Diccionari de psiquiatria

ca fetitxisme, n m
es fetichismo, n m
fr fétichisme, n m
en fetichism, n
en fetishism, n
de Fetischismus, n m

Definición

Parafília caracteritzada per la satisfacció dels impulsos sexuals mitjançant l'ús d'objectes no animats.

ca fibromiàlgia, n f
ca fibrositis, n f sin. compl.
es fibromialgia, n f
es fibrositis, n f
fr fibromyalgie, n f
en fibromyalgia, n
en fibrositis, n
de Fibromyalgie, n f
de Fibromyositis, n f
de Fibrositis, n f
de Myofibrositis, n f

Definición

Síndrome de sensibilització central que es caracteritza per dolor crònic de tipus musculoesquelètic a tot el cos, especialment als músculs i a les articulacions de l'esquena i les extremitats, amb presència d'una exagerada i extensa sensibilitat local a la pressió en múltiples punts.

Nota

1. La fibromiàlgia no té una causa aparent específica coneguda, si bé se sap que determinades circumstàncies o vivències negatives o traumàtiques poden desencadenar-la.
2. La fibromiàlgia forma part de les síndromes de sensibilització central, juntament amb la sensibilitat química múltiple i la síndrome de fatiga crònica.

ca fibromiàlgia, n f
ca fibrositis, n f sin. compl.
es fibromialgia, n f
es fibrositis, n f
fr fibromyalgie, n f
en fibromyalgia, n
en fibrositis, n
de Fibromyalgie, n f
de Fibromyositis, n f
de Fibrositis, n f
de Myofibrositis, n f

Definición

Síndrome de sensibilització central que es caracteritza per dolor crònic de tipus musculoesquelètic a tot el cos, especialment als músculs i a les articulacions de l'esquena i les extremitats, amb presència d'una exagerada i extensa sensibilitat local a la pressió en múltiples punts.

Nota

1. La fibromiàlgia no té una causa aparent específica coneguda, si bé se sap que determinades circumstàncies o vivències negatives o traumàtiques poden desencadenar-la.
2. La fibromiàlgia forma part de les síndromes de sensibilització central, juntament amb la sensibilitat química múltiple i la síndrome de fatiga crònica.

ca figura d'aferrament, n f
es figura de apego, n f
fr figure d'attachement, n f
en attachment figure, n
de Bezugsperson, n f
de Bindungsperson, n f

Definición

Persona amb la qual un infant estableix l'aferrament.

Nota

1. La relació íntima que l'infant estableix amb la figura d'aferrament serà la base per a construir moltes altres relacions al llarg de la seva vida.
2. En general, les figures d'aferrament principals són la mare i el pare, però també poden esdevenir figures d'aferrament altres membres de la família, els educadors i les educadores i altres persones vetlladores.

ca flexibilitat cèria, n f
es flexibilidad cérea, n f
fr flexibilité céreuse, n f
en flexibilitas cerea, n
de Flexibilitas cerea, n f

Definición

Alteració motora de tipus catatònic en què l'individu manté de forma anormal, durant un temps perllongat, una posició qualsevol en què hagi estat col·locat.

ca fòbia, n f
ca neurosi fòbica, n f
es fobia, n f
es neurosis fóbica, n f
fr névrose phobique, n f
fr phobie, n f
en phobia, n
en phobic neurosis, n
de Phobie, n f

Definición

Trastorn d'ansietat caracteritzat per una por patològica, persistent, irracional i excessiva a un estímul provinent d'un objecte o situació que, com a resultat, provoca la necessitat imperiosa d'evitar l'exposició a aquest estímul.

ca fòbia d'impulsió, n f
ca obsessió impulsiva, n f sin. compl.
es fobia de impulsión, n f
es obsesión impulsiva, n f
fr obsession impulsive, n f
fr phobie d'impulsion, n f
en impulsion phobia, n
en impulsive obsession, n
de impulsiver Zwang, n m

Definición

Obsessió caracteritzada pel temor angoixant a l'execució impulsiva d'algun acte, generalment agressiu, no desitjat.

ca fòbia social, n f
es fobia social, n f
fr phobie sociale, n f
en social phobia, n
de soziale Phobie, n f

Definición

Trastorn d'ansietat caracteritzat pel temor acusat i persistent a una o més situacions socials o actuacions en públic a causa de la por de passar-ho malament o de no actuar correctament.

ca formació reactiva, n f
es formación reactiva, n f
fr formation réactionnelle, n f
en reaction formation, n
de Reaktionsbildung, n f

Definición

Mecanisme de defensa mitjançant el qual l'individu substitueix de forma inconscient els comportaments, els pensaments o els sentiments que no és capaç d'acceptar per d'altres diametralment oposats.

ca formicació, n f
es formicación, n f
fr fourmillement, n m
en formication, n
de Ameisenlaufen, n n

Definición

Al·lucinació tàctil en què l'individu té la percepció que hi ha aranyes o insectes, sobretot formigues, caminant per sobre o per sota de la seva pell.

Diccionari de psiquiatria

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

Definición

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición

Definición

Definición

Definición

Definición

Definición