psicogènia
psicogènia
- ca psicogènia, n f
- es psicogenia, n f
- es sicogenia, n f
- fr psychogénie, n f
- en psychogeny, n
- de Psychogenie, n f
Definición
Disciplina que estudia la influència dels factors psíquics en la gènesi d'un determinat trastorn.
psicogeriatria
psicogeriatria
- ca psicogeriatria, n f
- es psicogeriatría, n f
- es sicogeriatría, n f
- fr psychogériatrie, n f
- en psychogeriatrics, n
- de Psychogeriatrie, n f
Definición
Branca de la psiquiatria que s'ocupa dels trastorns mentals propis de la gent gran.
psicografia
psicografia
- ca psicografia, n f
- es psicografía, n f
- es sicografía, n f
- fr psychographie, n f
- en psychography, n
- de Psychographie, n f
Definición
Part de la història clínica que s'ocupa del desenvolupament psicològic i emocional de l'individu en relació amb els símptomes que manifesta.
psicoimmunologia
psicoimmunologia
- ca psicoimmunologia, n f
- es psicoinmunología, n f
- es sicoinmunología, n f
- fr psychoimmunologie, n f
- en psychoimmunology, n
- de Psychoimmunologie, n f
Definición
Estudi de la relació entre les respostes immunitàries i els fenòmens cerebrals i psicològics.
psicolingüística
psicolingüística
- ca psicolingüística, n f
- es psicolingüística, n f
- es sicolingüística, n f
- fr psycholinguistique, n f
- en psycholinguistics, n
- de Psycholinguistik, n f
Definición
Estudi dels factors mentals, intel·lectuals i relacionals que influeixen en la gènesi, l'estructuració, l'expressió i la comprensió del llenguatge.
psicologia
psicologia
- ca psicologia, n f
- es psicología, n f
- es sicología, n f
- fr psychologie, n f
- en psychology, n
- de Psychologie, n f
Definición
Ciència que estudia el comportament objectiu i els processos mentals subjectius dels éssers humans, considerats individualment i com a membres d'un grup social.
psicologia aplicada
psicologia aplicada
- ca psicologia aplicada, n f
- es psicología aplicada, n f
- fr psychologie appliquée, n f
- en applied psychology, n
- de angewandte Psychologie, n f
Definición
Psicologia que utilitza el coneixement i els mètodes psicològics per a estudiar el comportament de l'individu o de la societat en un àmbit concret i amb una finalitat específica.
psicologia clínica
psicologia clínica
- ca psicologia clínica, n f
- es psicología clínica, n f
- fr psychologie clinique, n f
- en clinical psychology, n
- de klinische Psychologie, n f
Definición
Branca de la psicologia que té per objecte l'estudi de la diagnosi, el tractament i la prevenció dels trastorns mentals, a partir de l'observació i anàlisi de casos individuals, tant normals com patològics.
psicologia de la forma
psicologia de la forma
- ca gestaltisme, n m
- ca psicologia de la forma, n f sin. compl.
- ca psicologia de la Gestalt, n f sin. compl.
- es gestaltismo, n m
- es psicología de la forma, n f
- es psicología de la Gestalt, n f
- fr gestaltisme, n m
- fr théorie de la forme, n f
- fr théorie de la Gestalt, n f
- en Gestalt psychology, n
- en Gestalt theory, n
- en Gestaltism, n
- de Gestaltpsychologie, n f
Definición
Teoria de la psicologia que concep els processos psíquics com a conjunts unificats i indestriables, i no com a addicions d'activitats o elements separats.
psicologia de la Gestalt
psicologia de la Gestalt
- ca gestaltisme, n m
- ca psicologia de la forma, n f sin. compl.
- ca psicologia de la Gestalt, n f sin. compl.
- es gestaltismo, n m
- es psicología de la forma, n f
- es psicología de la Gestalt, n f
- fr gestaltisme, n m
- fr théorie de la forme, n f
- fr théorie de la Gestalt, n f
- en Gestalt psychology, n
- en Gestalt theory, n
- en Gestaltism, n
- de Gestaltpsychologie, n f
Definición
Teoria de la psicologia que concep els processos psíquics com a conjunts unificats i indestriables, i no com a addicions d'activitats o elements separats.
