Vuelva a la lista de diccionarios online

Química física (treball)

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

Imagen de un resultado de un térmio del cercaterm
  • ca  azocompost, n m
  • ca  azo, n m sin. compl.
  • ca  compost azo, n m sin. compl.
  • es  azocompuesto, n m
  • es  compuesto azo, n m
  • en  azo compound, n
  • en  azocompound, n

Química orgànica

Definición
Cadascun dels compostos intensament acolorits que tenen el grup azo, unit generalment a grups aril.

Nota

  • Els azocompostos poden ser solubles en aigua o insolubles en funció dels grups funcionals que contenen i, més concretament, de la seva polaritat. La majoria d'azocompostos són orgànics, però també se'n coneixen molts d'inorgànics.

    Fonamentalment s'obtenen per diazotació i posterior copulació.

    Els azocompostos s'anomenen amb la forma prefixada azo-.
Imagen de un resultado de un térmio del cercaterm
  • ca  compost carbonílic, n m
  • es  compuesto carbonílico, n m
  • en  carbonyl compound, n

Química orgànica

Definición
Cadascun dels compostos que contenen el grup carbonil.

Nota

  • El grup carbonil el contenen els compostos de segon grau d'oxidació, que són els aldehids i les cetones, i els de tercer grau d'oxidació, que són els àcids carboxílics i els seus derivats, els èsters, els anhídrids d'àcid i les amides (vegeu la imatge).
Imagen de un resultado de un térmio del cercaterm
  • ca  complex, n m
  • ca  compost de coordinació, n m sin. compl.
  • es  complejo, n m
  • es  compuesto de coordinación, n m
  • en  complex, n
  • en  coordination compound, n

Química inorgànica

Definición
Compost que conté un àtom metàl·lic, generalment un element de transició, envoltat d'espècies químiques de naturalesa aniònica, catiònica o neutra que s'hi uneixen mitjançant enllaços coordinats.

Nota

  • L'àtom metàl·lic que ocupa la posició central d'un compost s'anomena àtom central, i les espècies que s'hi uneixen, lligands. L'agrupació resultant pot resultar positiva, negativa o neutra.

    L'àtom central acostuma a presentar un estat d'oxidació positiu, generalment baix o, algunes vegades, igual a zero.

    Els lligands poden ser aniònics o neutres i, en alguns casos, catiònics, i en un mateix complex poden coexistir lligands de naturalesa diferent. L'àtom coordinador s'enllaça directament a l'àtom central i el nombre de coordinació indica el nombre d'àtoms coordinadors lligats a l'àtom central. Hi ha lligands que tenen més d'un àtom amb capacitat per a enllaçar-se a un o més àtoms metàl·lics, de manera que poden ser didentats, tridentats, etc., o, en general, polidentats. Si un lligand s'uneix per dos o més punts a un mateix àtom central, es forma un lligand multidentat, però, si s'enllaça a àtoms diferents, es tracta d'un lligand pont.

    En solució aquosa els complexos més importants són els formats entre un catió metàl·lic i lligands, que poden ser ions, com halurs, cianurs o oxalats, o molècules neutres, com amoníac o piridina. El lligand actua com a donador i reemplaça una o més molècules d'aigua de la primera esfera de solvatació del catió metàl·lic, per la qual cosa un complex és diferent d'un parell iònic, en el qual les interaccions són purament electroestàtiques.

    Encara que la formació de complexos és característica dels elements del bloc d en solució aquosa, no està pas restringida a aquest domini, ja que es coneixen complexos de pràcticament tots els metalls de la taula periòdica dels elements, molts dels quals en dissolvents no aquosos. Tampoc no està restringida als metalls amb estats d'oxidació positius, perquè es coneix una quantitat considerable de complexos amb metalls centrals neutres o, fins i tot, amb estats d'oxidació negatius.

    Els exemples clàssics de complexos són els que Alfred Werner, qui va crear i desenvolupar la química de la coordinació, va caracteritzar en el seu estudi sobre els compostos aminats de cobalt. Aquests compostos presentaven fórmules empíriques similars, però tenien un comportament químic completament diferent els uns dels altres. En establir la seva fórmula real com a complexos, queda justificada la seva diferència de comportament (vegeu la imatge).

    Un cop establert que un complex és format per un àtom metàl·lic central i un nombre de lligands, cal fixar-ne la disposició en l'espai mitjançant el nombre de coordinació i la geometria de coordinació.
Imagen de un resultado de un térmio del cercaterm
Imagen de un resultado de un térmio del cercaterm
Imagen de un resultado de un térmio del cercaterm
  • ca  diazocompost, n m
  • ca  compost diazo, n m sin. compl.
  • es  compuesto diazo, n m
  • es  diazocompuesto, n m
  • en  diazo compound, n

Química orgànica

Definición
Cadascun dels compostos orgànics que contenen un grup diazo.

Nota

  • El component més simple d'un diazocompost és el diazometà, que té propietats nucleòfiles, tal com es desprèn de les estructures ressonants, la qual cosa el fa útil en síntesi orgànica (vegeu la imatge 1).

    Per la reacció del diazometà amb halurs d'acil es poden preparar els diazocompostos de cadenes més llargues. El diazometà també és capaç de convertir els àcids carboxílics en èsters metílics actuant com a agent metilant (vegeu les imatges 2 i 3).

    Els diazocompostos es descomponen amb facilitat i alliberen nitrogen tèrmicament o per irradiació ultraviolada.
  • ca  compost meso, n m
  • es  compuesto meso, n m
  • es  mesocompuesto, n m
  • en  meso-compound, n

Química orgànica

Definición
Compost que es presenta en la forma meso.
Imagen de un resultado de un térmio del cercaterm
  • ca  compost organometàl·lic, n m
  • ca  organometall, n m sin. compl.
  • es  compuesto organometálico, n m
  • en  organometallic compound, n

Química inorgànica

Definición
Cadascun dels compostos que contenen enllaços metall-carboni, sempre que l'àtom de carboni formi part d'una molècula orgànica.

Nota

  • Els complexos de metalls amb cianur no es consideren compostos organometàl·lics, encara que poden ser presents en complexos amb altres lligands que sí que s'hi considerin.

    Els lligands orgànics que intervenen en compostos organometàl·lics es poden classificar segons dues característiques principals: l'hapticitat i el nombre d'electrons amb què el lligand contribueix a l'enllaç metall-carboni (vegeu la imatge).

    L'hapticitat, que pot variar per a un mateix lligand, es representa amb el símbol η i el nombre d'àtoms units a l'àtom central com a superíndex a la dreta, i s'expressa amb el prefix corresponent (monohapto-, trihapto-, pentahapto-, etc.). Per exemple, si el ciclopentadienil (C5H5-) s'enllaça a un àtom de carboni s'anomena monohaptociclopentadienil (η1-C5H5); si s'enllaça a tres, trihaptopentadienil (η3-C5H5), i si s'enllaça a cinc, pentahaptopentadienil (η5-C5H5).

    El nombre d'electrons amb què el lligand contribueix a l'enllaç metall-carboni és útil a l'hora d'explicar la regla dels 18 electrons.

    Els lligands es consideren espècies neutres, fins i tot si són anions en estat lliure (per exemple, C5H5, en lloc de C5H5-).

    Per a lligands d'hapticitat variable, el nombre d'electrons varia d'acord amb la variació de l'hapticitat. Això no vol dir, però, que el nombre d'electrons hagi de ser igual a l'hapticitat. Per exemple, existeixen lligands monohapto d'un o de tres electrons.

    En la taula de la imatge es mostren alguns lligands i s'hi indica l'hapticitat i el nombre d'electrons.
  • ca  compressibilitat, n f
  • es  compresibilidad, n f
  • en  compressibility, n

Química física

Definición
Propietat que té una substància o un cos de disminuir de volum quan és sotmès a un augment de pressió.

Nota

  • La compressibilitat es mesura mitjançant el coeficient de compressibilitat.

    Els líquids i els sòlids són molt poc compressibles, és a dir, tenen valors baixos de coeficient de compressibilitat; a més, aquests valors són relativament independents de la temperatura i de la pressió. En canvi, els gasos es poden comprimir fàcilment i els seus valors de coeficient de compressibilitat, que són alts, depenen enormement de la temperatura i de la pressió.
  • ca  concentració crítica de coagulació, n f
  • ca  c. c. c., n f abrev.
  • es  concentración crítica de coagulación, n f
  • es  c. c. c., n f abrev.
  • en  critical coagulation concentration, n
  • en  c. c. c., n abrev.

Química física

Definición
Concentració mínima d'un electròlit inert que provoca la coagulació d'un col·loide liòfob en una extensió i temps determinats.

Nota

  • Els trets generals que fan referència a la concentració crítica de coagulació són proporcionats per la regla de Schulze-Hardy.
Imagen de un resultado de un térmio del cercaterm
  • ca  concentració micel·lar crítica, n f
  • ca  c. m. c., n f abrev.
  • es  concentración micelar crítica, n f
  • es  c.m. c., n f abrev.
  • en  critical micelle concentration, n
  • en  critical micellisation concentration, n
  • en  critical micellization concentration, n
  • en  c. m. c., n abrev.

Química física

Definición
Concentració a partir de la qual molècules de baixa massa molar s'associen per a formar una micel·la.

Nota

  • A partir de la concentració micel·lar crítica, un sistema es comporta com un col·loide d'associació.

    La concentració micel·lar crítica es pot determinar a partir de la dependència de certes propietats físiques, com ara la conductivitat, la tensió interficial o la pressió osmòtica, amb la concentració, ja que la formació d'una micel·la provoca un canvi brusc en qualsevol d'aquestes propietats (vegeu la imatge).
  • ca  concentració osmòtica, n f
  • ca  osmolaritat, n f sin. compl.
  • es  concentración osmótica, n f
  • es  osmolaridad, n f
  • en  osmolarity, n
  • en  osmotic concentration, n
  • sbl  c

Química física

Definición
Mesura de la concentració d'una solució expressada en osmols per litre de solució, que correspon a la suma de concentracions molars dels diferents soluts presents en la solució multiplicada pel seu corresponent coeficient isotònic.

Nota

  • En el càlcul de la concentració osmòtica per a solucions molt diluïdes, el coeficient isotònic és pràcticament igual al nombre d'ions completament dissociats per a cada tipus de solut electrolític.

    Convé distingir entre aquest terme i osmolalitat. En les solucions aquoses diluïdes pràcticament coincideixen, ja que la densitat de l'aigua és 1 kg/l. Però no passa el mateix quan la solució és el plasma sanguini: les proteïnes dissoltes dins del plasma fan que la seva densitat no sigui 1 kg/l i no es compleix l'equivalència entre molaritat i molalitat.

    La IUPAC recomana l'ús de la denominació concentració osmòtica.