radar de penetració terrestre
radar de penetració terrestre
Fotogrametria
- ca georadar, n m
- ca radar de penetració terrestre, n m
- es georradar
- en georadar
- en ground penetration radar
- en GPEN sigla
Fotogrametria
Definición
Sistema de radar que permet generar una imatge del terreny per sota de la superfície, utilitzant diferents freqüències i una gran amplada de banda.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
radar de polarització creuada
radar de polarització creuada
Teledetecció > Sensors > Tecnologia i tipus
- ca radar de polarització creuada, n m
- es radar de polarización cruzada
- en cross-polarized radar
Teledetecció > Sensors > Tecnologia i tipus
Definición
Radar que treballa amb polarització creuada.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
radar de polarització dual
radar de polarització dual
Teledetecció > Sensors > Tecnologia i tipus
- ca radar de polarització dual, n m
- es radar de polarización dual
- en dual polarization radar
Teledetecció > Sensors > Tecnologia i tipus
Definición
Radar que pot enregistrar ecos amb dues polaritzacions diferents.
Generalment permet transmetre amb una única polarització i rebre en dues polaritzacions diferents, generalment ortogonals.
Generalment permet transmetre amb una única polarització i rebre en dues polaritzacions diferents, generalment ortogonals.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
radar de polarització en quadratura
radar de polarització en quadratura
Teledetecció > Sensors > Tecnologia i tipus
- ca radar polarimètric, n m
- ca radar de polarització en quadratura, n m sin. compl.
- es radar polarimétrico
- es radar de polarización en cuadratura sin. compl.
- en polarimetric radar
- en quadrature polarization radar sin. compl.
Teledetecció > Sensors > Tecnologia i tipus
Definición
Radar d'obertura sintètica dissenyat per a obtenir dades d'una escena de manera simultània en dos estats de polarització creuada durant la transmissió, i els mateixos estats de polarització durant la recepció.
Hi ha quatre estats possibles de polarització per a fer les mesures (típicament HH, HV, VV i VH), les quals han de ser rebudes suficientment properes en el temps perquè siguin coherents en la fase. Quan les quatre bandes són mesurades, s'obté la matriu de reflexió de cada píxel, així com altres descriptors polarimètrics, com la signatura de polarització.
Són exemples de radar polarimètric els sensors aeroportats AIRSAR, EMISAR i els sensors espacioportats SIR-C a bord d'algunes missions de l'Space Shuttle i el RADARSAT-2 SAR.
Hi ha quatre estats possibles de polarització per a fer les mesures (típicament HH, HV, VV i VH), les quals han de ser rebudes suficientment properes en el temps perquè siguin coherents en la fase. Quan les quatre bandes són mesurades, s'obté la matriu de reflexió de cada píxel, així com altres descriptors polarimètrics, com la signatura de polarització.
Són exemples de radar polarimètric els sensors aeroportats AIRSAR, EMISAR i els sensors espacioportats SIR-C a bord d'algunes missions de l'Space Shuttle i el RADARSAT-2 SAR.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
radar de pols curt
radar de pols curt
Teledetecció > Sensors > Tecnologia i tipus
- ca radar de pols curt, n m
- es radar de pulso corto
- en short pulse radar
Teledetecció > Sensors > Tecnologia i tipus
Definición
Radar capaç de generar polsos d'energia de curta durada, típicament de nanosegons.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
radar Doppler
radar Doppler
Teledetecció > Sensors > Tecnologia i tipus
- ca radar Doppler, n m
- es radar Doppler
- en Doppler radar
Teledetecció > Sensors > Tecnologia i tipus
Definición
Radar que diferencia entre objectes fixos i en moviment a través de la detecció del canvi en la freqüència de les ones reflectides causades pel desplaçament Doppler.
El radar Doppler és útil, per exemple, en el seguiment de tornados i en l'evolució d'episodis de precipitació, ja que permet mesurar la velocitat i la direcció dels objectes amb una exactitud elevada.
El radar Doppler és útil, per exemple, en el seguiment de tornados i en l'evolució d'episodis de precipitació, ja que permet mesurar la velocitat i la direcció dels objectes amb una exactitud elevada.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
radar FOPEN
radar FOPEN
Fotogrametria
- ca radar FOPEN, n m
- es radar FOPEN
- en foliage penetration radar
- en FOPEN radar
Fotogrametria
Definición
Radar que permet generar una imatge del terreny que hi ha sota una massa boscosa espessa gràcies a l'aplicació de la polarització múltiple en la transmissió o la recepció.
Nota
-
1. El radar FOPEN habitualment opera en VHF o UHF.
2. La denominació radar FOPEN conté una sigla, FOPEN, que correspon a l'anglès foliage penetration ('penetració de fullatge'). -
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
Radar Imaging Satellite-2
Radar Imaging Satellite-2
Teledetecció > Plataformes
- ca RISAT-2, n m
- ca Radar Imaging Satellite-2, n m sin. compl.
Teledetecció > Plataformes
Definición
Acrònim de Radar Imaging Satellite-2, 'satèl·lit generador d'imatges de radar-2'.
(Vegeu la informació d'aquest satèl·lit a IRS1 n m.)
(Vegeu la informació d'aquest satèl·lit a IRS1 n m.)
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
radar interferomètric d'obertura sintètica
radar interferomètric d'obertura sintètica
Teledetecció > Sensors > Tecnologia i tipus
- ca InSAR, n m
- ca IfSAR, n m sin. compl.
- ca radar interferomètric d'obertura sintètica, n m sin. compl.
- es InSAR
- es IfSAR sin. compl.
- es radar interferométrico de apertura sintética sin. compl.
- en InSAR
- en IfSAR sin. compl.
- en interferometric synthetic aperture radar sin. compl.
Teledetecció > Sensors > Tecnologia i tipus
Definición
Instrument basat en la mesura del canvi de fase enregistrat en les imatges de radar.
La interferometria, la tècnica que s'hi relaciona, es pot utilitzar en la detecció de canvis (fins i tot de precisió centimètrica) a la superfície de la Terra, en l'elaboració de mapes topogràfics, en l'estudi de desplaçaments2 del terreny com a conseqüència de terratrèmols, de subsidències, etc. i es basa en la combinació de les dades captades sobre la mateixa àrea per dues antenes SAR (ubicades en una mateixa plataforma però separades entre si, o bé gràcies a realitzar dues passades i fer l'observació des de diferents angles, un cas que es denomina interferometria de doble pas). Si les antenes estan separades en la direcció d'abast, és a dir, ortogonalment a la direcció de vol, s'obté informació relativa a l'alçada, mentre que si estan separades en la direcció d'azimut, és a dir, en la direcció de vol, s'obté informació relativa al moviment de la superfície (útil en l'estudi de corrents oceànics).
InSAR i IfSAR són acrònims de interferometric synthetic aperture radar ('radar interferomètric d'obertura sintètica').
La interferometria, la tècnica que s'hi relaciona, es pot utilitzar en la detecció de canvis (fins i tot de precisió centimètrica) a la superfície de la Terra, en l'elaboració de mapes topogràfics, en l'estudi de desplaçaments2 del terreny com a conseqüència de terratrèmols, de subsidències, etc. i es basa en la combinació de les dades captades sobre la mateixa àrea per dues antenes SAR (ubicades en una mateixa plataforma però separades entre si, o bé gràcies a realitzar dues passades i fer l'observació des de diferents angles, un cas que es denomina interferometria de doble pas). Si les antenes estan separades en la direcció d'abast, és a dir, ortogonalment a la direcció de vol, s'obté informació relativa a l'alçada, mentre que si estan separades en la direcció d'azimut, és a dir, en la direcció de vol, s'obté informació relativa al moviment de la superfície (útil en l'estudi de corrents oceànics).
InSAR i IfSAR són acrònims de interferometric synthetic aperture radar ('radar interferomètric d'obertura sintètica').
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
radar làser
radar làser
Teledetecció > Sensors > Tecnologia i tipus
- ca lidar, n m
- ca ladar, n m sin. compl.
- ca radar làser, n m sin. compl.
- es lidar
- es ladar sin. compl.
- es radar láser sin. compl.
- en lidar
- en ladar sin. compl.
- en laser radar sin. compl.
Teledetecció > Sensors > Tecnologia i tipus
Definición
Sensor que permet mesurar el temps entre l'emissió de llum (normalment en polsos) i la detecció del senyal d'eco (així com la seva intensitat) i en dedueix la distància a l'objecte del qual es detecta l'eco d'aquella llum.
El lidar és un tipus de sensor actiu, també denominat ladar (denominació que correspon a laser detection and ranging, detecció de làser i distància), tot i que aquesta denominació és emprada principalment en un context militar, i radar làser, atès que el seu funcionament és similar al del radar. A diferència del radar, que treballa en la regió de les microones, el lidar utilitza llum polaritzada de la regió compresa entre l'UV i l'IRoc (fins a uns 1500 nm); els de longitud d'ona més curta s'empren típicament per a aplicacions en què la llum hagi de penetrar aigua (batimetria; per exemple, en els lidars hidrogràfics aeroportats).
El lidar té el seu inici en l'ús de làsers per a la detecció de submarins a mitjan dècada de 1960; al final de la dècada de 1970 i durant la dècada de 1980 la NASA aplica la mesura de distàncies a través de làsers en dos sensors aeroportats: AOL i ATM2. Posteriorment els lidars han estat emprats també per a estudis de composició atmosfèrica (lidar d'absorció diferencial) i de camps de vent (anemometria de làser Doppler), així com per a la inducció de fluorescència en la vegetació. Els lidars moderns sovint es munten en un sistema d'escaneig transversal que va recollint dades del terreny mentre la plataforma, que és gairebé sempre aèria, avança. Els sensors satel·litaris, com el CALIOP del CALIPSO són poc freqüents. A més de ser usat per a l'obtenció d'MDS en àrees urbanes i naturals, el lidar també s'ha aplicat a la cartografia forestal, a l'anàlisi d'inundacions i riscos, a la batimetria i, ja fora de la teledetecció convencional, a la reconstrucció de morfologies d'edificis històrics (lidar terrestre), en sistemes mòbils de cartografiat, etc. Els làsers usats habitualment en els sistemes de lidar produeixen radiació coherent amb polsos curts, estreta divergència de feix (que pot proporcionar una molt alta resolució espacial) i freqüents repeticions, i van associats a sistemes GNSS i sistemes de navegació inercial, característiques que possibiliten l'obtenció de dades amb una gran exactitud.
Segons el seu mode de funcionament, els lidars es poden classificar en lidars polsats i lidars de forma d'ona completa. D'altra banda, els lidars també es poden classificar en funció de la grandària de l'empremta1. Els d'empremta petita solen il·luminar una àrea entre 0.25 i menys de 2 m (però la distància de mostreig sobre el terreny pot ser molt variada, menor o major a l'empremta, segons l'aplicació). En canvi, els lidars d'empremta gran, típicament per sobre de 2 m i fins a algunes desenes de metres, se solen usar per a estudis de superfície del mar i aplicacions on no cal tant detall espacial. La resolució espacial horitzontal (o transversal a la direcció del feix), entesa com a capacitat de discriminar objectes d'interès, és limitada per la resolució angular del sistema d'orientació, la precisió del sistema d'escaneig, les dimensions de l'empremta i el nombre i la distribució dels punts al terreny (per exemple, per a detecció de línies elèctriques s'usa una empremta petita però una distància de mostreig sobre el terreny que, en la direcció transversal a la traça, és encara menor a l'empremta, alhora que és molt menys detallada en la direcció al llarg de la traça).
La denominació lidar prové de l'acrònim lexicalitzat anglès lidar (light detection and ranging, detecció de llum i distància). Vegeu també lidar aeroportat.
El lidar és un tipus de sensor actiu, també denominat ladar (denominació que correspon a laser detection and ranging, detecció de làser i distància), tot i que aquesta denominació és emprada principalment en un context militar, i radar làser, atès que el seu funcionament és similar al del radar. A diferència del radar, que treballa en la regió de les microones, el lidar utilitza llum polaritzada de la regió compresa entre l'UV i l'IRoc (fins a uns 1500 nm); els de longitud d'ona més curta s'empren típicament per a aplicacions en què la llum hagi de penetrar aigua (batimetria; per exemple, en els lidars hidrogràfics aeroportats).
El lidar té el seu inici en l'ús de làsers per a la detecció de submarins a mitjan dècada de 1960; al final de la dècada de 1970 i durant la dècada de 1980 la NASA aplica la mesura de distàncies a través de làsers en dos sensors aeroportats: AOL i ATM2. Posteriorment els lidars han estat emprats també per a estudis de composició atmosfèrica (lidar d'absorció diferencial) i de camps de vent (anemometria de làser Doppler), així com per a la inducció de fluorescència en la vegetació. Els lidars moderns sovint es munten en un sistema d'escaneig transversal que va recollint dades del terreny mentre la plataforma, que és gairebé sempre aèria, avança. Els sensors satel·litaris, com el CALIOP del CALIPSO són poc freqüents. A més de ser usat per a l'obtenció d'MDS en àrees urbanes i naturals, el lidar també s'ha aplicat a la cartografia forestal, a l'anàlisi d'inundacions i riscos, a la batimetria i, ja fora de la teledetecció convencional, a la reconstrucció de morfologies d'edificis històrics (lidar terrestre), en sistemes mòbils de cartografiat, etc. Els làsers usats habitualment en els sistemes de lidar produeixen radiació coherent amb polsos curts, estreta divergència de feix (que pot proporcionar una molt alta resolució espacial) i freqüents repeticions, i van associats a sistemes GNSS i sistemes de navegació inercial, característiques que possibiliten l'obtenció de dades amb una gran exactitud.
Segons el seu mode de funcionament, els lidars es poden classificar en lidars polsats i lidars de forma d'ona completa. D'altra banda, els lidars també es poden classificar en funció de la grandària de l'empremta1. Els d'empremta petita solen il·luminar una àrea entre 0.25 i menys de 2 m (però la distància de mostreig sobre el terreny pot ser molt variada, menor o major a l'empremta, segons l'aplicació). En canvi, els lidars d'empremta gran, típicament per sobre de 2 m i fins a algunes desenes de metres, se solen usar per a estudis de superfície del mar i aplicacions on no cal tant detall espacial. La resolució espacial horitzontal (o transversal a la direcció del feix), entesa com a capacitat de discriminar objectes d'interès, és limitada per la resolució angular del sistema d'orientació, la precisió del sistema d'escaneig, les dimensions de l'empremta i el nombre i la distribució dels punts al terreny (per exemple, per a detecció de línies elèctriques s'usa una empremta petita però una distància de mostreig sobre el terreny que, en la direcció transversal a la traça, és encara menor a l'empremta, alhora que és molt menys detallada en la direcció al llarg de la traça).
La denominació lidar prové de l'acrònim lexicalitzat anglès lidar (light detection and ranging, detecció de llum i distància). Vegeu també lidar aeroportat.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
