Back to top
xarxa fotogramètrica xarxa fotogramètrica

Fotogrametria

  • ca  xarxa fotogramètrica, n f
  • es  red fotogramétrica
  • en  photogrammetric network

Fotogrametria

Definición
Sistema de càmeres amb una configuració espacial de les estacions de càmera que optimitza la cobertura i el cavalcament en funció dels camps angulars i obté preses convergents.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
xarxa geodèsica xarxa geodèsica

Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geodèsia

  • ca  xarxa geodèsica, n f
  • es  red geodésica
  • en  geodetic control
  • en  geodetic network

Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geodèsia

Definición
Conjunt de punts la posició dels quals ha estat determinada de forma precisa sobre la superfície terrestre, que constitueixen la referència per a mesurar la posició d'altres punts.

Nota

  • Segons la importància dels punts es distingeix entre la xarxa geodèsica de primer ordre i les d'ordre inferior, fins a les de quart i cinquè ordre, que són de caràcter local.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
xarxa geodèsica xarxa geodèsica

Cartografia > Geodèsia

  • ca  xarxa geodèsica, n f
  • es  red geodésica
  • fr  canevas géodésique
  • fr  réseau géodésique
  • it  rete geodetica
  • en  geodetic network
  • de  geodätisches Netz

Cartografia > Geodèsia

Definición
Conjunt de vèrtexs geodèsics que formen una xarxa de triangulació destinada a la determinació precisa de la forma del geoide.

Nota

  • Freqüentment, les xarxes geodèsiques s'estableixen segons una estructura jerarquitzada en magnitud i precisió de primer, segon i, fins i tot, tercer ordre.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
xarxa geogràfica xarxa geogràfica

Cartografia > Astronomia, orientació i navegació

  • ca  xarxa geogràfica, n f
  • es  red geográfica
  • fr  canevas géographique
  • it  reticolato geografico
  • en  graticule
  • de  Kartennetz

Cartografia > Astronomia, orientació i navegació

Definición
Xarxa de línies que en el camp d'un mapa o en un globus terraqüi representen els meridians i els paral·lels.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
xarxa geomètrica xarxa geomètrica

Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Anàlisi de xarxes

  • ca  xarxa geomètrica, n f
  • es  red geométrica
  • en  geometric network

Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Anàlisi de xarxes

Definición
Model de dades que representa xarxes lineals mitjançant elements puntuals i lineals connectats a partir de la seva coincidència geomètrica.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
xarxa irregular de triangles xarxa irregular de triangles

Teledetecció > Model digital del terreny

  • ca  xarxa irregular de triangles, n f
  • ca  model TIN, n m sin. compl.
  • ca  TIN, n f sin. compl.
  • es  red irregular de triángulos
  • es  modelo TIN sin. compl.
  • es  TIN sin. compl.
  • en  triangulated irregular network
  • en  TIN sin. compl.
  • en  TIN model sin. compl.

Teledetecció > Model digital del terreny

Definición
MDT, habitualment destinat a representar MDE, format per triangles adjacents i no cavalcats, construïts a partir de coordenades X,Y,Z (on Z pot ser l'altura o qualsevol variable quantitativa contínua sobre el terreny) distribuïdes irregularment provinents de punts (com cotes altimètriques), línies (com carenes o tàlvegs) o polígons (com una vora d'un llac).

En ser una estructura vectorial, proporciona una modelització del fenomen que respecta els punts singulars, com cims, tàlvegs, etc., i permet emmagatzemar informació sobre les relacions topològiques entre els triangles, ja sigui prenent com a base els triangles, les arestes (doblement connectades o amb ales) o els nodes. Una xarxa irregular de triangles també permet emmagatzemar informació com el pendent o l'orientació de cada triangle, si bé presenta inconvenients, com ara el seu cost computacional o la paradoxa de Schwartz.

El mètode de triangulació més emprat per a generar-la és la triangulació de Delaunay, tot i que amb variants (per exemple, quan algunes coordenades provenen d'isolínies).

TIN és l'acrònim de triangulated irregular network ('xarxa irregular de triangles').

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
xarxa irregular de triangles xarxa irregular de triangles

Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Models de dades espacials

  • ca  xarxa irregular de triangles, n f
  • ca  TIN, n f sigla
  • es  red irregular de triángulos
  • es  TIN sigla
  • en  triangulated irregular network
  • en  TIN sigla

Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Models de dades espacials

Definición
Estructura de dades utilitzada en els sistemes d'informació geogràfica per a representar digitalment superfícies, en particular models digitals d'elevacions, de forma alternativa a la representació ràster.

Nota

  • 1. Una xarxa irregular de triangles representa una superfície mitjançant facetes triangulars irregulars, formades a partir d'un conjunt de punts de mostreig (amb coordenades x, y i z) distribuïts de manera variable per a captar els canvis de forma significatius de la superfície.

    2. L'obtenció dels triangles a partir dels punts es basa generalment en una triangulació de Delaunay.

    3. Els principals avantatges de l'estructura de dades TIN respecte als models digitals d'elevacions ràster són la major adaptabilitat a les formes del terreny o la superfície que es representa, incloent-hi la incorporació explícita d'elements que defineixen la forma del terreny (cursos d'aigua, carenes, pics, etc.), la no-dependència d'un interval de mostreig regular que quan és massa ample pot fer perdre detalls importants de la variació de forma de la superfície, i el fet d'evitar l'excés de dades redundants en les zones en què la variació de la superfície és escassa.

    4. L'estructura de dades TIN va ser formulada en la dècada de 1970 per Thomas Peuker i David Douglas. El primer programa de càlcul de xarxes irregulars de triangles, de l'any 1973, s'atribueix a Randolph Franklin.

    5. La sigla TIN correspon a l'equivalent anglès triangulated irregular network.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
xarxa Lambert xarxa Lambert

Cartografia > Geodèsia

  • ca  xarxa Lambert, n f
  • es  red Lambert
  • fr  carroyage Lambert
  • it  reticolato Lambert
  • en  Lambert grid
  • de  Lambert-Netz

Cartografia > Geodèsia

Definición
Xarxa plana, emprada especialment per a usos militars, actualment substituïda per la xarxa UTM.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
xarxa lògica xarxa lògica

Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Anàlisi de xarxes

  • ca  xarxa lògica, n f
  • es  red lógica
  • en  logical network

Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Anàlisi de xarxes

Definición
Representació abstracta d'una xarxa mitjançant un graf considerant només la informació de connectivitat entre els elements i prescindint de la geometria que defineix la forma particular i la posició geogràfica dels elements.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
xarxa meteorològica xarxa meteorològica

Cartografia > Geografia física i humana

  • ca  xarxa meteorològica, n f
  • es  red meteorológica
  • fr  réseau météorologique
  • it  rete meteorologica
  • en  meteorological network
  • de  Wetterwartennetz

Cartografia > Geografia física i humana

Definición
Conjunt d'estacions distribuïdes pel territori destinades a fornir informació meteorològica a un servei central.

Nota

  • Molts mapes climàtics, com els de pressions i temperatures, inclouen la representació de la xarxa meteorològica amb les seves estacions, a les quals poden referir-se determinats diagrames i entre les quals s'interpolen les isòbares, les isohietes i altres informacions.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3