Back to top
Vuelva a la lista de diccionarios online

Terminologia de lingüística textual

Presentación
competència gramatical competència gramatical

  • ca  competència gramatical, n f
  • ca  competència lingüística, n f

Definición
Vessant de la competència comunicativa que fa referència a l'ús de les regles fonològiques, morfològiques, sintàctiques i semàntiques.
competència lingüística competència lingüística

  • ca  competència gramatical, n f
  • ca  competència lingüística, n f

Definición
Vessant de la competència comunicativa que fa referència a l'ús de les regles fonològiques, morfològiques, sintàctiques i semàntiques.
competència pragmàtica competència pragmàtica

  • ca  competència pragmàtica, n f

Definición
Vessant de la competència comunicativa que fa referència al desenvolupament dels rols comunicatius adients a cada situació comunicativa, a la coherència del text amb la realitat i alhora a l'adequació del text al context.
competència semàntica competència semàntica

  • ca  competència semàntica, n f

Definición
Vessant de la competència comunicativa que afecta la tria del lèxic quant a la precisió respecte al nivell de formalitat i d'especialitat i quant a les relacions cohesives al llarg del text.
competència textual competència textual

  • ca  competència discursiva, n f
  • ca  competència textual, n f

Definición
Vessant de la competència comunicativa que fa referència a la construcció d'un text coherent, adequat, cohesionat i amb el contingut pertinent.
  • ca  concordança, n f

Definición
Relació significativa entre els morfemes de flexió de les paraules flexives que n'assegura la cohesió en un nivell fonamental per mitjà de la repetició del gènere i el nombre.

Nota

  • En el sintagma nominal, els morfemes de flexió concorden amb el nucli del sintagma en gènere i nombre; en l'oració i la clàusula, el subjecte i el verb concorden en nombre.
connector bipolar connector bipolar

  • ca  connector bipolar, n m

Definición
Connector prototípic de la connexió bipolar que formalitza la interdependència de dues parts que presenten una tensió o atracció recíproca i tancada en si mateixa.
connector extensiu connector extensiu

  • ca  connector extensiu, n m

Definición
Connector prototípic de la connexió extensiva que formalitza una relació desigual entre dues parts en què la part subordinada estén l'abast d'algun significat de la subordinant.
connector sumatiu connector sumatiu

  • ca  connector sumatiu, n m

Definición
Connector prototípic de la connexió sumativa que formalitza una relació d'igualtat categorial entre dues o més parts que acumulen informació.
  • ca  connexió, n f

Definición
Procediment d'articulació consistent a fer explícita una relació de significat entre dos elements per mitjà d'un connector lingüístic, que contribueix a l'estructuració del text.

Nota

  • 1. La connexió s'estableix per mitjà de tres tipus de procediments complementaris: la connexió sumativa, la connexió extensiva i la connexió bipolar.
  • 2. La connexió i la juxtaposició són procediments complementaris de l'articulació textual.