ciclització
ciclització
Química orgànica
- ca ciclització, n f
- ca ciclació, n f sin. compl.
- es ciclación, n f
- es reacción de ciclación, n f
- en cyclisation, n
- en cyclization, n
Química orgànica
Definición
Transformació d'una cadena oberta en un anell.
Nota
-
Tot i que són diverses les reaccions que permeten obtenir compostos orgànics cíclics, sovint es tracta de reaccions intramoleculars.
Un exemple de ciclització és la reacció de Diels-Alder, que permet obtenir un ciclohexè a partir d'un diè i un dienòfil (vegeu la imatge 1).
Els compostos difuncionals poden ciclitzar per processos que comprenen sovint reaccions de condensació-eliminació, com la síntesi d'una lactona o la síntesi de l'anhídrid ftàlic per oxidació de l'1,2-xilè (vegeu les imatges 2 i 3). En el segon cas, però, és l'àcid ftàlic, intermedi de reacció, el que dona ciclització.
ciclo-
ciclo-
Química orgànica
- ca ciclo-, pfx
- es ciclo-, pfx
- en cyclo-, pfx
Química orgànica
Definición
Forma prefixada que es fa servir per a designar els compostos cíclics, la qual s'anteposa al nom del corresponent homòleg de cadena oberta.
Nota
- per exemple: ciclobutà, ciclohexà.
cicloalcà
cicloalcà
Química orgànica
- ca cicloalcà, n m
- ca cicloparafina, n f sin. compl.
- es cicloalcano, n m
- es cicloparafina, n f
- en cycloalkane, n
- en cycloparaffin, n
Química orgànica
Definición
Cadascun dels hidrocarburs monocíclics saturats amb cadenes laterals o sense, de fórmula general CnH2n.
Nota
- Els cicloalcans presenten una relació d'isomeria funcional amb els alquens. Els anells de tres o quatre àtoms de carboni dels cicloalcans tenen enllaços carboni-carboni molt flexionats. En conseqüència, són molt reactius. El ciclohexà, un dels cicloalcans més destacables, és molt estable, amb una reactivitat molt semblant als alcans. Els petrolis crus de base naftènica tenen una alta proporció de cicloalcans.
cicloalquè
cicloalquè
Química orgànica
- ca cicloalquè, n m
- es cicloalqueno, n m
- en cycloalkene, n
Química orgànica
Definición
Cadascuna de les olefines monocícliques.
Nota
- Els enllaços dobles dels cicloalquens augmenten la tensió de l'anell respecte al cicloalcà homòleg.
cicloalquí
cicloalquí
Química orgànica
- ca cicloalquí, n m
- es cicloalquino, n m
- en cycloalkyne, n
Química orgànica
Definición
Cadascun dels hidrocarburs monocíclics insaturats amb un o més enllaços triples.
Nota
- Els enllaços triples dels cicloalquins augmenten la tensió de l'anell respecte al cicloalquè homòleg.
ciclohexanona
ciclohexanona
Química orgànica
- ca ciclohexanona, n f
- es ciclohexanona, n f
- en cyclohexanone, n
- for C6H10O
Química orgànica
Definición
Cetona cíclica de sis àtoms de carboni que té un punt d'ebullició de 155,6 ºC i un punt de fusió de 16,4 ºC.
Nota
-
La ciclohexanona és lleugerament soluble en aigua i miscible amb la majoria de dissolvents. La ciclohexanona és tòxica per inhalació i contacte cutani.
S'obté industrialment per oxidació del ciclohexà.
Tot i que el seu principal ús és l'obtenció d'àcid adípic per a la fabricació del niló 6, també és emprada en l'obtenció de la caprolactona, el poli(clorur de vinil) i els seus copolímers. Alhora, s'utilitza com a dissolvent per a eliminar la pintura i el vernís, com a decolorant de la fusta i com a desengreixant de metalls. També es fa servir com a additiu en olis lubricants, resines, greixos, ceres, etc.
cicloparafina
cicloparafina
Química orgànica
- ca cicloalcà, n m
- ca cicloparafina, n f sin. compl.
- es cicloalcano, n m
- es cicloparafina, n f
- en cycloalkane, n
- en cycloparaffin, n
Química orgànica
Definición
Cadascun dels hidrocarburs monocíclics saturats amb cadenes laterals o sense, de fórmula general CnH2n.
Nota
- Els cicloalcans presenten una relació d'isomeria funcional amb els alquens. Els anells de tres o quatre àtoms de carboni dels cicloalcans tenen enllaços carboni-carboni molt flexionats. En conseqüència, són molt reactius. El ciclohexà, un dels cicloalcans més destacables, és molt estable, amb una reactivitat molt semblant als alcans. Els petrolis crus de base naftènica tenen una alta proporció de cicloalcans.
cimè
cimè
Química orgànica
- ca cimè, n m
- ca isopropiltoluè, n m sin. compl.
- es cimeno, n m
- es isopropiltolueno, n m
- en cymene, n
- en isopropyltoluene, n
- for CH3C6H4CH(CH3)2
Química orgànica
Definición
Cadascun dels tres isòmers derivats del toluè amb un isopropil en orto, meta o para respecte del metil, que es presenten com un líquid incolor i transparent.
Nota
-
Els cimens són uns compostos aromàtics solubles en alcohol, èter i cloroform, i insolubles en aigua.
Aquests terpens mesclats es poden obtenir industrialment per alquilació del toluè. També poden obtenir-se a partir de la trementina o com a subproducte de la digestió en la fabricació del paper.
El p-cimè es troba en molts olis essencials, com els de comí, farigola i quenopodi, i s'obté dels terpens monocíclics per deshidrogenació. El p-cimè es fa servir com a dissolvent i en la fabricació de resines.
cinètica química
cinètica química
Química física
- ca cinètica química, n f
- es cinética química, n f
- en chemical kinetics, n
Química física
Definición
Camp de la química física macroscòpica que estudia les velocitats de reacció i els factors que les determinen.
Nota
-
Una de les subbranques de la cinètica química és la cinètica formal, que es basa en l'estudi macroscòpic dels perfils temporals de concentració de les diferents espècies. Aquests estudis permeten establir una equació de velocitat per a cada reacció, de molta utilitat per a la determinació quantitativa dels rendiments dels processos i els temps de reacció. Aquesta informació és clau en el disseny industrial de qualsevol procés químic, i té importants conseqüències econòmiques. No obstant això, és difícil valorar o quantificar la capacitat predictiva de la cinètica formal.
Excepte en algunes correlacions empíriques per a famílies de reaccions (per exemple, en reaccions entre halurs i alcans, en les quals es troba que hi ha una correlació entre la constant de velocitat i el nombre de carbonis de la cadena hidrocarbonada), és molt difícil anticipar tant la constant de velocitat com l'equació de velocitat de processos que no s'hagin mesurat directament. Això es deu al fet que aquesta capacitat predictiva només s'assoleix quan se cerquen microscòpicament els factors moleculars que determinen les velocitats de reacció, una cerca de la qual s'encarrega la dinàmica molecular de les reaccions químiques.
cis-
cis-
Química orgànica
- ca cis-, pfx
- ca (Z)-, pfx sin. compl.
- es cis-, pfx
- es (Z)-, pfx
- en cis-, pfx
- en (Z)-, pfx
Química orgànica
Definición
Forma prefixada que indica la relació estereoquímica entre dos àtoms o agrupacions d'àtoms d'un compost que estan units a dos àtoms adjacents connectats per un enllaç doble o continguts en un anell i que es troben en el mateix sentit respecte a un pla.
Nota
-
Per exemple, el cis-but-2-è té els dos metils en el mateix sentit.
Dels dos grups als quals es troba unit cadascun dels àtoms de carboni que participen en l'enllaç doble, el grup preferent és aquell que té l'àtom de major nombre atòmic. Si no és possible distingir entre els àtoms units directament, cal comparar els àtoms que els segueixen fins a trobar un grup preferent.
La configuració cis s'oposa a la configuració trans.
Quan la forma cis- és ambigua per als alquens, se substitueix per (Z)- (vegeu la imatge). La Z d'aquest prefix prové del terme alemany zusammen ('junts').
Quan cis- i (Z)- no funcionen com a prefixos sinó com a paraules independents amb valor d'adjectiu s'escriuen amb cursiva i sense guionet i, en el cas de (Z)-, també sense parèntesis.
Vegeu trans-.
