SHF 1
SHF 1
Teledetecció > Banda de l'espectre
- ca SHF 1, n f
- ca freqüència superalta, n f sin. compl.
- es SHF
- es frecuencia superalta sin. compl.
- en SHF
- en super-high frequency sin. compl.
Teledetecció > Banda de l'espectre
Definición
Subregió de l'espectre electromagnètic, inclosa dins de la regió de les microones, de longituds d'ona compreses, segons l'ITU, entre 0.01 i 0.1 m (freqüència entre 30 i 3 GHz), emprada en sensors de radar, senyals de ràdio, aparells de microones, etc.
SHF és l'acrònim de super-high frequency ('freqüència superalta').
SHF és l'acrònim de super-high frequency ('freqüència superalta').
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
SHF 2
SHF 2
Teledetecció > Sensors
- ca SHF 2, n m
Teledetecció > Sensors
Definición
Sensor de teledetecció de tipus radiòmetre de microones instal·lat a bord dels satèl·lits de la sèrie Meteor-Priroda (concretament als Meteor-Priroda-1, Meteor-Priroda-2, Meteor-Priroda-3 i Meteor-Priroda-6), destinat majoritàriament a l'estudi de l'emissió de radiació de l'atmosfera i de l'oceà.
Permet obtenir imatges en 4 bandes en la regió espectral de les microones (banda C [7.5 GHz], banda K [19.4 GHz; 22.22 GHz] i banda Ka [37.5 GHz]). Les seves escenes tenen una cobertura territorial entre 800 i 900 km (dallada).
Permet obtenir imatges en 4 bandes en la regió espectral de les microones (banda C [7.5 GHz], banda K [19.4 GHz; 22.22 GHz] i banda Ka [37.5 GHz]). Les seves escenes tenen una cobertura territorial entre 800 i 900 km (dallada).
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
SHOALS-3000
SHOALS-3000
Teledetecció > Sensors
- ca SHOALS-3000, n m
- ca Scanning Hydrographic Operational Airborne Laser Survey, n m sin. compl.
Teledetecció > Sensors
Definición
Acrònim de Scanning Hydrographic Operational Airborne Laser Survey, 'sistema làser aeroportat operacional d'escaneig hidrogràfic'.
Batímetre làser aeroportat destinat a l'elaboració de cartes nàutiques, l'estudi de la cartografia de la línia de costa, la determinació de l'erosió en zones costaneres, així com a l'obtenció de dades topogràfiques de la superfície del mar en aigües poc profundes.
- Per a batimetries permet operar a una altitud compresa entre 300 i 400 m i obtenir dades fins a una profunditat de 50 m en aigües clares a mar obert, entre 20 i 40 m en aigües costaneres i de menys de 20 m en aigües continentals a causa de la terbolesa que solen presentar, amb una densitat de sondatge nominal entre 2 m x 2 m i 5 m x 5 m, i amb una cobertura territorial de 0.3 km a una altitud de 400 m. Les seves dades presenten una exactitud vertical d'uns 25 cm, i horitzontal d'uns 2.5 m.
- Per al mode topogràfic permet operar a una altitud compresa entre 300 i 1000 m d'altitud, amb una cobertura territorial de 0.75 km a una altitud de 1000 m.
Batímetre làser aeroportat destinat a l'elaboració de cartes nàutiques, l'estudi de la cartografia de la línia de costa, la determinació de l'erosió en zones costaneres, així com a l'obtenció de dades topogràfiques de la superfície del mar en aigües poc profundes.
- Per a batimetries permet operar a una altitud compresa entre 300 i 400 m i obtenir dades fins a una profunditat de 50 m en aigües clares a mar obert, entre 20 i 40 m en aigües costaneres i de menys de 20 m en aigües continentals a causa de la terbolesa que solen presentar, amb una densitat de sondatge nominal entre 2 m x 2 m i 5 m x 5 m, i amb una cobertura territorial de 0.3 km a una altitud de 400 m. Les seves dades presenten una exactitud vertical d'uns 25 cm, i horitzontal d'uns 2.5 m.
- Per al mode topogràfic permet operar a una altitud compresa entre 300 i 1000 m d'altitud, amb una cobertura territorial de 0.75 km a una altitud de 1000 m.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
SHORAN
SHORAN
Fotogrametria
- ca SHORAN
Fotogrametria
Definición
Sistema de navegació que es basa en la mesura de la distància des d'una estació aèria a dues estacions terrestres mitjançant trilateració, utilitzant un transmissor i un receptor de polsos i dos transponedors terrestres en radiofars.
Nota
-
1. El SHORAN opera a una freqüència de 300 Hz.
2. El SHORAN va ser dissenyat per Stuart William Seeley (1901-1978) el 1940 i va començar a utilitzar-se el 1942.
3. L'acrònim SHORAN prové de l'anglès short range navigation ('navegació de curt abast'). -
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
Shortwave IR Airborne Spectrographic Imager
Shortwave IR Airborne Spectrographic Imager
Teledetecció > Sensors
- ca SASI 1, n m
- ca Shortwave IR Airborne Spectrographic Imager, n m sin. compl.
Teledetecció > Sensors
Definición
Acrònim de Shortwave IR Airborne Spectrographic Imager, 'generador aeroportat d'imatges espectrogràfiques en l'infraroig d'ona curta'.
Sensor hiperespectral aeroportat que permet obtenir imatges en la regió espectral compresa entre l'IRp i l'IRoc [900 a 2450 nm], en 100 bandes amb una amplada de banda de 15 nm.
Les seves escenes presenten una resolució radiomètrica de 14 bits i es capten amb una tecnologia d'escaneig per línies que permet captar uns 600 píxels per línia; a una altitud de 2000 m sobre el nivell del terreny permet obtenir una resolució espacial al nadir de 2.40 m (2.72 m als extrems laterals de la imatge) i una cobertura territorial, a l'altitud indicada, d'1.4559 km (dallada).
Sensor hiperespectral aeroportat que permet obtenir imatges en la regió espectral compresa entre l'IRp i l'IRoc [900 a 2450 nm], en 100 bandes amb una amplada de banda de 15 nm.
Les seves escenes presenten una resolució radiomètrica de 14 bits i es capten amb una tecnologia d'escaneig per línies que permet captar uns 600 píxels per línia; a una altitud de 2000 m sobre el nivell del terreny permet obtenir una resolució espacial al nadir de 2.40 m (2.72 m als extrems laterals de la imatge) i una cobertura territorial, a l'altitud indicada, d'1.4559 km (dallada).
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
Shuttle
Shuttle
Teledetecció > Plataformes
- ca Space Shuttle, n m
- ca Shuttle, n m sin. compl.
- ca Space Transportation System, n m sin. compl.
- ca STS, n m sin. compl.
Teledetecció > Plataformes
Definición
Transbordador espacial de la NASA, el primer dels existents.
El seu orbitador, de dimensions (37.2 m de longitud i 24 m d'envergadura) i pes (75 tones) considerables, transporta la càrrega útil (fins a 22.7 tones de satèl·lits, subministraments per a l'ISS, material del Departament de Defensa dels Estats Units d'Amèrica, etc.) en el compartiment que constitueix la secció intermèdia. Té tres motors que prenen el combustible del tanc exterior, els quals proporcionen prop del 20% de l'embranzida que necessita el sistema per a ascendir i posar-se en òrbita (la resta és proporcionada pels dos coets que es llancen juntament amb l'orbitador i el tanc de combustible). Ha estat utilitzat en diverses ocasions per a prendre imatges de la Terra.
El primer de la sèrie, l'Enterprise, realment no es va construir per a vol espacial real, sinó per a test, i es va llançar el 18 de febrer de 1977 en la missió anomenada STS-1. El van seguir quatre orbitadors espacials operacionals: el Columbia (destruït durant la reentrada el 2003), el Challenger (destruït el 1986 durant el llançament i substituït per l'Endeavour), el Discovery i l'Atlantis.
Cada missió de l'Space Shuttle s'anomena amb la sigla STS i un número correlatiu a darrere. La darrera missió, anomenada STS-133, va finalitzar el 9 de març de 2011 i va ser l'últim vol del Discovery.
La denominació oficial de l'Space Shuttle és Space Transportation System (STS).
El seu orbitador, de dimensions (37.2 m de longitud i 24 m d'envergadura) i pes (75 tones) considerables, transporta la càrrega útil (fins a 22.7 tones de satèl·lits, subministraments per a l'ISS, material del Departament de Defensa dels Estats Units d'Amèrica, etc.) en el compartiment que constitueix la secció intermèdia. Té tres motors que prenen el combustible del tanc exterior, els quals proporcionen prop del 20% de l'embranzida que necessita el sistema per a ascendir i posar-se en òrbita (la resta és proporcionada pels dos coets que es llancen juntament amb l'orbitador i el tanc de combustible). Ha estat utilitzat en diverses ocasions per a prendre imatges de la Terra.
El primer de la sèrie, l'Enterprise, realment no es va construir per a vol espacial real, sinó per a test, i es va llançar el 18 de febrer de 1977 en la missió anomenada STS-1. El van seguir quatre orbitadors espacials operacionals: el Columbia (destruït durant la reentrada el 2003), el Challenger (destruït el 1986 durant el llançament i substituït per l'Endeavour), el Discovery i l'Atlantis.
Cada missió de l'Space Shuttle s'anomena amb la sigla STS i un número correlatiu a darrere. La darrera missió, anomenada STS-133, va finalitzar el 9 de març de 2011 i va ser l'últim vol del Discovery.
La denominació oficial de l'Space Shuttle és Space Transportation System (STS).
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
Shuttle Imaging Radar
Shuttle Imaging Radar
Teledetecció > Sensors
- ca SIR, n m
- ca Shuttle Imaging Radar, n m sin. compl.
Teledetecció > Sensors
Definición
Acrònim de Shuttle Imaging Radar, 'radar generador d'imatges del Shuttle'.
Nom genèric de les 4 missions de radar d'obertura sintètica desenvolupades per la NASA i pel JPL entre els anys 1981 i 1994.
Vegeu SIR-A, SIR-B i SIR-C/X-SAR.
Nom genèric de les 4 missions de radar d'obertura sintètica desenvolupades per la NASA i pel JPL entre els anys 1981 i 1994.
Vegeu SIR-A, SIR-B i SIR-C/X-SAR.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
Shuttle Imaging Radar-A
Shuttle Imaging Radar-A
Teledetecció > Sensors
- ca SIR-A, n m
- ca Shuttle Imaging Radar-A, n m sin. compl.
Teledetecció > Sensors
Definición
Acrònim de Shuttle Imaging Radar-A, 'radar generador d'imatges-A del Shuttle'.
Radar d'obertura sintètica instal·lat a bord de l'Space Shuttle Columbia pràcticament amb el mateix disseny que el SeaSat SAR.
Permet obtenir imatges en la regió espectral de les microones (banda L), amb una resolució espacial de 40 m tant en l'abast com en l'azimut. Les seves escenes es capten amb un angle d'incidència nominal de 50° i es distribueixen amb una cobertura territorial de 50 km (dallada).
Informació tècnica del sensor:
- Polarització: HH
- Durada del pols (s): 30.4E-06
- Amplada de banda (MHz): 6
- Angle d'incidència (°): 50
- Resolució espacial en l'abast (m): 40
- Resolució espacial en l'azimut (m): 40
- Nombre d'observacions: 6
- Dallada (km): 50
- Bandes espectrals (freqüència, GHz): 1.275
Radar d'obertura sintètica instal·lat a bord de l'Space Shuttle Columbia pràcticament amb el mateix disseny que el SeaSat SAR.
Permet obtenir imatges en la regió espectral de les microones (banda L), amb una resolució espacial de 40 m tant en l'abast com en l'azimut. Les seves escenes es capten amb un angle d'incidència nominal de 50° i es distribueixen amb una cobertura territorial de 50 km (dallada).
Informació tècnica del sensor:
- Polarització: HH
- Durada del pols (s): 30.4E-06
- Amplada de banda (MHz): 6
- Angle d'incidència (°): 50
- Resolució espacial en l'abast (m): 40
- Resolució espacial en l'azimut (m): 40
- Nombre d'observacions: 6
- Dallada (km): 50
- Bandes espectrals (freqüència, GHz): 1.275
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
Shuttle Imaging Radar-B
Shuttle Imaging Radar-B
Teledetecció > Sensors
- ca SIR-B, n m
- ca Shuttle Imaging Radar-B, n m sin. compl.
Teledetecció > Sensors
Definición
Acrònim de Shuttle Imaging Radar-B, 'radar generador d'imatges-B del Shuttle'.
Radar d'obertura sintètica instal·lat a bord de l'Space Shuttle Challenger que permet obtenir imatges en la regió espectral de les microones (banda L), amb una resolució espacial en l'abast de 25 m i en l'azimut entre 17 i 58 m.
Les seves escenes presenten una resolució radiomètrica entre 3 i 6 bits, es capten amb un angle d'incidència nominal variable entre 15 i 64° i es distribueixen amb una cobertura territorial entre 10 i 60 km (dallada).
Informació tècnica del sensor:
- Polarització: HH
- Durada del pols (s): 30.4E-06
- Amplada de banda (MHz): 12
- Angle d'incidència (°): 15-64
- Resolució espacial en l'abast (m): 25
- Resolució espacial en l'azimut (m): 17-58
- Nombre d'observacions: 4
- Dallada (km): 10-60
- Bandes espectrals (freqüència, GHz): 1.275
Radar d'obertura sintètica instal·lat a bord de l'Space Shuttle Challenger que permet obtenir imatges en la regió espectral de les microones (banda L), amb una resolució espacial en l'abast de 25 m i en l'azimut entre 17 i 58 m.
Les seves escenes presenten una resolució radiomètrica entre 3 i 6 bits, es capten amb un angle d'incidència nominal variable entre 15 i 64° i es distribueixen amb una cobertura territorial entre 10 i 60 km (dallada).
Informació tècnica del sensor:
- Polarització: HH
- Durada del pols (s): 30.4E-06
- Amplada de banda (MHz): 12
- Angle d'incidència (°): 15-64
- Resolució espacial en l'abast (m): 25
- Resolució espacial en l'azimut (m): 17-58
- Nombre d'observacions: 4
- Dallada (km): 10-60
- Bandes espectrals (freqüència, GHz): 1.275
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
Shuttle Multispectral Infrared Radiometer
Shuttle Multispectral Infrared Radiometer
Teledetecció > Sensors
- ca SMIRR, n m
- ca Shuttle Multispectral Infrared Radiometer, n m sin. compl.
Teledetecció > Sensors
Definición
Acrònim de Shuttle Multispectral Infrared Radiometer, 'radiòmetre multiespectral d'infraroig del Shuttle'.
Radiòmetre a bord de l'Space Shuttle, de la NASA.
Radiòmetre a bord de l'Space Shuttle, de la NASA.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
