Back to top
  • ca  trastorn de l'espectre alcohòlic fetal, n m
  • ca  TEAF, n m sigla
  • es  trastorno del espectro alcohólico fetal, n m
  • es  TEAF, n m sigla
  • fr  trouble du spectre de l'alcoolisation fœtale, n m
  • fr  TSAF, n m sigla
  • en  fetal alcohol spectrum disorder, n
  • en  FASD, n sigla
  • de  Fetale Alkoholspektrumstörung, n f
  • de  FASD, n f sigla

Definición
Conjunt d'afectacions que poden aparèixer en una persona si la mare ha begut alcohol durant l'embaràs, que poden incloure discapacitats físiques i cognitives i problemes de conducta i d'aprenentatge.

Nota

  • 1. Els trastorns de l'espectre alcohòlic fetal apareixen en la primera infància, perduren al llarg de la vida i es tradueixen en una sèrie de discapacitats secundàries com ara problemes de salut mental, experiències escolars alterades, problemes legals, internament en institucions, conductes sexuals inapropiades, problemes amb el consum de substàncies d'abús, dependència i dificultat per incorporar-se al món laboral.
  • 2. La forma més greu de trastorn de l'espectre alcohòlic fetal és la síndrome alcohòlica fetal.
  • ca  teràpia electroconvulsiva, n f
  • ca  electroxoc, n m sin. compl.
  • ca  TEC, n m sigla
  • es  electrochoque, n m
  • es  terapia electroconvulsiva, n f
  • es  TEC, n f sigla
  • fr  électrochoc, n m
  • fr  thérapie électroconvulsive, n f
  • fr  TEC, n f sigla
  • en  electroconvulsive therapy, n
  • en  electroshock, n
  • en  ECT, n sigla
  • de  Elektrokrampftherapie, n f
  • de  Elektroschock, n m

Definición
Teràpia biològica consistent en descàrregues elèctriques a través del cervell que provoquen en l'individu crisis convulsives semblants a les crisis comicials, utilitzada en el tractament de certs trastorns mentals, com ara la depressió, la mania i l'esquizofrènia.
  • ca  trastorn específic del llenguatge, n m
  • ca  TEL, n m sigla
  • es  trastorno específico del lenguaje, n m
  • es  TEL, n m sigla
  • fr  trouble spécifique du langage oral, n m
  • fr  TSLO, n m sigla
  • en  specific language impairment, n
  • en  SLI, n sigla
  • de  spezifische Sprachentwicklungsstörung, n f
  • de  SSES, n f sigla

Definición
Trastorn de la comunicació d'inici en la infància que es caracteritza per dificultats en l'adquisició i el desenvolupament del llenguatge oral i per afectacions en la comprensió i l'expressió que no poden ser atribuïdes a una discapacitat intel·lectual o a dèficits sensorials o motors.

Nota

  • Actualment, no ni ha consens en la denominació i la classificació del trastorn específic del llenguatge.
  • ca  temperament, n m
  • es  temperamento, n m
  • fr  tempérament, n m
  • en  temperament, n
  • de  Temperament, n n

Definición
Conjunt de característiques innates de la personalitat regulades per factors constitucionals, que fa que la persona reaccioni d'una certa manera a l'ambient.
temptativa autolítica temptativa autolítica

  • ca  temptativa autolítica, n f
  • es  tentativa autolítica, n f
  • fr  tentative d'autolyse, n f
  • en  autolytic attempt, n
  • de  Selbstmordversuch, n m
  • de  Suizidversuch, n m

Definición
Acte suïcida d'una persona que no implica la mort.
temptativa de suïcidi temptativa de suïcidi

  • ca  intent de suïcidi, n m
  • ca  temptativa de suïcidi, n f sin. compl.
  • es  intento de suicidio, n m
  • es  tentativa de suicidio, n f
  • fr  tentative de suicide, n f
  • en  attempted suicide, n
  • de  Suizidversuch, n m

Definición
Comportament potencialment autolesiu sense resultat letal en què hi ha alguna evidència, explícita o implícita, que l'individu tenia intenció de matar-se.
  • ca  tensió motora, n f
  • es  tensión motora, n f
  • fr  tension motrice, n f
  • en  motor tension, n
  • de  motorische Spannung, n f

Definición
Conjunt de símptomes que comprenen tremolor, contraccions, batzegades, dolors musculars, inquietud i fatiga excessiva.
  • ca  teoria del rol, n f
  • es  teoría del rol, n f
  • fr  technique du jeu de rôle, n f
  • en  role-playing method, n
  • de  Rollentheorie, n f

Definición
Tècnica utilitzada en la simulació de situacions reals, concebuda per a promoure el coneixement dels problemes explícits i implícits d'aquestes situacions.
  • ca  tractament, n m
  • ca  terapèutica, n f sin. compl.
  • ca  teràpia, n f sin. compl.
  • es  terapéutica, n f
  • es  terapia, n f
  • es  tratamiento, n m
  • fr  thérapeutique, n f
  • fr  thérapie, n f
  • fr  traitement, n m
  • en  therapeutics, n
  • en  therapy, n
  • en  treatment, n
  • de  Behandlung, n f
  • de  Therapie, n f

Definición
Conjunt de preceptes i mitjans destinats al guariment o alleujament d'un trastorn mental.

Nota

  • 1. En un tractament psiquiàtric poden tenir cabuda mitjans farmacològics i, en general, biològics, psicoterapèutics o relacionats amb aspectes de l'estil de vida, la conducta i l'entorn de la persona.
  • 2. Les denominacions tractament i teràpia sovint són sinònimes, encara que en el context de la psiquiatria es tendeix a utilitzar teràpia per a referir-se als tractaments psicològics.
  • ca  tractament, n m
  • ca  terapèutica, n f sin. compl.
  • ca  teràpia, n f sin. compl.
  • es  terapéutica, n f
  • es  terapia, n f
  • es  tratamiento, n m
  • fr  thérapeutique, n f
  • fr  thérapie, n f
  • fr  traitement, n m
  • en  therapeutics, n
  • en  therapy, n
  • en  treatment, n
  • de  Behandlung, n f
  • de  Therapie, n f

Definición
Conjunt de preceptes i mitjans destinats al guariment o alleujament d'un trastorn mental.

Nota

  • 1. En un tractament psiquiàtric poden tenir cabuda mitjans farmacològics i, en general, biològics, psicoterapèutics o relacionats amb aspectes de l'estil de vida, la conducta i l'entorn de la persona.
  • 2. Les denominacions tractament i teràpia sovint són sinònimes, encara que en el context de la psiquiatria es tendeix a utilitzar teràpia per a referir-se als tractaments psicològics.