radar meteorològic - Diccionaris cartogràfics

Radar d'obertura real emprat per a la localització de precipitacions, per al càlcul de la seva intensitat i del seu moviment, per a l'estimació del seu tipus (pluja, neu, calamarsa, etc.) i per al pronòstic de la seva futura localització i intensitat.

Els radars meteorològics acostumen a operar en bandes de microones de longitud d'ona relativament curta (per exemple, en longituds d'ona al voltant de 10 cm, banda S, o al voltant dels 5 cm, banda C, menys costosos), ja que permeten detectar partícules més petites, si bé el senyal s'hi atenua més ràpidament. Els que operen en longituds d'ona encara més curtes (3 cm, banda X, o 1 cm, banda K_a) només s'utilitzen per a detecció a molt curta distància o en la recerca de fenòmens com el plugim o la boira, respectivament. Les seves mesures se solen expressar en decibels Z i l'atenuació atmosfèrica hi és un element informatiu de primer ordre, ja sigui per gasos com l'oxigen o el vapor d'aigua, com pels mateixos núvols (especialment en les longituds d'ona més curtes i més importants en aigua líquida que en gel), la neu (més atenuant que els núvols) o la pluja (que pot ser molt important).

Hi ha radars meteorològics tant amb base a terra com instal·lats en plataformes aèries o espacials.
- Els primers treballen explorant de forma omnidireccional i habitualment en diferents angles d'elevació a partir d'un punt del territori, i són àmpliament emprats en les previsions meteorològiques, on formen xarxes els aparells de les quals se situen en funció de la distància que es vol cobrir i de la presència d'obstacles que impedirien llegir-los correctament.
- Entre els segons hi ha exemples de tipus espacioportat com els PR a bord del TRMM, o el CPR a bord del CloudSat, així com aparells instal·lats en avions per a facilitar la detecció de tempestes i turbulències.