Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari de química (històric complet)

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  addició anti-Markovnikov, n f
  • es  adición anti-Markovnikov
  • en  anti-Markovnikov addition
  • en  anti-Markownikoff addition

Química orgànica

Definición
Addició en què en reaccionar un alquè asimètric amb un halur d'hidrogen, l'hidrogen s'addiciona al carboni que conté un menor nombre d'hidrògens.

Nota

  • Es produeix generalment en mecanismes de reacció radicalaris.
  • ca  additiu, n m
  • es  aditivo
  • en  additive

Química industrial

Definición
Substància emprada en la formulació de productes i materials que en petites proporcions en modifica les propietats sense alterar-ne fonamentalment la natura. Es distingeix entre els additius de procés, necessaris per a la fabricació, envasat o conservació del producte, i els additius funcionals, que confereixen al producte determinades propietats o en milloren les existents. S'apliquen additius en tots els camps industrials, com en la formulació de gasolines, de polímers i de cautxú, o en la indústria alimentària. La distinció entre additiu, ingredient minoritari, contaminant o additius incidentals no és fàcil en molts casos, i la legislació en cada sector industrial és abundant per evitar fraus i per protegir la salut dels consumidors.
  • ca  additiu alimentari, n m
  • es  aditivo alimentario
  • en  food additive

Química industrial

Definición
Additiu que s'afegeix als aliments o begudes i que es manté en el producte final amb l'objectiu de modificar-ne els caràcters i les tècniques d'elaboració o de conservació, compensar els nodrients perduts en el processament dels aliments o millorar-ne l'adaptació a l'ús al qual són destinats, però sense el propòsit de modificar-ne el valor nutritiu. L'ús d'additius alimentaris va començar el 1924, quan es van afegir iodurs a la sal de taula per a prevenir la carència de iode, que provocava goll. Existeix una àmplia legislació per a definir el concepte d'additiu alimentari i per a autoritzar l'ús d'una substància com a additiu. Els diversos organismes implicats, de rang supraestatal, estatal o regional, determinen llistes negatives de substàncies prohibides i llistes positives de substàncies i dosis autoritzades, en general i per a cadascun dels aliments, sota els criteris d'innocuïtat, efectivitat i necessitat. La impossibilitat científica d'aportar proves d'innocuïtat absoluta d'una substància fa que permanentment hi hagi una observació continuada i una reavaluació dels efectes de totes les substàncies autoritzades. Només es poden autoritzar les substàncies que realment tinguin un efecte dins dels límits d'inocuïtat i cal demostrar-ne la necessitat, un aspecte no evident en molts casos i que obliga a posar d'acord interessos contraposats d'indústries, legisladors i consumidors. Els additius alimentaris s'obtenen a partir de substàncies naturals o per via sintètica, i formen part dels ^productes de química fina^. Segons la seva funció, es classifiquen en diferents grups generals, que a la Unió Europea tenen una denominació del tipus E-<i>nxy</i>, on <i>n</i> és el número del grup i <i>xy</i> és la numeració específica de l'additiu dins del grup. Entre els grups d'additius es poden citar els colorants, els conservants, els antioxidants, els estabilitzants, els agents aromàtics, els edulcorants no nutritius i els reguladors de pH, entre d'altres.
  • ca  additiu antidetonant, n m
  • ca  antidetonant, n m sin. compl.
  • es  aditivo antidetonante
  • es  antidetonante
  • en  antiknock
  • en  antiknock additive

Química industrial

Definición
Additiu que, afegit a la gasolina, n'augmenta el nombre d'octà i en redueix la tendència a la detonació espontània en augmentar-ne la pressió. La necessitat de carburants eficaços i menys detonants va portar a desenvolupar additius antidetonants del tipus del plom tetraetil, usat des del 1922 i substituït actualment per raons medioambientals pel metilterbutiléter, l'etilterbutiléter o el teramiletiléter.
  • ca  difosfat d'adenosina, n m
  • ca  adenisinadifosfat, n m sin. compl.
  • ca  ADP, n m sigla
  • es  adenosindifosfato
  • es  ADP
  • es  difosfato de adenosina
  • en  adenosine diphosphate
  • en  ADP

Enginyeria química

Definición
Nucleòtid format per adenosina i dos grups fosfat que, juntament amb el trifosfat d'adenosina, intervé en els mecanismes de transferència d'energia de la cèl·lula.

Nota

  • La sigla ADP correspon a la denominació anglesa adenosine diphosphate.
  • ca  trifosfat d'adenosina, n m
  • ca  adenosinatrifosfat, n m sin. compl.
  • ca  ATP, n m sigla
  • es  adenosintrifosfato
  • es  ATP
  • es  trifosfato de adenosina
  • en  adenosine triphosphate
  • en  ATP

Enginyeria química

Definición
Nucleòtid extremament important que deriva del difosfat d'adenosina (ADP) per fosforilació. L'energia alliberada a la cèl·lula per qualsevol procés exotèrmic possibilita la transformació de l'ADP en ATP, el qual reté aleshores, en forma d'enllaç químic altament energètic, aquesta energia. Inversament, els requeriments energètics dels organismes són atesos per l'ATP, el qual, sota l'acció enzimàtica de l'adenosinatrifosfatasa, perd un grup fosfòric, esdevé novament ADP i cedeix l'energia emmagatzemada. L'ATP serveix, també, de vehicle dels grups fosfòrics, i en el metabolisme dels glúcids fa possible la formació d'èsters fosfòrics dels glúcids i és indispensable tant per a la degradació com per a la síntesi del glicogen. Intervé igualment en el metabolisme dels àcids grassos i en l'activació dels aminoàcids.

Nota

  • La sigla ATP correspon a la denominació anglesa adenosine triphosphate.
  • ca  adhesió, n f
  • es  adhesión
  • en  adhesion

Química física

Definición
Fenomen pel qual dues superfícies sòlides o líquides es mantenen juntes per l'acció de les forces intermoleculars.

Nota

  • Segons la naturalesa de les fases, es distingeix adhesió entre líquids, entre un líquid i un sòlid i entre sòlids.

    L'adhesió es mesura mitjançant el ^treball d'adhesió^ i és un fenomen important en la ^detergència^.

    Vegeu també ^cohesió^.
  • ca  adhesiu, n m
  • es  adhesivo
  • en  adhesive

Química industrial

Definición
Substància que aplicada entre les superfícies de dos cossos adjacents els manté units de manera més o menys permanent. Des del punt de vista de la composició, un adhesiu és similar a una pintura, perquè consta d'un ^lligant^ que uneix les superfícies, d'un dissolvent que permet vehicular la barreja i de diversos additius, com per exemple càrregues, que augmenten la capacitat d'enganxar, modificadors reològics, tensioactius i retardadors de reacció, que augmenten la vida de l'adhesiu. Els primers adhesius tenien com a lligants diverses coles derivades de la gelatina obtinguda del col•lagen de la pell i cartílags dels animals, com la cola de peix en dissolució o dispersió aquosa. Altres adhesius naturals són el midó o l'alginat, més econòmics que els sintètics però de menor efectivitat. Hi ha adhesius sintètics de dos tipus: els no reactius i els reactius. Els adhesius no reactius tenen el lligant dispers o dissolt, i adhereixen quan el dissolvent s'evapora. Els més usats són, en dissolució aquosa, les resines fenòliques, el poli(acetat de vinil), la nitrocel•lulosa i la poli(vinilpirrolidona). Amb dissolvents hi ha diversos poliuretans, poli(clorur de vinil) i diversos cautxús. Els adhesius reactius són aquells que es creen per reacció química, per ^polimerització^ in situ o per reacció química entre dos components. N'hi ha també amb dissolvents, com les resines epoxifenòliques, i sense, com les resines epoxi, les resines acríliques, els poliésters, les silicones i els cianoacrilats.
  • ca  adiabàtic -a, adj
  • es  adiabático
  • en  adiabatic

Química física

Definición
Que no bescanvia calor.

Nota

  • Vegeu també ^procés adiabàtic^.
  • ca  adiabàtica, n f
  • es  adiabática
  • en  adiabat
  • en  adiabatic

Química física

Definición
Línia que uneix, en un diagrama d'estats, tots els estats d'equilibri d'un sistema termodinàmic que no bescanvien calor amb el medi.

Nota

  • Vegeu també ^paret adiabàtica^.