Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari de química (històric complet)

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  anivellador, n m
  • es  nivelador
  • en  leveller

Metal·lúrgia

Definición
Substància que s'afegeix al bany d'electrorevestiment per aconseguir una superfície més regular com, per exemple, la sacarina.
  • ca  ankerita, n f
  • ca  espat bru, n m sin. compl.
  • ca  ferrodolomita, n f sin. compl.
  • es  ankerita
  • es  espato pardo
  • es  ferrodolomita
  • en  ankerite
  • en  brown spar
  • en  ferrodolomite

Geologia

Definición
Mineral de fórmula química Ca(Mg,Fe)(CO3)2 que cristal·litza en el sistema ròmbic. De color variable (blanc, groc, fins i tot bru) i diafanitat translúcida, té una lluïssor vítria, una duresa de 3,5-4 i el color de la pols que fa el mineral en ser ratllat és blanc. Presenta una densitat baixa, de 2,9-3 g/cm3, una fractura subconcoïdal i una exfoliació romboèdrica perfecta. Pertany a la classe dels carbonats. Es localitza en jaciments similars als de la ^dolomita^. Sovint és un mineral de ganga de menes de ferro i es troba omplint les diàclasis de les capes de carbó. S'utilitza com a pedra per a la construcció i en la fabricació d'algun tipus de ciment. És mena secundària de ferro per a la indústria minera.

Nota

  • La forma ankerita prové del nom del mineralogista austríac M. J. Anker.
  • ca  ànode, n m
  • es  ánodo
  • en  anode

Electroquímica

Definición
Elèctrode, en una cel·la de dos elèctrodes, en què té lloc la semireacció electroquímica d'oxidació. De l'ànode surten els electrons produïts en l'oxidació cap a l'exterior de la cel·la i després cap al càtode. És l'elèctrode negatiu en una pila galvànica i el positiu en una cel·la electrolítica (vegeu les figures corresponents). En aquesta última se sol distingir entre els ànodes solubles, que en oxidar-se es transformen en ions en dissolució, com els emprats en l'electrorefinat i en l'electrodeposició, i els ànodes insolubles, que no perden pes en el procés, com els utilitzats en l'oxidació anòdica de substàncies en dissolució. Exemples d'ànodes insolubles en medi àcid són el grafit, especialment en presència de clorurs, i els metalls del grup del platí. En medi alcalí, a més dels anteriors, es poden utilitzar el ferro i el níquel. En medi d'àcid sulfúric també es pot emprar el plom.
  • ca  ànode de sacrifici, n m
  • es  ánodo de sacrificio
  • en  sacrificial anode

Electroquímica

Definición
Elèctrode que es posa en contacte elèctric amb una estructura metàl·lica, normalment de ferro, per a impedir-ne la corrosió electroquímica. L'estructura metàl·lica és en contacte amb un electròlit que conté un oxidant dissolt, per exemple oxigen, de manera que l'oxidant es redueix sobre el metall de l'estructura i l'ànode de sacrifici s'oxida. Així, es protegeix estructures de ferro enterrades o submergides, com ara vaixells, tuberies de gas o de petroli, armadures de ciment reforçat, etc., amb peces de zinc, alumini o magnesi, metalls de potencial d'elèctrode més negatiu que el ferro. Com que els ànodes de sacrifici es troben en forma semipassiva (protegits parcialment pel seus òxids), la seva corrosió no és gaire ràpida i la protecció catòdica té una durada llarga. S'ha de realitzar una distribució adient dels ànodes de sacrifici per l'estructura perquè aquesta no es corroeixi lluny d'ells. Vegeu també ^protecció catòdica^ i ^sèrie galvànica^.
  • ca  anodització, n f
  • es  anodizado
  • en  anodizing

Electroquímica

Definición
Procediment de formació anòdica d'una capa d'òxid sobre els metalls. S'usa com a tècnica d'acabament metàl·lic de l'alumini i els seus aliatges, del titani, del coure i de l'acer, o per a la fabricació de condensadors electrolítics en què s'empra l'alumini, el niobi i el tàntal. En l'acabament de l'alumini se'l recobreix d'una pel·lícula d'òxid porosa, adherent i contínua, obtinguda en fer actuar el metall com a ànode d'una cel·la electrolítica que conté una dissolució d'un àcid polipròtic (sulfúric, cròmic o fosfòric). Tot i que inicialment creix una pel·lícula no porosa, quan s'arriba a un cert gruix, es produeix una pel·lícula porosa com la que es mostra a la figura. En aplicar uns valors estacionaris del corrent i del potencial, l'òxid porós va creixent cap a l'interior del metall, però la capa d'òxid no porós a la base dels porus roman estacionària perquè la seva velocitat de formació és igual a la de la seva dissolució (la dissolució està afavorida pel camp elèctric). D'aquesta forma, la capa d'òxid porós pot anar creixent contínuament i el seu gruix es troba limitat per la velocitat de dissolució química de l'òxid de la superfície i depèn del temps de l'electròlisi. En general, són suficients capes de 10 a 20 m, però, en certs casos, l'electròlisi és perllongada fins a assolir gruixos de 60 m o més. A baixa temperatura (anodització dura), entre 3 i 6ºC, es pot obtenir gruixos fins a 150-200 m. Els detalls de l'operació (potencial o corrent aplicat, temperatura i natura del bany) varien segons els procediments i la composició del metall a protegir. Els banys més utilitzats són dissolucions d'àcid sulfúric (procediment "Alumilite") que permeten d'obtenir capes d'òxid molt absorbents i de gran porositat, les quals poden ser tenyides dels més variats colors, en dissolució aquosa, mitjançant colorants orgànics o pigments inorgànics col·loidals. Tenyida o no, és sempre indispensable d'obturar-ne els porus, fet que es realitza mitjançant vernissos, olis o ceres, o per immersió en calent en banys adequats, com ara dissolucions aquoses de sals de níquel i cobalt o de dicromat, que segellen els porus per hidratació. El principal objectiu de l'anodització és d'evitar la corrosió, cosa molt utilitzada per a protegir els metalls lleugers que intervenen en la construcció aeronàutica. En d'altres casos, el seu propòsit pot ésser d'augmentar la duresa (l'alúmina és molt més dura que el metall) i, en conseqüència, la resistència a l'abrasió, o també d'obtenir una capa que retingui bé els lubrificants o serveixi de base per a una bona adhesió de pintures i vernissos. Altres objectius en són l'aïllament elèctric del metall, l'augment del poder emissiu de radiacions tèrmiques, la conservació d'un bon poder reflector malgrat l'acció dels agents atmosfèrics i, molt sovint, l'obtenció d'efectes decoratius mitjançant la tintura. Les capes d'òxid emprades als condensadors electrolítics són no poroses, molt compactes, molt més primes que les poroses i es produeixen en condicions molt diferents. Amb un voltatge de cel·la de 500 V i en medi neutre de fosfats o borats, s'obtenen pel·lícules d'òxid d'alumini d'1 m de gruix, aproximadament. Vegeu també ^revestiment de conversió^.

Nota

  • Imatges_electroquímica 059 (esquema de la secció d'una pel·lícula porosa d'òxid d'alumini durant l'anodització)
  • ca  anòlit, n m
  • es  anólito
  • en  anolyte

Electroquímica

Definición
Dissolució electrolítica continguda en el compartiment anòdic.
  • ca  antecapa d'un cartó, n f
  • ca  antecapa d'un cartró, n f
  • es  antecapa de un cartón
  • en  underliner of a board

Indústria paperera

Definición
Capa fibrosa d'un cartó, situada a continuació d'una de les capes exteriors.
  • ca  antecapa d'un cartó, n f
  • ca  antecapa d'un cartró, n f
  • es  antecapa de un cartón
  • en  underliner of a board

Indústria paperera

Definición
Capa fibrosa d'un cartó, situada a continuació d'una de les capes exteriors.
  • ca  anteiso-
  • es  anteiso-
  • en  anteiso-

Química orgànica

Definición
Prefix que es fa servir per a designar una cadena hidrocarbonada que conté un metil en el tercer carboni comptat a partir del darrer de la cadena.

Nota

  • <form.quim.1>
  • ca  anti, adj
  • es  anti
  • en  anti

Química orgànica

Definición
Dit de la relació estereoquímica entre dos àtoms o agrupacions d'àtoms d'un compost que estan units a dos àtoms adjacents connectats per un enllaç simple i que es troben en sentits oposats respecte a un pla.

Nota

  • La ^conformació^ anti per a grups voluminosos és la més estable, la de menor energia, en tenir el mínim impediment estèric. Per exemple, la conformació anti de l'1,2-dicloroetà té els àtoms de clor en sentits oposats. En una addició electròfila les dues parts del reactiu s'addicionen a l'enllaç múltiple en anti quan ho fan pels costats oposats. El confórmer anti és l'oposat al confórmer ^sin^. Antigament el terme anti també s'utilitzava amb el sentit de ^trans^.