, la psicologia o la geografia.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
  • ca  orientació, n f
  • es  orientación
  • fr  orientation
  • it  orientamento
  • en  orientation
  • de  Orientierung
  • de  Ortung

Cartografia > Teoria de la comunicació i de la informació

Definición
Posició d'un terreny, d'una persona, d'un recorregut o de qualsevol fenomen respecte a una referència externa, principalment els punts cardinals.

Nota

  • La denominació orientació procedeix de l'edat mitjana, en què es prenia l'orient com a direcció principal de referència i molts mapes s'editaven amb l'est a la part superior. Encara que avui prenem el nord com a principal direcció, el terme orientació ha persistit.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
  • ca  orientació, n f
  • es  orientación
  • fr  orientation
  • it  orientamento
  • en  orientation
  • de  Orientierung
  • de  Ortung

Cartografia > Teoria de la comunicació i de la informació

Definición
Variable visual definida per la direcció relativa que adopta un signe cartogràfic o els elements que el componen.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
  • ca  orientació absoluta, n f
  • es  orientación absoluta
  • en  absolute orientation

Fotogrametria

Definición
Fase de l'orientació externa consistent en la determinació de l'escala, la posició i l'orientació del model estereoscòpic amb l'ajuda dels punts de control terrestre.

Nota

  • Calen almenys dos punts de control amb coordenades (x,y,z) i un altre amb coordenada z. Després d'establir la relació entre l'espai model i l'espai objecte, el sistema de coordenades del model es transforma al sistema de coordenades objecte, que es resol per mitjà d'una transformació tridimensional amb tres paràmetres de translació (xt, yt, zt), tres angles de gir (ω,φ,κ) i un factor d'escala (s).
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
  • ca  orientació angular, n f
  • es  orientación angular
  • en  angular orientation
  • en  attitude

Fotogrametria

Definición
Posició angular relativa, indicada mitjançant la magnitud i la direcció, d'un sensor o d'una imatge respecte del nadir, expressada com un conjunt de tres rotacions en un sistema d'orientació angular.

Nota

  • L'orientació angular defineix les relacions angulars entre els tres eixos del sistema de coordenades d'una imatge o un sensor i els tres eixos del sistema de coordenades objecte.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8