Vuelva a la lista de diccionarios online

Química física (treball)

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

Imagen de un resultado de un térmio del cercaterm
Imagen de un resultado de un térmio del cercaterm
Imagen de un resultado de un térmio del cercaterm
  • ca  centre quiral, n m
  • ca  estereocentre, n m
  • ca  centre asimètric, n m sin. compl.
  • ca  centre estereogènic, n m sin. compl.
  • es  centro asimétrico, n m
  • es  centro estereogénico, n m
  • es  centro quiral, n m
  • es  estereocentro, n m
  • en  asymmetric center, n
  • en  asymmetric centre, n
  • en  center of chirality, n
  • en  centre of chirality, n
  • en  chirality center, n
  • en  chirality centre, n
  • en  stereocenter, n
  • en  stereocentre, n
  • en  stereogenic center, n
  • en  stereogenic centre, n

Química orgànica

Definición
Cadascun dels àtoms que estan units a quatre àtoms o conjunts d'àtoms diferents entre si.

Nota

  • Els centres quirals més comuns en química orgànica són constituïts per àtoms de carboni i, en molt menor grau, de nitrogen.

    La presència d'un centre quiral en una molècula origina dues configuracions diferents, les quals es caracteritzen per ser imatge especular l'una de l'altra i presentar activitat òptica d'igual intensitat i signe oposat. L'enantiòmer que desvia la llum polaritzada cap a la dreta és la forma dextrogira i l'enantiòmer que desvia la llum cap a l'esquerra és la forma levogira.

    En una molècula amb n centres quirals, el nombre màxim d'estereoisòmers diferents és 2n. S'han adoptat les regles de la seqüència per a poder diferenciar els estereoisòmers. El símbol R (del llatí rectus, 'dret') indica que la configuració d'un centre quiral és tal que l'ordre de preferència dels quatre grups d'àtoms que hi estan units es considera en el sentit de les agulles del rellotge. N'és un exemple l'enantiòmer (R)-1-cloropropan-1-ol (vegeu la imatge 2). El símbol S (del llatí sinister, 'esquerre') és l'oposat de R, de manera que l'ordre de preferència dels quatre grups d'àtoms que hi estan units es considera en el sentit invers al de les agulles del rellotge. N'és un exemple l'enantiòmer (S)-1-cloropropan-1-ol (vegeu la imatge 3).

    Vegeu quiralitat.
  • ca  ceri, n m
  • es  cerio, n m
  • en  cerium, n
  • sbl  Ce

Química inorgànica

Definición
Element segon de la sèrie dels lantànids de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 58 i massa atòmica 140,116.

Nota

  • Es coneixen fins a trenta-nou isòtops del ceri, dels quals quatre són estables (136Ce, 138Ce, 140Ce i 142Ce).

    Es presenta com un metall blanc argentat, tou, dúctil i mal·leable, amb un punt de fusió de 804 ºC i un punt d'ebullició d'aproximadament 3.470 ºC.

    El ceri és relativament abundant en l'escorça terrestre, on es troba dispers en una gran varietat de minerals.

    La seva obtenció i separació dels altres lantànids és una operació de gran complexitat que es fa emprant bescanviadors iònics.

    És bastant reactiu en condicions ambientals.

    Presenta principalment l'estat d'oxidació +3.

    El seu ús principal és la fabricació d'aliatges.
  • ca  cesi, n m
  • es  cesio, n m
  • en  caesium, n
  • en  cesium, n
  • sbl  Cs

Química inorgànica

Definición
Element del grup 1, del període 6 i del bloc s de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 55 i massa atòmica 132,9055.

Nota

  • Es coneixen fins a quaranta isòtops del cesi, dels quals un és estable (133Cs).

    El cesi es presenta com un metall de color groc clar, molt tou, amb un punt de fusió de 29 ºC i un punt d'ebullició de 705 ºC.

    No és gaire abundant a l'escorça terrestre, on es troba com a constituent de minerals complexos.

    S'obté per l'electròlisi del clorur de cesi fos o per la reducció del clorur de cesi sota buit i en calent.

    És el més electropositiu i reactiu de tots els elements estables.

    Presenta l'estat d'oxidació +1.

    Atès que és un dels metalls que emet electrons més fàcilment sota l'acció de la llum, es fa servir en la fabricació de cèl·lules fotoelèctriques.
Imagen de un resultado de un térmio del cercaterm
  • ca  ceto-, pfx
  • ca  cet-, pfx sin. compl.
  • es  ceto-, pfx
  • en  ket-, pfx
  • en  keto-, pfx

Química orgànica

Definición
Forma prefixada que es fa servir per a designar els compostos orgànics que contenen un grup carbonil.

Nota

  • Per exemple, cetoàcid, cetoaldehid, cetoèster, cetoxima.

    Si aquests compostos contenen un o més hidrògens àcids en la posició α, l'estructura ressonant predominant, que conté el grup carbonil, es considera una forma cetònica (vegeu la imatge).

    Vegeu també tautomeria cetoenòlica i forma cetònica.
Imagen de un resultado de un térmio del cercaterm
  • ca  cetal, n m
  • es  cetal, n m
  • en  ketal, n

Química orgànica

Definición
Cadascun dels acetals derivats d'una cetona.

Nota

  • Els cetals es formen per la reacció d'una cetona amb dues molècules d'alcohol (vegeu la imatge).
  • ca  cetimina, n f
  • es  cetimina, n f
  • en  ketimine, n

Química orgànica

Definición
Cadascuna de les imines obtingudes mitjançant la condensació d'una cetona amb amoníac, de fórmula general RRC=NR'', en què R'' pot ser un àtom d'hidrogen.
Imagen de un resultado de un térmio del cercaterm
  • ca  ceto-, pfx
  • ca  cet-, pfx sin. compl.
  • es  ceto-, pfx
  • en  ket-, pfx
  • en  keto-, pfx

Química orgànica

Definición
Forma prefixada que es fa servir per a designar els compostos orgànics que contenen un grup carbonil.

Nota

  • Per exemple, cetoàcid, cetoaldehid, cetoèster, cetoxima.

    Si aquests compostos contenen un o més hidrògens àcids en la posició α, l'estructura ressonant predominant, que conté el grup carbonil, es considera una forma cetònica (vegeu la imatge).

    Vegeu també tautomeria cetoenòlica i forma cetònica.
Imagen de un resultado de un térmio del cercaterm
Imagen de un resultado de un térmio del cercaterm
  • ca  cetona, n f
  • es  cetona, n f
  • en  ketone, n

Química orgànica

Definición
Cadascun dels compostos que contenen un grup carbonil unit a dos àtoms de carboni.
substituents hidrocarbonats o, en les cetones cícliques, formant part d'una cadena alicíclica.

Nota

  • Els àtoms de carboni a què s'uneix el grup carbonil en una cetona poden pertànyer a dos substituents hidrocarbonats diferents o, en les cetones cícliques, a una sola cadena alicíclica.

    Les cetones més simples, de fins a dotze àtoms de carboni, són líquides. Les de massa molecular relativa més baixa són solubles en aigua i totes ho són en dissolvents orgànics. Són destil·lables sense descomposició i fan una olor etèria o aromàtica.

    Les propietats químiques de les cetones són les generals del grup carbonil exaltades o disminuïdes per les altres funcions presents en la molècula o per l'estructura de la molècula. Les cetones es poden oxidar a èsters mitjançant l'oxidació de Baeyer i Villiger o a àcids carboxílics, tot i que aquest no sempre és un bon mètode, ja que es poden formar mescles complexes en funció de les condicions necessàries per a l'oxidació (vegeu la imatge 2). També es poden reduir a alcohols secundaris (>C=O → −CHOH−) i fins i tot a alcans (>C=O → −CH2−). Les cetones reaccionen amb derivats de l'amoníac, de manera que l'enllaç doble carboni-oxigen es transforma en un enllaç doble carboni-nitrogen, i dona productes diversos, com ara les oximes i les hidrazones, entre altres. Aquests derivats són compostos ben cristal·litzats que permeten caracteritzar les cetones i regenerar-les per hidròlisi.

    Les cetones s'utilitzen com a dissolvents en laques, pintures, explosius i processos tèxtils. Moltes cetones superiors formen part de productes odorants naturals, com per exemple els olis eteris i els greixos rancis.
Imagen de un resultado de un térmio del cercaterm
  • ca  benzofenona, n f
  • ca  difenilmetanona, n f
  • ca  cetona difenílica, n f sin. compl.
  • es  benzofenona, n f
  • es  difenilcetona, n f
  • es  difenilmetanona, n f
  • en  benzophenone, n
  • en  diphenyl ketone, n
  • en  diphenylmethanone, n
  • for  (C6H5)2CO

Química orgànica

Definición
Cetona amb dos fenils que s'obté mitjançant la reacció de Friedel i Crafts tractant el benzè amb clorur de benzoïl i emprant el triclorur d'alumini com a catalitzador.

Nota

  • La benzofenona és un compost d'olor característica, insoluble en aigua i soluble en alcohol i èter.

    Es fa servir en perfumeria i en la fabricació d'antihistamínics, hipnòtics i insecticides.
Imagen de un resultado de un térmio del cercaterm
  • ca  acetona, n f
  • ca  propanona, n f
  • ca  cetona dimetílica, n f sin. compl.
  • es  acetona, n f
  • es  propanona, n f
  • en  acetone, n
  • en  dimethyl ketone, n
  • en  propanone, n
  • for  CH3COCH3

Química orgànica

Definición
Cetona en què els dos substituents són metils, que es presenta com un líquid incolor, volàtil, molt inflamable, relativament poc tòxic i d'olor pungent característica.

Nota

  • L'acetona és la cetona més simple i més important. És miscible amb aigua, alcohol i amb nombrosos dissolvents orgànics i olis. És un dissolvent polar dotat de gran poder de dissolució, especialment de greixos, resines i ceres.

    Es produeix industrialment com a subproducte en l'obtenció de fenol, mitjançant l'oxidació de propè, o per deshidratació d'isopropanol.

    Les seves aplicacions són, per ordre d'importància: la fabricació d'altres dissolvents, com la cetona isobutil metílica, el 4-metilpentan-2-ol, l'òxid de mesitil, l'alcohol de diacetona, l'hexilenglicol, la forona i la isoforona; la utilització directa com a dissolvent de pintures, vernissos, laques, èsters de la cel·lulosa, acetilè, etc.; la fabricació de metacrilat de metil a partir de cianhidrina de l'acetona, i la síntesi orgànica en general, com ara la fabricació de cloroform, bromoform, iodoform, bisfenol A i acetilacetona.