Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionaris cartogràfics

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  precisió 2, n f
  • es  precisión
  • en  precision

Teledetecció

Definición
Grau de discriminació possible en un tipus utilitzat per a emmagatzemar nombres, en informàtica.

La precisió és especialment important en els tipus de dades que són nombres reals. Per exemple en un real de precisió doble es poden emmagatzemar més xifres significatives (entre 15 i 17) que en un de precisió simple (entre 6 i 9).

Convé destacar que disposar de molta precisió numèrica no garanteix que el valor tingui una exactitud elevada, però que la precisió sí que limita l'exactitud, per la qual cosa cal emprar tipus numèrics amb prou precisió perquè l'exactitud no s'hi vegi compromesa.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
  • ca  precisió d'un conjunt de dades, n f
  • es  precisión de un conjunto de datos
  • en  dataset precision

Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Qualitat de les dades

Definición
Precisió amb què s'emmagatzemen les coordenades dels elements d'un conjunt de dades, basada en el nombre de dígits significatius proporcionats per la forma de representació i d'emmagatzematge digital dels valors numèrics de les coordenades.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
  • ca  precisió doble, n f
  • es  precisión doble
  • en  double precision

Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Qualitat de les dades

Definición
Precisió dels nombres reals per mitjà de vuit bytes, que proporciona quinze dígits significatius.

Nota

  • En els SIG, l'emmagatzematge de les coordenades amb precisió doble proporciona prou posicions decimals per a assegurar precisions inferiors a 1 cm sobre el terreny.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
  • ca  precisió simple, n f
  • es  precisión simple
  • en  single precision

Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Qualitat de les dades

Definición
Precisió dels nombres reals per mitjà de quatre bytes, que proporciona només set dígits significatius.

Nota

  • En els SIG, l'emmagatzematge de les coordenades amb precisió simple és generalment insuficient per a obtenir precisions d'1 m o inferiors.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
  • ca  PRISMA 1, n m
  • ca  Precursore Iperspettrale della Missione Applicativa 1, n m sin. compl.

Teledetecció > Plataformes

Definición
Acrònim de Precursore Iperspettrale della Missione Applicativa, 'precursor hiperespectral de la missió operativa'.

Satèl·lit de teledetecció, d'òrbita heliosíncrona i circular, gestionat per l'ASI i destinat al seguiment de les cobertes del sòl, l'estat dels conreus, la qualitat de les aigües continentals i l'observació de les zones costaneres de la mar Mediterrània.

Es tracta de l'evolució del programa previ, denominat HypSEO, finalitzat l'any 2002.

Està previst que el PRISMA, a una altitud nominal de 700 km, sigui llançat l'any 2018 i que travessi l'equador a les 10:30 (node descendent). La resolució temporal serà de 25 dies, però, gràcies a la capacitat d'apuntament transversal a la traça de la plataforma (±14.7°), el temps de revisita serà menor.

Principal sensor: PRISMA.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
  • ca  PRISMA 2, n m
  • ca  Precursore Iperspettrale della Missione Applicativa 2, n m sin. compl.

Teledetecció > Sensors

Definición
Acrònim de Precursore Iperspettrale della Missione Applicativa, 'precursor hiperespectral de la missió operativa'.

Sensor hiperespectral, que serà instal·lat a bord del satèl·lit PRISMA, destinat al seguiment de les cobertes del sòl, l'estat dels conreus, la qualitat de les aigües continentals i l'observació de les zones costaneres de la mar Mediterrània.

Permetrà obtenir imatges pancromàtiques [400,750 nm] i en les regions espectrals del VIS-IRp [400 a 1010 nm (66 bandes)] i l'IRp-IRom [900 a 2505 nm (171 bandes)], en 238 bandes. La banda pancromàtica tindrà una resolució espacial al nadir entre 2.5 i 5 m i les bandes del VIS-IRp i l'IRp-IRom tindran una amplada de banda de 10 nm i una resolució espacial al nadir entre 20 i 30 m. Les seves escenes tindran una resolució radiomètrica de 12 bits, es captaran amb tecnologia d'escaneig per línies i es distribuiran amb una cobertura territorial entre 30 i 60 km.

La plataforma en què anirà embarcat presentarà capacitat d'apuntament transversal a la traça (±14.7°) amb un camp d'observació d'uns 440 km.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
  • ca  predicat espacial, n m
  • es  predicado espacial
  • en  spatial predicate

Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Consulta

Definición
Sentència d'un llenguatge de consulta de base de dades ampliat que avalua relacions espacials entre els elements espacials emmagatzemats en una o més taules i que retorna els registres corresponents a la selecció per condició espacial.

Nota

  • 1. Cada predicat espacial correspon a un tipus de relació espacial.

    2. Les primeres implementacions dels programes de bases de dades espacials van ser diverses, i no estaven normalitzades. Progressivament, gràcies a l'impuls d'Open Geospatial Consortium, que l'ha incorporat a l'especificació Simple Feature, s'ha anat adoptant l'esquema de nou predicats espacials (igual, disjunt, interseca, toca, creua, dins, conté, cavalca, es relaciona), ideat per Max Egenhofer a partir de les possibles interaccions entre l'interior, el límit i l'exterior de dos elements geomètrics.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
  • ca  predicció, n f
  • ca  estimació, n f sin. compl.
  • es  estimación
  • es  predicción
  • en  estimation
  • en  prediction

Sistemes d'informació geogràfica > Matemàtiques > Estadística

Definición
Càlcul del valor d'una variable dependent a partir dels valors de variables explicatives, o dels valors futurs d'una variable a partir dels seus valors anteriors, mitjançant un model estadístic construït a partir dels valors observats.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
  • ca  paràmetre d'entorn, n m
  • ca  preferència, n f sin. compl.
  • es  parámetro de entorno
  • es  preferencia
  • en  environment setting
  • en  preference

Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Programari

Definición
Cadascun dels paràmetres que tenen efecte sobre els diferents mòduls o parts d'un programa i que estan relacionats amb les condicions generals d'ús del programa.

Nota

  • Els paràmetres d'entorn solen ser predeterminats, però es poden canviar abans i durant l'execució.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
  • ca  preprocessament, n m
  • es  preprocesamiento
  • en  preprocessing

Teledetecció

Definición
Fase inicial del processament de dades en la qual la imatge és corregida de diversos errors i degradacions, mitjançant correcció geomètrica, correcció radiomètrica o tractaments visuals diversos com el realçament de contorns, l'augment de contrast, etc.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6