trastorn esquizoide de la personalitat
trastorn esquizoide de la personalitat
- ca trastorn esquizoide de la personalitat, n m
- es trastorno esquizoide de la personalidad, n m
- fr trouble de la personnalité schizoïde, n m
- en schizoid personality disorder, n
- de schizoide Persönlichkeitsstörung, n f
Definición
Trastorn de la personalitat caracteritzat per una pauta generalitzada d'indiferència a les relacions socials i un marc restringit d'experiència i expressió emocional, com ara timidesa, introversió i sentiments d'aïllament social i solitud.
trastorn esquizotípic de la personalitat
trastorn esquizotípic de la personalitat
- ca trastorn esquizotípic de la personalitat, n m
- es trastorno esquizotípico de la personalidad, n m
- fr trouble de la personnalité schizotypique, n m
- en schizotypal personality disorder, n
- de schizotypische Persönlichkeitsstörung, n f
Definición
Trastorn de la personalitat caracteritzat per un patró general de dèficit significatiu en les relacions socials i interpersonals, causat per una capacitat reduïda per a la interrelació personal, que va associat a alteracions cognitives o perceptives i a excentricitats del comportament.
trastorn explosiu intermitent
trastorn explosiu intermitent
- ca trastorn explosiu intermitent, n m
- es trastorno explosivo intermitente, n m
- fr trouble explosif intermittent, n m
- en intermittent explosive disorder, n
- de intermittierende explosible Störung, n f
Definición
Trastorn del control dels impulsos caracteritzat per l'aparició recurrent d'episodis sobtats i aïllats d'agressivitat desproporcionada respecte de l'esdeveniment desencadenant, amb atacs verbals i físics o amb comportaments destructius.
trastorn factici
trastorn factici
- ca trastorn factici, n m
- es trastorno facticio, n m
- fr trouble factice, n m
- en factitious disorder, n
- de vorgetäuschte Störung, n f
Definición
Trastorn en què la persona es provoca de manera intencionada i repetida l'aparició de símptomes físics o psicològics de caràcter aparentment greu, que comporten nombroses consultes mèdiques, ingressos hospitalaris o intervencions quirúrgiques, amb l'únic objectiu d'assumir el paper de malalt.
Nota
- Són subtipus del trastorn factici la síndrome de Münchhausen i la síndrome de Münchhausen per poders.
trastorn fonològic
trastorn fonològic
- ca trastorn fonològic, n m
- es trastorno fonológico, n m
- fr trouble phonologique, n m
- en phonological disorder, n
- de phonologische Störung, n f
Definición
Trastorn de la comunicació caracteritzat per un fracàs persistent en l'articulació correcta dels sons del llenguatge oral.
Nota
- Clàssicament, el trastorn fonològic es designava amb la denominació trastorn del desenvolupament en l'articulació.
trastorn generalitzat del desenvolupament
trastorn generalitzat del desenvolupament
- ca trastorn generalitzat del desenvolupament, n m
- es trastorno generalizado del desarrollo, n m
- fr trouble envahissant du développement, n m
- en pervasive developmental disorder, n
- de tiefgreifende Entwicklungsstörung, n f
Definición
Trastorn d'inici en la infància caracteritzat per un deteriorament qualitatiu en el desenvolupament de la interacció social i de les habilitats comunicatives.
trastorn hipocondríac
trastorn hipocondríac
- ca trastorn d'ansietat per malaltia, n m
- ca hipocondria, n f sin. compl.
- ca trastorn hipocondríac, n m sin. compl.
- es hipocondría, n f
- es trastorno de ansiedad por enfermedad, n m
- es trastorno hipocondríaco, n m
- fr hypocondrie, n f
- fr trouble anxieux dû à une maladie, n m
- fr trouble hypocondriaque, n m
- en hypochondriacal disorder, n
- en hypochondriasis, n
- en illness anxiety disorder, n
- de Hypochondrie, n f
- de Krankheitsangststörung, n f
Definición
Trastorn somatomorf caracteritzat per l'ansietat respecte a la salut pròpia i per la tendència a exagerar els sofriments reals o imaginaris, que no respon a una patologia orgànica real sinó a interpretacions poc realistes i exagerades de les sensacions o els signes físics.
trastorn histriònic de la personalitat
trastorn histriònic de la personalitat
- ca trastorn histriònic de la personalitat, n m
- es trastorno histriónico de la personalidad, n m
- fr trouble de la personnalité histrionique, n m
- en histrionic personality disorder, n
- de histrionische Persönlichkeitsstörung, n f
Definición
Trastorn de la personalitat caracteritzat per una pauta generalitzada d'hiperreactivitat emocional, una cerca d'atenció exagerada i l'aparició de canvis bruscos en l'estat d'ànim.
trastorn límit de la personalitat
trastorn límit de la personalitat
- ca trastorn límit de la personalitat, n m
- ca TLP, n m sigla
- es trastorno límite de la personalidad, n m
- es TLP, n m sigla
- fr trouble de la personnalité borderline, n m
- fr trouble de la personnalité limite, n m
- fr TPL, n m sigla
- en borderline personality disorder, n
- en BPD, n sigla
- de Borderline-Persönlichkeitsstörung, n f
- de BPS, n f sigla
Definición
Trastorn de la personalitat caracteritzat per la inestabilitat afectiva, tant en les relacions interpersonals com en la vivència de la pròpia imatge, per la impulsivitat, pel comportament suïcida i per una sensació de buidor crònica.
trastorn mental
trastorn mental
- ca trastorn mental, n m
- ca malaltia mental, n f sin. compl.
- ca trastorn, n m sin. compl.
- es enfermedad mental, n f
- es trastorno, n m
- es trastorno mental, n m
- fr maladie mentale, n f
- fr trouble, n m
- fr trouble mental, n m
- en disorder, n
- en mental disorder, n
- en mental illness, n
- de Geisteskrankheit, n f
- de seelische Störung, n f
- de Störung, n f
Definición
Alteració conductual o psicològica que suposa canvis funcionals significatius en la vida de l'individu, i que pot ser deguda a causes biològiques, socials, psicològiques o genètiques.
