Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari de química (històric complet)

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  adiponitril, n m
  • es  adiponitrilo
  • en  adiponitrile

Química industrial

Definición
Dinitril de fórmula NC-(CH<sub>2</sub>)<sub>4</sub>-CN que s'obté per reacció de l'^àcid adípic^ fos amb amoníac i àcid fosfòric com a catalitzador a 250ºC. La seva ^reacció d'hidrogenació^ catalítica, que en fase gas és a 135ºC de temperatura i 600 bar de pressió i en fase líquida amb sosa càustica és a 75ºC de temperatura i 30 bar de pressió, proporciona ^hexametilendiamina^. El mètode DuPont, amb dues variants, la de 1959 i la de 1977, fa reaccionar àcid cianhídric amb butadiè, en fase gas, a 200-300ºC, i posterior hidrogenació. D'altra banda, el mètode EHD Monsanto, de 1969, obté l'adiponitril per reacció de dimerització electrolítica de l'acrilonitril. <i>Adiponitril</i> és el nom comú de l'1,6-dinitrilbutà.
  • ca  admitància, n f
  • es  admitancia
  • en  admittance
  • sbl  Y

Electroquímica

Definición
Quocient entre la intensitat I del corrent i el voltatge aplicat V. Mesura la facilitat amb què aquest corrent recorre un conductor o un circuit determinat. La seva unitat en el sistema internacional és el siemens (S o 1). La seva expressió complexa és Y = 1/Z = I/V = R + j X, on R és la resistència, X és la reactància i j és la unitat imaginària. És recíproc de la impedància Z en un circuit de corrent altern.
  • ca  àcid desoxiribonucleic, n m
  • ca  ADN, n m sigla
  • ca  DNA, n m sigla
  • es  ácido desoxirribonucleico
  • es  ADN
  • es  DNA
  • en  desoxyribonucleic acid
  • en  DNA

Bioquímica

Definición
Àcid nucleic constituït per nucleòtids de desoxiribosa, àcid fosfòric i les bases nitrogenades adenina, citosina, guanina i timina, que es troba fonamentalment en el nucli, en els mitocondris i en els cloroplasts, i que constitueix la base molecular de l'herència biològica.
  • ca  adob, n m
  • ca  fertilitzant, n m sin. compl.
  • es  abono
  • es  fertilizante
  • en  fertilizer

Química industrial

Definición
Substància natural o sintètica que conté elements indispensables per al creixement de les plantes i que s'afegeix al sòl. Des de l'antiguitat s'usen els fems i altres adobs naturals de manera empírica, però no va ser fins a les investigacions de Liebig i Lawes, a la primera meitat del segle XIX, que no es comprengué que les plantes precisen per al seu creixement diferents elements a part del carboni, l'hidrogen i l'oxigen. Entre ells el nitrogen, el fòsfor i el potassi en forma assimilable per les plantes, i també el calci, el magnesi, el sofre i altres oligoelements en menors quantitats. El nitrogen que necessiten les plantes, el pot proporcionar la urea, els nitrats solubles, les sals amòniques, la cianamida o l'amoníac, però no el nitrogen de l'aire. El fòsfor es necessita en forma de fosfats àcids solubles de calci o d'amoni o, fins i tot, com a àcid fosfòric diluït, i el potassi es necessita en forma d'ió potàssic, el qual s'introdueix com a sulfat, nitrat o clorur. Des de la dècada de 1920 s'usen els nitrats naturals com el guano o el nitrat de Xile, avui obsolets. Des del segle XIX la disponibilitat d'àcid sulfúric i de fosforita permeté obtenir el ^superfosfat^. El ^procés Haber-Bosch^ permeté al començament del segle XX disposar d'abundants quantitats d'amoníac i d'àcid nítric i, per tant, de nitrats i de sals amòniques. Actualment, i a escala mundial, la tendència és usar els adobs ternaris amb els tres elements principals de la manera més concentrada possible, en forma d'adobs compostos o d'^adobs NPK^. La matèria orgànica en descomposició també proporciona importants nutrients al sòl i ajuda a mantenir-lo humit i esponjós. Normalment, l'humus s'utilitza en conjunció amb adobs sintètics per a potenciar l'efecte fertilitzant. L'abús en la utilització dels adobs pot causar problemes ambientals, com ara l'^eutrofització^, que causa un excessiu creixement de les plantes, o la nitrificació de les aigües freàtiques. Són complementaris als adobs els correctors del sòl, que modifiquen la composició del sòl agrícola per a compensar determinades carències que puguin presentar a causa de determinats cultius o agents atmosfèrics. Els sòls descalcificats es poden acidificar amb calç, que actua també com a nutrient per a algunes espècies, com l'alfal o la remolatxa. El compost obtingut a partir de la fermentació aeròbia controlada de matèria orgànica dels residus sòlids urbans o dels fangs de depuradora és també un corrector apreciat. Els adobs es poden subministrar de forma sòlida triturada o granulada; de forma líquida en dissolució aquosa, o fins i tot de forma gasosa en alguns casos, com en el subministrament d'amoníac anhidre a pressió.
  • ca  adob NPK, n m
  • es  abono NPK
  • en  NPK fertilizer

Química industrial

Definición
Adob que subministra nitrogen, fòsfor i potassi en forma de barreja de sals en les proporcions adequades (urea, nitrat amònic, clorur de potassi, sulfat de potassi, superfosfats i fosfats amònics). També es pot preparar l'adob per reacció química entre àcids (fosfòric i sulfúric), sals (nitrat amònic i clorur de potassi), amoníac i aigua. La composició d'un adob NPK s'indica mitjançant tres números, per exemple 13:12:15, xifra que indica que té un 13% de nitrogen, com a element; un 12% de fòsfor, calculat com a pentòxid de fòsfor, i un 15% de potassi, calculat com a òxid de potassi. La proporció requerida de cada component depèn del sòl i de la planta, perquè cal tenir present que l'aprofitament per a cada element és diferent. Així, del nitrogen se n'aprofita fins a un 60%, del fòsfor fins a un 25% i del potassi fins a un 70%.

Nota

  • Les inicials <i>NPK<i> provenen dels símbols dels tres elements que proporciona aquest adob, el nitrogen, el potassi i el fòsfor.
  • ca  difosfat d'adenosina, n m
  • ca  adenisinadifosfat, n m sin. compl.
  • ca  ADP, n m sigla
  • es  adenosindifosfato
  • es  ADP
  • es  difosfato de adenosina
  • en  adenosine diphosphate
  • en  ADP

Enginyeria química

Definición
Nucleòtid format per adenosina i dos grups fosfat que, juntament amb el trifosfat d'adenosina, intervé en els mecanismes de transferència d'energia de la cèl·lula.

Nota

  • La sigla ADP correspon a la denominació anglesa adenosine diphosphate.
  • ca  adsorbat, n m
  • es  adsorbato
  • en  adsorbate

Química física

Definición
Substància acumulada en la superfície d'un adsorbent mitjançant un procés d'adsorció.

Nota

  • Es troba majoritàriament a la interfase entre l'adsorbent i una fase gasosa o una solució. Els adsorbats solen ser gasos o bé soluts en solució.
  • ca  adsorbent, n m
  • es  adsorbente
  • en  adsorbent

Química física

Definición
Substància a la superfície de la qual es produeix un procés d'adsorció.

Nota

  • L'adsorbent és capaç d'enllaçar quantitats significatives d'adsorbat a la seva superfície.

    Tot i que qualsevol sòlid o líquid pot actuar com adsorbent, perquè el fenomen assoleixi una magnitud que el faci susceptible d'aplicacions cal que l'adsorbent tingui una gran ^superfície específica^. En conseqüència, els adsorbents són tots sòlids, naturals o sintètics, molt porosos o dividits molt finament. Així, els adsorbents industrials corrents, com ara el carbó activat, l'alúmina activada, l'argila activada o el gel de sílice, solen tenir superfícies de 100 a 1.500 m2/g.

    Per obtenir superfícies tan elevades no n'hi ha prou que les partícules siguin petites (molt sovint no convé que ho siguin), sinó poroses. La porositat dels adsorbents industrials és molt alta i el volum del porus en relació amb el total de la partícula assoleix de vegades valors del 85 %. El diàmetre del porus és important perquè, si és molt petit, limita les dimensions de les partícules adsorbides. Com a conseqüència de la porositat, els adsorbents tenen densitats baixes, molt per sota de la densitat del sòlid cristal·lí corresponent.

    Pel que fa al comportament, els adsorbents són selectius i adsorbeixen certes substàncies preferentment, mentre que d'altres no les adsorbeixen. L'ordre de preferència depèn de la naturalesa química de l'adsorbent i l'adsorbat. Aquesta selectivitat en fa possible les aplicacions, que consisteixen sobretot en separacions.

    Les aplicacions principals són la purificació de líquids, de solucions o de gasos per adsorció de les impureses, especialment les acolorides (purificació del sucre, del glicerol, de l'aigua, de l'aire, etc.); la recuperació dels solvents volàtils amb carbons actius; la dessecació de líquids i gasos (amb alúmina activada o gel de sílice); el suport de catalitzadors, i la cromatografia d'adsorció, entre d'altres.

    La superfície específica d'un adsorbent es calcula mitjançant la ^isoterma de BET^.
  • ca  adsorció, n f
  • es  adsorción
  • en  adsorption

Enginyeria química, Química física

Definición
Operació unitària d'equilibri dinàmic consistent en l'adhesió de les partícules d'una substància, l'adsorbat, en la superfície d'una altra, l'adsorbent.

Nota

  • Segons les característiques energètiques i cinètiques es diferencia entre ^adsorció física^ i ^adsorció química^.

    Els estats de l'adsorbat i l'adsorbent poden ser, respectivament, gas i sòlid, líquid i sòlid, gas i líquid, líquid i líquid, i sòlid i sòlid. Les adsorcions més estudiades i utilitzades són l'adsorció de gasos en sòlids i la de líquids en sòlids.

    La dependència de la quantitat adsorbida amb la pressió d'adsorbat o amb la concentració de solut a temperatura constant és la ^isoterma d'adsorció^, la dependència amb la temperatura a pressió constant és la ^isòbara d'adsorció^, i la dependència de la pressió amb la temperatura a una quantitat adsorbida constant és la ^isòstera d'adsorció^.
  • ca  adsorció física, n f
  • ca  fisioadsorció, n f sin. compl.
  • es  adsorción física
  • es  fisiadsorción
  • en  physical adsorption

Química física

Definición
Adsorció per forces de Van der Waals.

Nota

  • L'entalpia d'adsorció d'una adsorció física correspon a una energia d'enllaç entre 2 i 6 kcal/mol. L'adsorció física és ràpida i fàcilment reversible.

    Brunauer, Emmett i Teller en van establir la base teòrica l'any 1938.

    L'adsorció física es dóna sobre superfícies sòlides a temperatures relativament baixes. Els sòlids són poc selectius i s'observa que els gasos que més s'adsorbeixen són els més fàcils de condensar.

    L'expressió quantitativa més usual per a aquest tipus de procés és la ^isoterma de BET^.