color fals
color fals
- ca color fals, n m
- ca composició en color fals, n f sin. compl.
- ca composició en fals color, n f sin. compl.
- ca fals color, n m sin. compl.
- es color falso
- es composición en color falso sin. compl.
- es composición en falso color sin. compl.
- es falso color sin. compl.
- en false color
- en false color composite sin. compl.
Teledetecció > Visualització
Definición
Visualització d'imatges que reprodueix sobre una escena colors que són diferents dels que percebria l'ull humà.
La visualització en color fals s'aconsegueix captant les imatges amb pel·lícules analògiques diferents de les de color convencional, com ara pel·lícules tèrmiques o pel·lícules en infraroig color, o fent-ho amb sensors digitals que recullin dades de regions de l'espectre addicionals o diferents de les dels tres colors fonamentals de la regió espectral del VIS (vermell, verd i blau). En aquest darrer cas és possible formar una imatge en color real en què les intensitats de vermell reproduïdes (per conversió dels ND a NV) corresponen a alguna certa regió de l'espectre electromagnètic, per emissió o per reflexió i, doncs, no forçosament les que reflectia realment en el vermell l'objecte observat, i similarment amb les intensitats de verd i de blau (per exemple, una combinació RGB de les bandes [IRp,IRoc,R], o [4,5,3], en el sensor TM del Landsat). Posteriorment, tot i que de forma poc freqüent actualment, pot reduir-se l'espai de color de 24 bits per píxel a 8 bits per píxel, amb la qual cosa es generen imatges en color fals que en el fons són imatges de 256 colors en pseudocolor.
La majoria de sensors digitals de teledetecció amb un mínim de 3 bandes permeten generar imatges en color fals, les quals són molt útils perquè permeten veure, traduïdes a intensitats de colors RGB que l'ull humà és capaç de veure, les intensitats de radiació reflectida o emesa en altres longituds d'ona. Les aplicacions de les imatges en color fals són molt nombroses, des de les clàssiques que permeten apreciar estats fenològics de la vegetació, gradients tèrmics combinats amb contingut hídric, etc. a les que usen els canals bàsics de color RGB per a mostrar diferències del territori en el temps, noves bandes obtingudes per procediments estadístics com l'ACP, etc.
Vegeu també color natural i escala de grisos.
La visualització en color fals s'aconsegueix captant les imatges amb pel·lícules analògiques diferents de les de color convencional, com ara pel·lícules tèrmiques o pel·lícules en infraroig color, o fent-ho amb sensors digitals que recullin dades de regions de l'espectre addicionals o diferents de les dels tres colors fonamentals de la regió espectral del VIS (vermell, verd i blau). En aquest darrer cas és possible formar una imatge en color real en què les intensitats de vermell reproduïdes (per conversió dels ND a NV) corresponen a alguna certa regió de l'espectre electromagnètic, per emissió o per reflexió i, doncs, no forçosament les que reflectia realment en el vermell l'objecte observat, i similarment amb les intensitats de verd i de blau (per exemple, una combinació RGB de les bandes [IRp,IRoc,R], o [4,5,3], en el sensor TM del Landsat). Posteriorment, tot i que de forma poc freqüent actualment, pot reduir-se l'espai de color de 24 bits per píxel a 8 bits per píxel, amb la qual cosa es generen imatges en color fals que en el fons són imatges de 256 colors en pseudocolor.
La majoria de sensors digitals de teledetecció amb un mínim de 3 bandes permeten generar imatges en color fals, les quals són molt útils perquè permeten veure, traduïdes a intensitats de colors RGB que l'ull humà és capaç de veure, les intensitats de radiació reflectida o emesa en altres longituds d'ona. Les aplicacions de les imatges en color fals són molt nombroses, des de les clàssiques que permeten apreciar estats fenològics de la vegetació, gradients tèrmics combinats amb contingut hídric, etc. a les que usen els canals bàsics de color RGB per a mostrar diferències del territori en el temps, noves bandes obtingudes per procediments estadístics com l'ACP, etc.
Vegeu també color natural i escala de grisos.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
