Diccionari de química (històric complet)

ca electroxapatge, n m
ca xapatge electrolític, n m sin. compl.
es chapado electrolítico
es electrochapado
en electrolytic plating
en electroplating

Electroquímica

Definición

Procés d'electrodeposició d'una capa d'un material metàl·lic, com ara un metall pur, un aliatge, un compòsit metall-polímer o un compòsit metall-ceràmic, sobre la superfície d'un polímer, un compòsit, un material ceràmic, un metall o un aliatge. S'obté un electrodipòsit adherent amb les propietats químiques, físiques i mecàniques adients per a l'aplicació buscada. Aquestes propietats depenen del material que s'electrodiposita, de la composició del bany electrolític, de la densitat de corrent aplicada i de la temperatura. És convenient que les propietats de l'electrodipòsit siguin constants i reproduïbles en un interval prou ampli de condicions d'operació, sense que variïn durant el procés o d'un punt a l'altre del substrat sobre el qual s'electrodiposita. Per això, el bany electrolític ha de ser estable i ha de tenir una tolerància. Els components essencials d'un procés d'electroxapatge són: a) un bany electrolític amb una sal conductora i el catió metàl·lic que es vol electrodipositar, així com additius (agents complexants per tal d'evitar la deposició espontània, abrillantadors, agents mitigadors de les tensions i de la fragilització per hidrogen del dipòsit, etc.) i un regulador del pH; b) un càtode amb conducció elèctrica sobre el qual s'obtindrà l'electrodipòsit, de manera que si el substrat no és conductor, s'haurà de revestir-lo d'una capa conductora; c) un ànode conductor elèctric, soluble (produint els cations que s'electrodipositaran al càtode) o insoluble (sobre el qual es generarà oxigen); d) un recipient inert de metall revestit, de polipropilè, de clorur de polivinil, etc.; e) una font de corrent. Els assajos de laboratori es realitzen en la cel·la de Hull i en la cel·la de Haring-Blum. S'aplica l'electroxapatge per tal de protegir un metall contra la corrosió, per a proporcionar-li una duresa i per a fer-lo conductor elèctric o tèrmic, soldable, fàcil de netejar o decoratiu. Els materials que s'electrodipositen són metalls com l'Sn, el Cu, el Ni, el Cr, el Zn, el Cd, el Pb, l'Ag, l'Au, el Pd i el Pt, aliatges de Cu-Zn, Cu-Sn, Pb-Sn, Sn-Ni, Ni-Co, Ni-Cr i Ni-Fe, i compòsits de metalls amb dispersions de tefló, òxid d'alumini, carbur de wolframi, diamant, carbur de silici, carbur de crom i grafit. Se sol realitzar l'electroxapatge en una cel·la de tipus tanc oberta, amb un ànode soluble que s'oxida per a formar el catió metàl·lic a electrodipositar sobre el càtode. A la figura s'esquematitza el procés industrial d'electroxapatge del crom a partir de Cr(III), que evita els problemes generats per la preparació i ús del Cr(VI). L'electròlit anòdic (anòlit) se separa del catòdic (catòlit) mitjançant una membrana de bescanvi de protons, tot fent que les peces a electroxapar siguin el càtode de la cel·la. Vegeu també ^acabament metàl·lic^, ^cromatge electrolític^, ^galvanització^ i ^membrana de bescanvi iònic^.

Nota

Imatges_electroquímica 070 (electroxapatge de peces metàl·liques amb Cr a partir de sals de Cr(III) en una cel·la tipus tanc (s'assenyalen els processos anòdics i catòdics))

ca xapatge no electrolític, n m
ca deposició no electrolítica, n f sin. compl.
es chapado no electrolítico
es deposición no electrolítica
en electroless deposition
en electroless plating

Electroquímica

Definición

Deposició electroquímica d'un metall sobre un substrat, perquè hi ha un agent reductor soluble en la dissolució que també conté el catió del metall que es diposita. La deposició del metall és autocatalítica, de forma que un cop iniciada la seva nucleació, la deposició és més ràpida sobre els nuclis formats. El bany de deposició pot contenir, a més del catió (com el Cu²⁺ i el Ni²⁺) i del reductor (per exemple, el formaldehid i l'hipofosfit sòdic), agents complexants (com àcids carboxílics o l'EDTA), acceleradors (com el succinat sòdic), estabilitzadors i un regulador del pH. Se sol dur a terme a temperatures altes i, en alguns casos, pot ser necessària una breu estimulació catòdica per a iniciar el procés. La seva aplicació industrial començà el 1946, quan Brenner i Ridell varen desenvolupar un bany àcid de níquel. Els exemples més importants en són la deposició del Ni sobre l'acer, del Ni sobre plàstics, de compòsits de Ni-tefló sobre l'acer i del Cu sobre plàstics i circuits impresos. S'apliquen amb finalitat decorativa a la indústria electrònica.

ca xapatge per immersió, n m
ca deposició per immersió, n f sin. compl.
es chapado por inmersión
es deposición por inmersión
en immersion deposition
en immersion plating

Electroquímica

Definición

Procediment electroquímic de deposició d'un metall sobre un altre sense l'aplicació de corrent elèctric. El metall M₂ a recobrir és immers en una dissolució dels cations del metall M₁ que es desitja dipositar. El recobriment es realitza aprofitant la reducció espontània dels cations del metall M₁ sobre el metall M₂ del substrat que té un potencial d'elèctrode més negatiu, fet que el fa oxidar-se amb formació dels seus cations. En aquest desplaçament químic, el substrat M₂ actua d'ànode i de càtode a la vegada, i el gruix de l'electrodipòsit format sol ser molt inferior a 10 m.

ca xaperonina, n f
ca proteïna de xoc tèrmic, n f sin. compl.
ca xaperona, n f sin. compl.
ca HSP sigla
es chaperona
es proteína chaperona
es proteína de choque térmico
en chaperone
en heat shock protein
en molecular chaperone
en stress protein

Bioquímica

Definición

Proteïna auxiliar que, en unir-se a d'altres proteïnes desplegades o plegades incorrectament, promou el seu correcte plegament i la formació de l'estructura terciària o quaternària nativa. Això evita l'associació incorrecta entre segments hidrofòbics exposats, la qual cosa podria portar a l'agregació i precipitació de les proteïnes mal plegades. La denominació proteïna de xoc tèrmic és deguda a que la seva síntesi s'indueix a temperatures elevades. Les xaperonines són xaperones moleculars d'elevada massa molecular (com ara la proteïna GroEL d'Escherichia coli), que proporcionen un entorn adequat per al plegament de les proteïnes.

ca xaperonina, n f
ca proteïna de xoc tèrmic, n f sin. compl.
ca xaperona, n f sin. compl.
ca HSP sigla
es chaperona
es proteína chaperona
es proteína de choque térmico
en chaperone
en heat shock protein
en molecular chaperone
en stress protein

Bioquímica

Definición

Proteïna auxiliar que, en unir-se a d'altres proteïnes desplegades o plegades incorrectament, promou el seu correcte plegament i la formació de l'estructura terciària o quaternària nativa. Això evita l'associació incorrecta entre segments hidrofòbics exposats, la qual cosa podria portar a l'agregació i precipitació de les proteïnes mal plegades. La denominació proteïna de xoc tèrmic és deguda a que la seva síntesi s'indueix a temperatures elevades. Les xaperonines són xaperones moleculars d'elevada massa molecular (com ara la proteïna GroEL d'Escherichia coli), que proporcionen un entorn adequat per al plegament de les proteïnes.

ca xarxa cristal·lina, n f
es red cristalina
en crystal lattice

Química inorgànica

Definición

Ordenació de punts en l'espai de manera que cadascun d'ells està envoltat de la mateixa manera pels seus veïns i que serveix per definir l'estructura d'un cristall.

Nota

Cada punt representa un motiu estructural que es repeteix en el cristall i pot ser un àtom, una molècula, o un petit grup d'àtoms, molècules o ions.

ca xarxa de Bravais, n f
es red de Bravais
en Bravais lattice

Química inorgànica

Definición

Cadascun dels 14 tipus diferents de xarxes cristal·lines tridimensionals que existeixen a la natura.

Nota

Cada xarxa de Bravais està caracteritzada per una cel·la unitat diferent.

ca xenó, n m
es xenón
en xenon
sbl Xe

Química inorgànica

Definición

Element cinquè del grup 18 del bloc p de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 54 i massa atòmica 131,29.

Nota

Se'n coneixen fins a trenta-vuit isòtops, dels quals nou són estables, 124Xe, 126Xe, 128Xe, 129Xe, 130Xe, 131Xe, 132Xe, 134Xe i 136Xe. Es presenta com un gas incolor i inodor, amb un punt de fusió de <signe menys>112 ºC i un punt d'ebullició de <signe menys>108 ºC. Només es troba a l'atmosfera terrestre en una abundància molt baixa, del 0,00001%. S'obté per la ^destil•lació fraccionada^ de l'aire liquat i es presenta en forma de molècules monoatòmiques. A diferència dels gasos nobles més lleugers, s'ha aconseguit fer-lo reaccionar. De fet, va ser el primer gas noble del qual es van obtenir compostos. Avui dia es coneix una varietat relativament àmplia de compostos de xenó, com ara fluorurs (XeF2, XeF4, XeF6), òxids (XeO3, XeO4), oxifluorurs (XeF2O, XeF4O) i, fins i tot, xenats (HXeO4<signe menys>) i perxenats (XeO64<signe menys>), que són potser els agents oxidants més forts que es coneixen. Presenta els estats d'oxidació +2, +4, +6 i +8. La seva raresa i alt cost en limiten les aplicacions i només s'utilitza en camps molt específics, com l'electrònica.

ca xenobiòtic -a, adj
es xenobiótico -a
en xenobiotic

Medi ambient

Definición

Dit de la substància química aliena a un organisme que posseeix propietats tòxiques fins i tot en petites concentracions.

ca xiclet, n m
es chicle
es goma de mascar
en chewing gum

Química industrial

Definición

Mena de confit, en forma de pastilla o de boleta, format per una base masticatòria plàstica i sucres, aromatitzants, colorants i altres ingredients. La base masticatòria és constituïda per gomes i resines, naturals o sintètiques, bàlsams, greixos o ceres.

Diccionari de química (històric complet)

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

Definición

Nota

Definición

Definición

Definición

Definición

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición

Definición