Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari de química (històric complet)

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  adsorció química, n f
  • ca  quimioadsorció, n f sin. compl.
  • es  adsorción química
  • es  quimioadsorción
  • en  chemi-adsorption
  • en  chemical adsorption
  • en  chemisorption

Química física

Definición
Adsorció per enllaç químic, que normalment és un ^enllaç covalent^.

Nota

  • L'entalpia d'adsorció d'una adsorció química correspon a una energia d'enllaç al voltant de 100 kcal/mol, molt més gran que la d'un procés d'adsorció física. És lenta i sol ser difícilment reversible.

    Langmuir en va establir la base teòrica l'any 1916.

    El fet que es formin veritables enllaços entre adsorbent i adsorbat fa que l'adsorció química només es doni en determinats punts de la superfície i que s'arribi a la saturació.

    El procés d'adsorció química se sol estudiar mitjançant una ^isoterma d'adsorció^, de les quals cal esmentar la ^isoterma de Langmuir^ i la ^isoterma de Freundlich^.

    Vegeu també ^centre d'adsorció^.
  • ca  aducte, n m
  • es  aducto
  • en  adduct

Química inorgànica

Definición
Compost que es forma quan una base de Lewis cedeix un parell d'electrons a un àcid de Lewis.

Nota

  • Vegeu també ^teoria d'àcids i bases de Lewis^ i ^complex^.
  • ca  detector d'emissió atòmica, n m
  • ca  AED, n m sigla
  • es  detector de emisión atómica
  • es  AED sigla
  • en  atomic emission detector
  • en  AED sigla

Química analítica

Definición
Detector que mesura la radiació electromagnètica emesa per àtoms excitats per un plasma. Emprat en cromatografia de gasos, l'efluent de la columna s'introdueix en un plasma d'heli obtingut amb microones i que és suficientment energètic com per atomitzar tots els elements de la mostra i excitar-los. Els àtoms excitats emeten radiació electromagnètica que es detecta amb un espectròmetre òptic d'emissió de díodes en sèrie que és capaç de detectar la radiació emesa des de 170 nm a 780 nm. El tractament dels espectres permet determinar la concentració dels elements detectats.

Nota

  • graf_QA1. OAA: ok, però canviar 'enfoc' per 'enfocament'.
  • ca  aeració, n f
  • es  aeración
  • en  aeration

Enginyeria química

Definición
Operació unitària que té com a objectiu afavorir el contacte d'un medi amb l'aire, la qual cosa té molta importància en tots els processos que consumeixen oxigen, ja que la transferència d'oxigen de l'aire al medi evita que s'aturi el procés. En són exemples els processos realitzats en bioreactors amb microorganismes aerobis, tal com els processos de depuració d'aigües residuals, els quals tenen com a objectiu afavorir el creixement de microorganismes aerobis que degradin la matèria orgànica present.
  • ca  aeració in situ, n f
  • es  aireación in situ
  • en  in situ aeration

Medi ambient

Definición
Aeració que consisteix en l'eliminació de ^compostos orgànics volàtils^ de l'aigua o de la zona no saturada del sòl mitjançant la creació d'un flux d'aire que millora la transferència de matèria entre les fases. És un dels processos més utilitzats en la depuració d'aigües subterrànies contaminades amb dissolvents orgànics volàtils. El procés és especialment recomanable per a compostos en baixes concentracions. En el cas del tractament de sòls, l'aplicació de l'aeració in situ suposa la utilització de pous de succió o de pous d'injecció, cosa que genera una depressió que impulsa l'entrada al sòl d'aire procedent de l'exterior. Els gasos contaminats resultants requereixen un tractament posterior (mitjançant adsorció en carbó activat, oxidació catalítica, incineració tèrmica, etc.). Aquesta tècnica és especialment eficaç quan la contaminació és recent. L'aeració in situ s'inclou dins les tècniques d'extracció de volàtils, juntament amb l'^extracció per vapor del sòl^.
  • ca  airejador, n m
  • ca  aerador sin. compl.
  • es  aireador
  • en  aerator

Medi ambient

Definición
Equip mecànic utilitzat per a airejar l'aigua o els llots.
  • ca  aerobi, n m
  • es  aerobio
  • en  aerobe
  • en  aerobium

Bioquímica

Definición
Microorganisme aerobi.
  • ca  aerobi -òbia, adj
  • es  aeróbico
  • en  aerobic

Bioquímica

Definición
Que viu o es realitza en presència d'oxigen molecular.
  • ca  esprai, n m
  • ca  aerosol, n m sin. compl.
  • es  aerosol
  • es  espray
  • en  spray

Medi ambient

Definición
Tipus d'envàs constituït per un recipient estanc a pressió que, per maniobra d'una vàlvula que comunica amb l'exterior, permet de descarregar el producte que conté en forma de gotetes o partícules finament dividides o com a gel. La descàrrega té lloc per la pressió interior generada per un propulsor, normalment un gas comprimit o liquat, a vegades barrejat amb un líquid molt volàtil. S'havien usat com a propulsors els clorofluorocarburs, ara prohibits, i substituits per hidrofluoroalcans, barreges butà-propà o altres gasos. La pressió de servei màxima d'un esprai a 50ºC és de aproximadament 6 bar, si bé l'envàs ha de resistir entre 10 i 12 bar. Es distribueixen en esprai tota mena de productes domèstics i industrials: insecticides, perfums, vernissos, agents extintors d'incendis, additius alimentaris i determinats aliments, com nata o formatge.
  • ca  aerosol, n m
  • es  aerosol
  • en  aerosol

Medi ambient, Química física

Definición
Dispersió col·loïdal de partícules líquides o sòlides en un gas.

Nota

  • Un aerosol atmosfèric és una dispersió col·loïdal de partícules molt petites o de minúscules gotes en suspensió en l'aire. La boira i els núvols són exemples d'aerosols de partícules líquides; el fum és un exemple d'aerosol de partícules sòlides. Per extensió, també són aerosols les suspensions de partícules de dimensions superiors a un veritable ^col·loide^, com ara els núvols de polseguera molt fina.

    Les partícules d'un aerosol poden ser d'origen natural (com la sal dels oceans, la pols volcànica, els grans de pol·len, etc.) o bé d'origen artificial (com els residus de foneries industrials, els insecticides aplicats als cultius en forma d'aerosols, etc.).

    Una propietat essencial dels aerosols és que concentren els gasos o vapors constituents del medi de dispersió per dissolució o adsorció en les partícules líquides o per adsorció en les sòlides. Poden restar molt de temps a l'aire i recórrer grans distàncies. Per això, molts productes contaminants poden ser transportats i contaminar medis molt allunyats del seu lloc d'emissió.

    Els aerosols tenen propietats específiques que no posseeixen lels altres sistemes col·loïdals. En primer lloc, en un mateix aerosol hi poden haver partícules amb càrregues elèctriques de signe diferent o fins i tot sense càrrega. En segon lloc, el recorregut lliure mitjà de les partícules pot ser molt gran perquè la viscositat de la fase dispersant és molt feble. Una tercera propietat és el fenomen de la fotoforesi que manifesten les partícules; en determinats casos es mouen cap a la llum, en d'altres se n'allunyen. Finalment, les partícules són repel·lides per les superfícies calentes i tendeixen a dipositar-se sobre les fredes. Independentment de les seves aplicacions militars (com a cortines de fum), els aerosols són utilitzats correntment per a aplicar insecticides, medicaments, cosmètics, etc., i sobretot tenen un paper molt important en el fenomen de la contaminació atmosfèrica.

    El coneixement de les propietats dels aerosols és essencial per a la depuració dels fums; des del punt de vista de la seguretat industrial és indispensable tenir en compte que els aerosols formats per aire i per partícules combustibles (o fàcilment oxidables, com certes pólvores metàl·liques) tenen propietats explosives, com les mescles d'aire i de gasos o vapors combustibles. Els punts d'inflamació i els límits d'explosivitat depenen de la natura, les dimensions i la concentració de les partícules, i de la humitat de l'aire.