fenil
fenil
Química orgànica
- ca fenil, n m
- es fenil, n m
- en phenyl, n
- sbl Ph
- for C6H5−
Química orgànica
Definición
Grup aril que deriva del benzè per la pèrdua d'un àtom d'hidrogen.
Nota
- El fenil pot participar en una molècula com la ramificació d'un hidrocarbur, com ara en el 2-fenilbut-1-è, o d'un altre compost orgànic, o bé formar part d'un grup funcional, com en la N-fenilacetamida (vegeu la imatge).
fenilamina
fenilamina
Química orgànica
- ca anilina, n f
- ca fenilamina, n f sin. compl.
- es anilina, n f
- es fenilamina, n f
- en aniline, n
- en phenylamine, n
- for C6H5NH2
Química orgànica
Definición
Amina primària que es presenta com un líquid oliós, incolor, d'olor característica, que s'embruneix a l'aire i a la llum i té un punt de fusió de -6,2 ºC i un punt d'ebullició de 184,4 ºC.
Nota
-
L'anilina és la més simple de les amines aromàtiques.
És una base dèbil (pKb = 9,30) i és poc soluble en aigua però miscible en la major part de dissolvents orgànics. L'anilina és tòxica per inhalació, ingestió o absorció cutània i pot donar lloc a intoxicacions greus.
És present en petita quantitat al quitrà d'hulla i és obtinguda en grans tonatges per síntesi.
Les propietats químiques de l'anilina són fonamentalment les de les amines primàries i les dels compostos aromàtics. Com que l'amina és susceptible d'acilació, alquilació o arilació i és diazotada per l'àcid nitrós en medi àcid, dona una sal de benzendiazoni. Com a compost aromàtic, és susceptible de sulfonació, nitració i halogenació. El grup amino orienta aquestes reaccions en orto i para.
Les aplicacions de l'anilina són nombroses i variades. El 65 % de la seva producció es dedica a la fabricació d'accelerants i antioxidants per al cautxú, com els derivats tiazòlics. Per ordre d'importància, la resta d'usos són la fabricació de colorants i d'intermediaris de colorants, principalment azoics; la fabricació de 2-hidroquinona per a fotografia; la indústria dels plàstics, principalment la fabricació de diisocianats, i la indústria de productes farmacèutics, especialment la fabricació d'antipirètics. L'anilina també és emprada en la fabricació d'explosius i com a dissolvent en el refinatge del petroli cru. Així mateix, un bon nombre dels seus derivats tenen importants aplicacions tècniques.
fenilè
fenilè
Química orgànica
- ca fenilè, n m
- es fenileno, n m
- en phenylene, n
- for −C6H4−
Química orgànica
Definición
Cadascun dels tres substituents o radicals divalents, orto, meta i para, derivats formalment del benzè per la pèrdua de dos àtoms d'hidrogen.
fenol
fenol
Química orgànica
- ca fenol, n m
- es fenol, n m
- en phenol, n
Química orgànica
Definición
Cadascun dels components de la sèrie homòloga de compostos aromàtics en la qual un o més grups hidroxil estan units directament a un anell de benzè.
Nota
-
Hi ha diferents tipus de fenols (vegeu la imatge). En el cas que només hi hagi un grup hidroxil, es tracta de monofenols, com el cresol i el xilenol. Si contenen dos o més grups hidroxil, es tracta de polifenols, com el pirocatecol, el resorcinol i la hidroquinona. Els compostos que tenen el grup hidroxil unit a un anell aromàtic policíclic són fenols polinuclears. Els més senzills són el naftol i el fenantrol, ambdós monofenols polinuclears. Els arens que contenen un grup hidroxil unit directament a l'anell benzènic i un altre grup hidroxil en la cadena lateral són fenols alcohols. El més important és l'alcohol salicílic (HOC6H4CH2OH).
Els fenols són considerats una família de compostos diferent de la dels alcohols, ja que les seves propietats fisicoquímiques són molt diferents. Genèricament, els fenols es presenten com a sòlids cristal·lins, amb una olor picant característica. Són més àcids que els alcohols i donen la sal corresponent, el fenolat, amb més facilitat.
Tenen interès sintètic diverses reaccions en què el fenol actua com a nucleòfil, ja sigui en la forma protonada o com a fenoxi, i dona substitucions nucleòfiles o condensació, com la síntesi d'èters de fenil o l'esterificació, respectivament.
Des del punt de vista de la substitució electròfila aromàtica, el grup hidroxil és un grup activant i fa possible l'entrada d'agents electròfils en les posicions orto i para dels fenols. Té molt interès sintètic la formació de sals de diazoni, en fer possible l'obtenció de diversos colorants, a més de diversos compostos derivats del benzè.
Els fenols són responsables de la coloració de moltes flors i es troben extensament presents en la natura com a components de moltes plantes i dels seus fruits, de la fusta i dels combustibles fòssils.
fenol
fenol
Química orgànica
- ca fenol, n m
- ca hidroxibenzè, n m sin. compl.
- es fenol, n m
- es hidroxibenceno, n m
- en hydroxybenzene, n
- en phenol, n
- for C6H5OH
Química orgànica
Definición
Alcohol derivat del benzè que a temperatura ambient es troba en forma cristal·litzada i té un punt de fusió de 42,5 ºC i un punt d'ebullició de 182 ºC.
Nota
-
És el més simple dels membres de la sèrie homòloga dels fenols. Té una densitat d'1,07 g/cm3. És soluble en alcohol, èter, cloroform, aigua i àlcalis.
El fenol (pKa ~ 10) té més acidesa que els alcohols alifàtics (pKa ~ 16) i forma la sal iònica en solucions diluïdes d'hidròxids. Alguns derivats del fenol són encara més àcids, segons que el substituent de l'anell de benzè estabilitzi la càrrega negativa del fenòxid resultant (vegeu la imatge 2).
Industrialment, s'obté per oxidació del cumè i l'acetona n'és el subproducte, encara que també hi ha vies sintètiques que parteixen del benzè o del toluè.
El fenol es fa servir en l'obtenció de resines sintètiques i en la producció de niló, hormones vegetals, herbicides, desinfectants i colorants. En la indústria farmacèutica es fa servir en la preparació de l'àcid salicílic i de la fenolftaleïna.
fenolat
fenolat
Química orgànica
- ca fenolat, n m
- ca fenòxid, n m sin. compl.
- es fenolato, n m
- es fenóxido, n m
- en phenolate, n
- en phenoxide, n
Química orgànica
Definición
Cadascuna de les sals derivades del fenol.
fenolat
fenolat
Química orgànica
- ca fenolat, n m
- es fenolato, n m
- en phenolate anion, n
- for C6H5O−
Química orgànica
Definición
Anió que es forma per la ionització de l'hidrogen del grup hidroxil del fenol, del qual és la base conjugada.
Nota
- El fenolat es pot comportar com a base i com a nucleòfil, però, com que la càrrega negativa pot recaure sobre l'oxigen o bé sobre el carboni α, es comporta com un nucleòfil de l'oxigen o com una base (vegeu la imatge 2). Si es comporta com un nucleòfil, ho fa de manera semblant a un alcoholat, la qual cosa permet obtenir-ne els èters. Alhora, es pot comportar com un nucleòfil del carboni α i donar les reaccions pròpies de l'enolat.
fenomen de transport
fenomen de transport
Química física
- ca fenomen de transport, n m
- es fenómeno de transporte, n m
- en transport phenomenon, n
Química física
Definición
Fenomen pel qual es transfereix matèria, energia o una altra propietat d'un punt d'un sistema a un altre.
Nota
- Els fenòmens de transport inclouen la difusió, la conducció tèrmica, la migració, la viscositat i l'efusió.
fenomen electrocinètic
fenomen electrocinètic
Química física
- ca fenomen electrocinètic, n m
- es fenómeno electrocinético, n m
- en electrokinetic phenomenon, n
Química física
Definición
Pertorbació de la distribució de càrrega de la doble capa elèctrica d'un col·loide per acció de forces mecàniques o electroestàtiques, que tendeixen a separar la doble capa electroquímica en dues parts.
Nota
-
El moviment mecànic d'una fase sòlida o líquida provoca un potencial que és mesurable, mentre que les forces electroestàtiques provoquen el moviment d'una fase sòlida o d'una fase líquida.
Un fenomen electrocinètic es pot invertir si se'n bescanvien la causa i el resultat.
Vegeu també potencial de sedimentació, potencial de flux i electroosmosi.
fenoxi
fenoxi
Química orgànica
- ca fenoxi, n m
- es fenoxi, n m
- en phenoxy, n
- for C6H5O−
Química orgànica
Definición
Ariloxi orgànic monovalent que deriva de la pèrdua de l'àtom d'hidrogen del grup hidroxil del fenol i que es troba com a substituent d'un compost orgànic.
Nota
- Per exemple, l'àcid fenoxiacètic (C6H5OCH2COOH, en què el grup carboxil té preferència) i el 2-fenoxietanol (C6H5OCH2CH2OH, en què el grup hidroxil té preferència) (vegeu la imatge).
