competència gramatical
competència gramatical
- ca competència gramatical, n f
- ca competència lingüística, n f
Definició
Vessant de la competència comunicativa que fa referència a l'ús de les regles fonològiques, morfològiques, sintàctiques i semàntiques.
competència lingüística
competència lingüística
- ca competència gramatical, n f
- ca competència lingüística, n f
Definició
Vessant de la competència comunicativa que fa referència a l'ús de les regles fonològiques, morfològiques, sintàctiques i semàntiques.
competència pragmàtica
competència pragmàtica
- ca competència pragmàtica, n f
Definició
Vessant de la competència comunicativa que fa referència al desenvolupament dels rols comunicatius adients a cada situació comunicativa, a la coherència del text amb la realitat i alhora a l'adequació del text al context.
competència semàntica
competència semàntica
- ca competència semàntica, n f
Definició
Vessant de la competència comunicativa que afecta la tria del lèxic quant a la precisió respecte al nivell de formalitat i d'especialitat i quant a les relacions cohesives al llarg del text.
competència textual
competència textual
- ca competència discursiva, n f
- ca competència textual, n f
Definició
Vessant de la competència comunicativa que fa referència a la construcció d'un text coherent, adequat, cohesionat i amb el contingut pertinent.
concordança
concordança
- ca concordança, n f
Definició
Relació significativa entre els morfemes de flexió de les paraules flexives que n'assegura la cohesió en un nivell fonamental per mitjà de la repetició del gènere i el nombre.
Nota
- En el sintagma nominal, els morfemes de flexió concorden amb el nucli del sintagma en gènere i nombre; en l'oració i la clàusula, el subjecte i el verb concorden en nombre.
connector bipolar
connector bipolar
- ca connector bipolar, n m
Definició
Connector prototípic de la connexió bipolar que formalitza la interdependència de dues parts que presenten una tensió o atracció recíproca i tancada en si mateixa.
connector extensiu
connector extensiu
- ca connector extensiu, n m
Definició
Connector prototípic de la connexió extensiva que formalitza una relació desigual entre dues parts en què la part subordinada estén l'abast d'algun significat de la subordinant.
connector sumatiu
connector sumatiu
- ca connector sumatiu, n m
Definició
Connector prototípic de la connexió sumativa que formalitza una relació d'igualtat categorial entre dues o més parts que acumulen informació.
connexió
connexió
- ca connexió, n f
Definició
Procediment d'articulació consistent a fer explícita una relació de significat entre dos elements per mitjà d'un connector lingüístic, que contribueix a l'estructuració del text.
Nota
- 1. La connexió s'estableix per mitjà de tres tipus de procediments complementaris: la connexió sumativa, la connexió extensiva i la connexió bipolar.
- 2. La connexió i la juxtaposició són procediments complementaris de l'articulació textual.