Química física (treball)

ca corba d'equilibri, n f
ca línia d'equilibri, n f sin. compl.
es curva de equilibrio, n f
es línea de equilibrio, n f
en equilibrium curve, n
en equilibrium line, n

Química física

Definición

Corba d'un diagrama de fases d'una substància pura on coexisteixen dues fases en equilibri de manera que, segons la regla de les fases, només hi ha un grau de llibertat.

Nota

Una corba d'equilibri representa les condicions de temperatura i pressió a què pot tenir lloc el canvi de fase.

Generalment, una corba d'equilibri és representada per una funció del tipus p(T), i quan una de les dues fases és vapor, representa corbes de la variació de la pressió de vapor amb la temperatura.

ca corba d'inversió, n f
es curva de inversión, n f
en inversion curve, n

Química física

Definición

Corba d'un diagrama d'estats d'un gas que representa les condicions de temperatura i pressió en què s'anul·la el coeficient de Joule-Thomson, de manera que a l'esquerra d'aquesta corba el gas es refreda després de l'expansió de Joule-Thomson i a la dreta s'escalfa.

ca corba del líquid, n f
ca línia del líquid, n f sin. compl.
es curva del líquido, n f
es línea de líquido, n f
en liquidus curve, n
en liquidus line, n

Química física

Definición

Corba d'un diagrama de fases multicomponent que separa la regió de coexistència de dues fases en equilibri, una de les quals és líquida, de la regió on només la fase líquida és estable.

Nota

En un diagrama de fases binari, la corba del líquid es defineix amb una expressió que dona compte de l'equilibri líquid-vapor, la qual relaciona la pressió de vapor de la mescla amb la fracció molar d'un dels components en la fase líquida.

Per a mescles ideals, quan els dos components són volàtils es pot aplicar la llei de Raoult, que fa que aquesta corba sigui una línia recta, i així la pressió de vapor és lineal en funció de la fracció molar d'un dels components, x₁, la qual ve donada per $p = p_2^* + x_1 (p_1^* - p_2^*)$, en què $p_1^*$ i $p_2^*$ representen les pressions de vapor dels components purs.

Per a diagrames de fase sòlid-líquid, la recta de connexió dona la composició de cadascuna de les fases a cada temperatura de treball, dins de l'interval de temperatures on hi ha coexistència de les dues fases.

ca corba del sòlid, n f
ca línia del sòlid, n f sin. compl.
es curva del sólido, n f
es línea del sólido, n f
en solid curve, n

Química física

Definición

Corba d'un diagrama de fases multicomponent que separa la regió de coexistència de dues fases en equilibri, una de les quals és sòlida, de la regió on només la fase sòlida és estable.

Nota

En un diagrama de fases binari, la corba del sòlid es defineix amb una expressió que dona compte de l'equilibri sòlid-líquid, quan hi ha miscibilitat total en les dues fases i a pressions moderades, p ≈ pº, la qual relaciona la fracció molar d'un dels components en cadascuna de les fases amb la calor de fusió estàndard.

Quan es pot considerar comportament ideal tant en la fase sòlida com en la fase líquida, l'expressió que relaciona la fracció molar d'un dels components en les dues fases es pot escriure com: $\ln\frac{x_i^{(s)}}{x_i^{(l)}} = \frac{\Delta_{ T^\circ_f} H^\circ_i}{R} \left( \frac{1}{T_f} - \frac{1}{T^\circ_{f,i}}\right)$, en què $\Delta_{ T^\circ_f} H^\circ_i$ és la calor de fusió, $T_f$ i $T^\circ_{f,i}$ són les temperatures de fusió de la mescla i la del component pur a pressió estàndard, respectivament, i R és la constant dels gasos. A partir d'aquesta expressió, és fàcil obtenir la corba del líquid i la corba del sòlid fent que la composició de la fase respectiva sigui igual a la composició mitjana de la mescla.

ca corba del vapor, n f
ca línia del vapor, n f sin. compl.
es curva del vapor, n f
es línea del vapor, n f
en vapor curve, n
en vapour curve, n

Química física

Definición

Corba d'un diagrama de fases multicomponent que separa la regió de coexistència de dues fases en equilibri, una de les quals és vapor, de la regió on només la fase de vapor és estable.

Nota

En un diagrama de fases binari, la corba del vapor es defineix amb una expressió que dona compte de l'equilibri líquid-vapor, la qual relaciona la pressió de vapor de la mescla amb la fracció molar d'un dels components en la fase de vapor.

ca coure, n m
es cobre, n m
en copper, n
sbl Cu

Química inorgànica

Definición

Element del grup 11, del període 4 i del bloc d de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 29 i massa atòmica 63,546.

Nota

Es coneixen fins a vint-i-nou isòtops del coure, dels quals dos són estables (⁶³Cu i ⁶⁵Cu).

El coure es coneix des de l'antiguitat. Es presenta com un metall de color vermellós, amb un punt de fusió de 1.083 ºC i un punt d'ebullició de 2.570 ºC.

És un metall noble que es forma per processos químics en condicions reductores amb sulfurs lligats a roques ultrabàsiques. També es troba en cavitats sorrenques i laves basàltiques, com també en conglomerats. En els conglomerats el coure és secundari, ja que es forma per reacció entre solucions que el contenen, juntament amb altres minerals, principalment el ferro.

El coure es troba de diferents maneres: dendrítica, filiforme, formes arborescents i cristalls (normalment cúbics i rombododecaèdrics). Cristal·litza en el sistema cúbic. Té una lluïssor metàl·lica, una duresa de 2,5-3, que deixa una ratlla vermellosa, i una densitat alta, de 8,93 g/cm³. Presenta una fractura ganxuda i exfoliació nul·la. És opac i habitualment té un color vermellós, per bé que, quan s'oxida, adquireix un color bru.

És relativament abundant i es pot trobar en estat natiu, si bé és força rar. Els cristalls de coure natiu més espectaculars, de fins a 3 cm, provenen de la península de Keweenaw (regió del llac Superior, Estats Units). Altres es troben a Alemanya, Bisbee (Arizona, Estats Units) i en els skarns amb manganès de Långban (Suècia) i Franklin (Nova Jersey, EUA). Les formacions dendrítiques són comunes a Zàmbia, Xile i Rússia. A Espanya es troben importants jaciments de coure a Las Cruces (Sevilla) i Soto (Cantàbria), entre altres. Durant anys les mines de Linares (Jaén) i Riotinto (Huelva), actualment tancades, van ser destacats centres d'extracció d'aquest metall.

Els minerals principals del coure són sulfurs (calcopirita, calcocita), òxids (cuprita) i carbonats (malaquita).

S'obté industrialment a partir del sulfur de coure(I), per la transformació en òxid de coure i la reacció amb més sulfur, la qual cosa dona coure metàl·lic o coure elemental, segons Cu₂S + 2 Cu₂O → 6 Cu + SO₂. Aquest coure té una quantitat considerable d'impureses i es purifica electrolíticament.

Químicament el coure és un element de reactivitat mitjana. Reacciona amb tots els elements no metàl·lics, a excepció de l'hidrogen, el bor, el carboni i el nitrogen. Amb l'oxigen la reacció és lenta i superficial a temperatura ambient; per l'acció dels agents atmosfèrics es recobreix de verdet. No és atacat pels àcids no oxidants, però sí pels àcids oxidants.

Quan forma part de compostos, presenta principalment els estats d'oxidació +1 i +2.

Es fa servir, principalment, en el camp elèctric (cables i fils elèctrics), per a cobertes de sostres, tubs de calefacció i canonades d'aigua domèstiques (en les quals ha substituït el plom) i per a aliatges com el llautó i el bronze. També té ús per a encunyar monedes i per a fabricar radiadors de cotxes i circuits impresos. Els compostos de coure s'utilitzen sobretot com a fungicides, ja que les sals de coure són fortament tòxiques per als organismes inferiors.

Imagen de un resultado de un térmio del cercaterm

ca creosota, n f
es creosota, n f
en creosote, n

Química orgànica

Definición

Mescla de fenols, fonamentalment creosol i guaiacol, que es presenta com un líquid oliós, obtinguda de la destil·lació tant del quitrà de fusta com del quitrà d'hulla.

Nota

La creosota sovint conté quantitats substancials de naftalè i antracè. Destil·la entre 200 i 400 ºC. És soluble en alcohol, benzè i toluè, i immiscible amb aigua.

La creosota d'hulla s'usa com a preservador de la putrefacció de la fusta. També es fa servir com a desinfectant, fungicida i biocida.

ca cresol, n m
ca metilfenol, n m
es cresol, n m
es metilfenol, n m
en cresol, n
en methylphenol, n
for CH₃C₆H₄OH

Química orgànica

Definición

Cadascun dels tres isòmers del fenol amb un metil en posició orto, meta o para respecte de l'altre.

Nota

Els cresols són solubles en alcohol, glicol, àlcalis diluïts i aigua. S'absorbeixen per la pell i són irritants i corrosius de la pell i de les membranes mucoses.

Els cresols s'obtenen com una mescla líquida fonamentalment del quitrà de l'hulla o del petroli.

Tenen utilitat com a desinfectants, per a l'obtenció de resines sintètiques, com a agents tensioactius i en síntesi d'herbicides, entre altres.

ca crioscòpia, n f
es crioscopia, n f
es crioscopía, n f
en cryoscopy, n

Química física

Definición

Mètode per a determinar la massa molecular relativa d'un compost en solució a partir de l'observació experimental del descens crioscòpic.

ca criptó, n m
es criptón, n m
es kriptón, n m
en krypton, n
sbl Kr

Química inorgànica

Definición

Element del grup 18, del període 4 i del bloc p de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 36 i massa atòmica 83,798.

Nota

Es coneixen fins a vint-i-nou isòtops del criptó, dels quals sis són estables (⁷⁸Kr, ⁸⁰Kr, ⁸²Kr, ⁸³Kr, ⁸⁴Kr i ⁸⁶Kr).

El criptó es presenta com un gas incolor i inodor, amb un punt de fusió de -157 ºC i un punt d'ebullició de -153 ºC.

Es troba a l'atmosfera terrestre en una abundància molt baixa, de 0,0001 %. Es presenta en forma de molècules monoatòmiques

S'obté per destil·lació fraccionada de l'aire liquat.

A diferència dels gasos nobles més lleugers, s'ha aconseguit fer-lo reaccionar i se n'han obtingut els fluorurs KrF₂i KrF₄.

Es fa servir en tubs de descàrrega, en què diverses mescles de gasos nobles poden donar diversos colors. Una de les radiacions del ⁸⁶Kr va ser utilitzada per a definir amb exactitud el metre, que és igual a 1.650.763,73 vegades la longitud d'ona de la radiació esmentada.

Química física (treball)

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

Definición

Nota

Definición

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición

Definición

Nota