Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari de química (històric complet)

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  trans, adj
  • ca  E, adj sin. compl.
  • es  E
  • es  trans
  • en  E
  • en  trans

Química orgànica

Definición
Dit de la relació estereoquímica entre dos àtoms o agrupacions d'àtoms d'un compost que estan units a dos àtoms adjacents connectats per un enllaç doble o continguts en un anell i que es troben en sentits oposats respecte a un pla.

Nota

  • Per exemple, el trans-2-butè té els dos metils en sentits oposats. Dels dos grups als quals es troba unit cadascun dels àtoms de carboni que participen en l'enllaç doble, el grup preferent és aquell que té l'àtom de major nombre atòmic. Si no és possible discernir entre els àtoms units directament, cal comparar els àtoms que els segueixen fins a trobar un grup preferent. Quan el terme trans és ambigu per als alquens, se substitueix per E. El prefix E prové del terme alemany entgegen, que vol dir 'oposat'. La ^configuració^ trans s'oposa a la configuració ^cis^.
  • graf_QO_3
  • ca  -è
  • es  -eno
  • en  -ene

Química orgànica

Definición
Sufix que es fa servir per indicar la presència d'un enllaç doble carboni-carboni en un hidrocarbur insaturat.

Nota

  • Si n'hi ha més d'un, es fan servir les terminacions -diè, -triè, etc., indicant per a cada enllaç doble el número de l'àtom de carboni enllaçat doblement que tingui la posició més baixa (2-pentè, CH3CH2CH=CHCH3). Quan en un compost hi ha enllaços dobles i enllaços triples, s'han d'enumerar de manera que en conjunt tinguin els números més baixos possibles (3-penten-1-í, CH3CH=CHC≡CH). En el cas de més d'una opció, s'atribueix la posició més baixa a l'enllaç doble (1-penten-4-í, CH≡CCH2CH=CH2). Vegeu també ^alquè^.
  • ca  ebonita, n f
  • es  ebonita
  • en  ebonite
  • en  vulcanite

Química industrial

Definición
Cautxú vulcanitzat amb una elevada proporció de sofre, d'entre el 30 i el 40% en pes, i amb un 3% de pes de ^fum d'estampa^, que és de color fosc o negre, rígid i molt estable als agents químics, amb una constant dielèctrica molt elevada. Per això s'ha fet servir per a fabricar material elèctric aïllant o per a revestir aparells que han de contenir oxidants forts, com el clor. S'ha substituït per altres polímers sintètics.
  • ca  ebullició, n f
  • es  ebullición
  • en  boiling

Termes generals

Definición
Procés en el qual la vaporització es produeix simultàniament a tota la massa del líquid, quan passa a gas.
  • ca  ebullioscòpia, n f
  • es  ebulloscopía
  • en  ebullioscopy

Química física

Definición
Mètode per a determinar la massa molecular relativa d'un compost en solució a partir de l'observació experimental de l'^ascens ebullioscòpic^.
  • ca  concentració efectiva mitjana, n f
  • ca  EC50 sigla
  • es  concentración efectiva media
  • es  EC50
  • en  EC50
  • en  effective concentration 50
  • en  half maximal effective concentration

Medi ambient

Definición
Paràmetre que indica la concentració d'un determinat compost tòxic a la qual el 50% dels organismes de prova mostren els efectes considerats. L'assaig de toxicitat es pot dur a terme amb diferents organismes com són la truita de riu, la carpa, el crustaci d'aigua dolça Daphnia magna o el bacteri fotoluminiscent Photobacterium phosphoreum. En els assaigs de toxicitat és important indicar, a part del resultat, el temps d'exposició al tòxic i la temperatura a la qual s'ha dut a terme l'assaig. La mesura es pot donar en unitats de concentració o bé en equitox/m3, valor que resulta de fer l'invers del percentatge de mostra que causa un 50% d'inhibició. Altres paràmetres utilitzats com a indicatiu de toxicitat són la ^dosi letal mitjana^ i la ^concentració inhibitòria mitjana^.
  • ca  detector de captura d'electrons, n m
  • ca  ECD, n m sigla
  • es  detector de captura de electrones
  • es  ECD sigla
  • en  electron capture detector
  • en  ECD sigla

Química analítica

Definición
Detector selectiu emprat en la cromatografia de gasos que mesura la variació de la intensitat de corrent d'un feix d'electrons quan es posa en contacte amb espècies que tenen afinitat amb els electrons lliures. Un detector de captura d'electrons és molt sensible a molècules que contenen grups funcionals electronegatius com halògens, peròxids, quinones i grups nitro. En un detector de captura d'electrons l'efluent de la columna cromatogràfica passa sobre un emissor β, normalment níquel-63. Un electró de l'emissor β provoca la ionització del gas portador (sovint, nitrogen) i la producció d'una ràfega d'electrons. D'aquest procés d'ionització, en absència d'espècies orgàniques, resulta un corrent d'electrons constant entre un parell d'elèctrodes. No obstant això, el corrent d'electrons disminueix significativament en presència de molècules orgàniques que tendeixen a capturar electrons. La mesura de la variació del corrent d'electrons permetrà quantificar l'anàlit.

Nota

  • graf_QA1. OAA: ok, però canviar 'De la columna' per 'De la columna cromatogràfica' i 'Emissor radiactiu β' per 'Emissor β'.
  • ca  biosfera, n f
  • ca  ecosfera, n f sin. compl.
  • es  biosfera
  • es  ecosfera
  • en  biosphere
  • en  ecosphere

Medi ambient

Definición
Unitat funcional constituïda pel conjunt de la matèria viva de la Terra i l'espai on es donen les condicions ambientals i funcionals compatibles amb la vida. Aquesta concepció sistèmica o holística de la biosfera és relativament recent; en un sentit més restringit, la biosfera també pot ser la interfase entre atmosfera, hidrosfera i litosfera on és possible la vida, o bé el conjunt dels éssers vius que poblen aquest espai. Arrelada en el sentiment romàntic de la natura i en la ciència humboldtiana, però també en la síntesi fisiològica de Claude Bernard i en la termodinàmica, la idea de la biosfera com a solidaritat indissoluble de tots els éssers vius en una unitat funcional havia estat plantejada per primera vegada pel geòleg austríac Eduard Suess (1831-1914) a l'últim volum de la seva obra Das Anlitz der Erde (La cara de la Terra, 1883-1905), si bé ja havia emprat la paraula en obres anteriors des del 1875. El concepte actual, però, parteix principalment de la idea exposada a l'obra Biosfera (1926) del mineralogista rus Vladimir I. Vernadskij (1863-1945). Deixeble de Vasilij Dokucajev i influït també pel pensament d'Henri Bergson, presentava la biosfera com un sistema global alimentat pel flux d'energia solar i en el qual els éssers vius interactuaven amb les parts amb què estaven en contacte de l'escorça terrestre i de les cobertes fluides del planeta, i en modificaven les propietats. Poc divulgat fora de l'antiga Unió Soviètica, el pensament de Vernadskij no obtindria reconeixement fins cap als anys quaranta del segle passat, gràcies a la difusió que en feren George E.Hutchinson (1903-1991) i els ecòlegs de la seva escola o afins a ella. Avui, aquest concepte ha esdevingut el fonament de l'ecologia global. Segons Vernadskij, la matèria viva constitueix una part essencial de l'estructura del planeta per la seva capacitat de transformar-ne la superfície mitjançant la conversió de l'energia solar radiant en energia química. Els éssers vius apliquen l'energia al seu propi funcionalisme però també a la transformació del medi en el qual viuen, de tal manera que la matèria viva, constituïda principalment d'aigua i de carboni, d'una banda hauria afaiçonat l'atmosfera de la Terra oxidant-la (la proporció d'oxigen que conté és més elevada del que es podria esperar de les característiques geofísiques del planeta) i, de l'altra, hauria reduït la litosfera. Avui preval la concepció de la biosfera com un ecosistema global analitzable en termes de biomassa, fluxos energètics, cicles biogeoquímics i organització de la matèria viva en organismes i en ecosistemes. Alhora s'imposa la consideració del paper singular dels humans, fracció conscient de la biosfera, en les transformacions més recents (escalfament global, disminució de la capa d'ozó, desertificació, emmetzinament de les cobertes fluides del planeta, etc.).
  • ca  depuradora, n f
  • ca  estació depuradora d'aigües residuals, n f
  • ca  planta depuradora, n f sin. compl.
  • ca  EDAR, n f sigla
  • es  depuradora
  • es  EDAR
  • es  estación depuradora de aguas residuales
  • es  planta depuradora
  • en  wastewater plant
  • en  wastewater treatment plant
  • en  WWTP

Medi ambient

Definición
Planta de tractament d'^aigües residuals^ constituïda per diferents operacions unitàries encadenades que té la finalitat de reduir la ^càrrega contaminant^ de l'afluent a tractar abans d'abocar-lo. Hi ha depuradores d'^aigües residuals industrials^ i depuradores d'^aigües residuals urbanes^. En les depuradores d'aigües residuals industrials, en funció de les característiques de l'aigua a tractar, s'aplicaran processos exclusivament fisicoquímics, o bé una combinació d'operacions físiques, químiques i processos biològics. Les depuradores d'aigües residuals urbanes consten, generalment, d'una entrada d'aigua i bombejament a la cota més alta de la instal·lació, a partir d'aquest punt l'aigua circula per desnivell; seguidament es fan operacions destinades a reduir considerablement el contingut de ^matèries en suspensió^ i olis i ^greixos^, generalment són un procés de ^desbast^ seguit de l'eliminació de sorres amb un ^desarenador^ i el tractament en un ^decantador primari^; i finalment es redueix la ^matèria orgànica^ dissolta i en alguns casos el ^nitrogen^ mitjançant un procés de ^depuració^ biològica.

Nota

  • XF17
  • ca  rútil, n m
  • ca  edisonita, n f sin. compl.
  • es  edisonita
  • es  rutilo
  • en  rutile

Geologia

Definición
Mineral de fórmula química TiO2, que cristal·litza en el sistema tetragonal. De color bru vermellós i diafanitat normalment opaca, per bé que pot arribar a ser translúcida, té una lluïssor adamantina (submetàl·lica, quan és de color fosc), una duresa de 6-6,5 i el color de la pols que fa el mineral en ser ratllat és bru pàlid. Presenta una densitat mitjana, de 4,3 g/cm3, una fractura desigual i una exfoliació prismàtica. Pertany a la classe dels òxids. És u mineral molt comú en les roques intrusives i metamòrfiques o en els filons de quars que les travessen. També es concentra en la sorra, juntament amb altres minerals pesants. Té interès econòmic per a l'extracció del ^titani^.

Nota

  • La forma rútil prové del llatí rutilus, derivat de rutilare (en català, 'brillar com l'or polit'), en referència al seu color vermell lluent.