satèl·lit petit
satèl·lit petit
- ca satèl·lit petit, n m
- es satélite pequeño
- en small satellite
Teledetecció > Plataformes > Tecnologia i tipus
Definición
Satèl·lit artificial caracteritzat per tenir un pes inferior a 1000 kg.
En els satèl·lits petits es distingeix entre femtosatèl·lits, picosatèl·lits, nanosatèl·lits, microsatèl·lits i minisatèl·lits. El menor cost, el menor temps de desenvolupament, la major resolució espacial, la major resolució temporal (si formen constel·lacions) i el menor temps de revisita d'aquests satèl·lits (tenint en compte la facilitat que pel seu menor pes puguin presentar pel que fa a l'apuntament en la direcció transversal a la traça) són alguns dels avantatges que han permès generalitzar-ne l'ús.
El primer satèl·lit petit, l'UoSat-1, desenvolupat per la Universitat de Surrey, va ser llançat el 6 d'octubre de 1981 i estava destinat a les comunicacions. Altres satèl·lits petits han estat destinats a l'observació de la Terra, com per exemple a la detecció d'incendis i punts calents (el satèl·lit BIRD, entre d'altres), el seguiment ambiental (els satèl·lits TiungSat-1, RapidEye o Cosmo-SkyMed, entre d'altres) o la detecció de desastres naturals (com ara les constel·lacions DMC, DMC-2 o HJ).
En els satèl·lits petits es distingeix entre femtosatèl·lits, picosatèl·lits, nanosatèl·lits, microsatèl·lits i minisatèl·lits. El menor cost, el menor temps de desenvolupament, la major resolució espacial, la major resolució temporal (si formen constel·lacions) i el menor temps de revisita d'aquests satèl·lits (tenint en compte la facilitat que pel seu menor pes puguin presentar pel que fa a l'apuntament en la direcció transversal a la traça) són alguns dels avantatges que han permès generalitzar-ne l'ús.
El primer satèl·lit petit, l'UoSat-1, desenvolupat per la Universitat de Surrey, va ser llançat el 6 d'octubre de 1981 i estava destinat a les comunicacions. Altres satèl·lits petits han estat destinats a l'observació de la Terra, com per exemple a la detecció d'incendis i punts calents (el satèl·lit BIRD, entre d'altres), el seguiment ambiental (els satèl·lits TiungSat-1, RapidEye o Cosmo-SkyMed, entre d'altres) o la detecció de desastres naturals (com ara les constel·lacions DMC, DMC-2 o HJ).
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6