Back to top
  • ca  realització, n f
  • es  realización
  • en  realization

Sistemes d'informació geogràfica > Matemàtiques > Estadística

Definición
Resultat equiprobable d'una simulació estocàstica basada en una funció de distribució de probabilitats coneguda.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
  • ca  reble, n m
  • es  relleno
  • en  fill

Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Visualització i edició cartogràfica

Definición
Símbol gràfic, com ara trama, color o to de gris, amb què s'emplena l'interior dels elements poligonals per a simbolitzar-los.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
  • ca  Receiver Independent Exchange
  • ca  RINEX sigla

Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Sistemes de posicionament i navegació

Definición
Format estàndard d'intercanvi per a les dades primàries dels sistemes de posicionament i navegació per satèl·lit.

RINEX permet l'emmagatzematge de les dades brutes rebudes pels receptors amb independència del model i el fabricant, a més de la transferència a un ordinador per a ser processades posteriorment fora de línia per les aplicacions de postprocessament, també de qualsevol fabricant.

Nota

  • Literalment, [format] d'intercanvi independent del receptor.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
  • ca  recepció, n f
  • es  recepción
  • en  reception

Teledetecció > Sensors > Tecnologia i tipus

Definición
Captació, per part d'un sensor, de senyals, imatges o altres informacions provinents d'una font, els quals pot fer-los arribar per emissió, reflexió, fluorescència, etc.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
  • ca  receptor, n m
  • es  receptor
  • en  receiver

Fotogrametria

Definición
Dispositiu en un sistema de radar que amplifica i filtra el senyal rebut, a més d'eliminar-ne les longituds d'ona no operatives.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
  • ca  receptor de GPS, n m
  • es  receptor de GPS
  • en  GPS navigation device
  • en  GPS receiver

Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Sistemes de posicionament i navegació

Definición
Dispositiu electrònic capaç de rebre i operar amb els senyals d'un sistema de posicionament global, en particular del sistema NAVSTAR-GPS, per a determinar la posició en què es troba sobre la superfície terrestre.

Nota

  • 1. Els receptors de GPS proporcionen la posició en coordenades geogràfiques o en diferents sistemes de coordenades planes, segons la projecció i el dàtum escollit, com també l'altitud referida al dàtum vertical escollit, en funció de la disponibilitat de satèl·lits.

    2. Els receptors de GPS més habituals operen només amb el sistema NAVSTAR-GPS, però els més avançats poden operar amb els diversos sistemes de navegació global per satèl·lit existents (NAVSTAR-GPS, GLONASS, etc.).

    3. Hi ha diferents tipus de receptors de GPS: dedicats, en forma d'aparell independent o integrats en altres aparells. Entre els receptors de GPS dedicats, els més corrents són el receptor de mà, per a usos científics, tècnics o esportius, i el navegador per a vehicles. Els receptors de GPS integrats en altres aparells solen anar incorporats en telèfons mòbils intel·ligents, en organitzadors personals o en tauletes o ordinadors portàtils, o bé són mòduls per a connectar a un altre dispositiu.

    4. Els receptors de GPS també es diferencien segons el grau de precisió de les mesures de posicionament que proporcionen, des d'un o pocs centímetres fins a algunes desenes de metres, segons el tipus de codi, de fase i de protocol amb què poden operar, i segons si disposen de capacitats addicionals, com correcció diferencial en temps real o d'altres.

    5. Segons el tipus d'aparell que allotja el receptor de GPS, es pot disposar d'altres prestacions, a més de la determinació de la posició, com ara visualització de mapes amb més o menys interactivitat, introducció i emmagatzematge de dades que no són les de posició, instruccions per a navegació, serveis basats en localització, serveis de realitat augmentada o d'altres.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
  • ca  receptor mòbil, n m
  • es  receptor móvil
  • en  rover

Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Sistemes de posicionament i navegació

Definición
Receptor de GPS portàtil que permet recollir dades en el camp, la posició del qual es determina per GPS diferencial respecte d'una estació base.

Nota

  • La denominació receptor mòbil només s'utilitza en el context del GPS diferencial, atès que tots els receptors de GPS ordinaris són portàtils.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
  • ca  reciprocitat, n f
  • es  reciprocidad
  • en  reciprocity

Teledetecció

Definición
Condicions, en un radar, sota les quals la dispersió HV és equivalent a la VH, assumint que les ones incidents H i V tenen la mateixa potència.

Per a assegurar la reciprocitat, el radar ha d'operar en geometria monoestàtica. La reciprocitat en la retrodispersió pot ser alterada per dispersions provinents d'objectes diferents de l'objecte observat.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
  • ca  reclassificació, n f
  • es  reclasificación
  • en  reclassification

Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Geoprocessament

Definición
Operació que assigna nous valors categòrics als elements d'un conjunt de dades vectorial o a les cel·les d'un conjunt de dades ràster, a partir dels valors categòrics d'un atribut ja existent o en aplicar una classificació per intervals als valors d'un atribut quantitatiu.

Nota

  • 1. La reclassificació pot servir per a canviar un tipus de codificació per un altre, per a agrupar les classes d'una classificació original en categories més generals d'una nova classificació, per a homogeneïtzar diversos conjunts de dades amb classificacions diferents o per a convertir un atribut quantitatiu en categòric.

    2. La reclassificació se sol dur a terme per mitjà de taules d'equivalència o de fitxers de reclassificació amb la correspondència entre els valors originals i els nous valors assignats.

    3. La reclassificació no implica pèrdua de la informació original. El resultat de la reclassificació és un nou atribut afegit, en el cas de les dades vectorials, o un nou ràster, en el cas de les dades ràster.

    4. La reclassificació no implica necessàriament agregació espacial, tot i que sovint solen anar associades.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
  • ca  reclassificació, n f
  • es  reclasificación
  • fr  reclassification
  • it  riclassificazione
  • en  reclassification
  • de  Neuklassifizierung
  • de  Wiederklassifizierung

Cartografia > Geografia física i humana

Definición
Acció i efecte de reclassificar.

Nota

  • La reclassificació s'aplica sovint en transformacions i anàlisis de sistemes d'informació geogràfica, especialment quan es treballa amb un ràster.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3