Back to top
  • ca  isocianur, n m
  • ca  isonitril, n m sin. compl.
  • es  isocianuro, n m
  • es  isonitrilo, n m
  • en  isocyanide, n
  • en  isonitrile, n

Química orgànica

Definición
Cadascun dels compostos orgànics que contenen un grup isocianur, de fórmula general RN=C.

Nota

  • Els isocianurs són molt reactius, tòxics, volàtils i d'olor molt desagradable.

    Juntament amb el monòxid de carboni, són uns dels pocs compostos estables amb un carboni divalent. Aquesta estabilitat es deu, en part, a la contribució de les formes de ressonància polars (R−N=C ↔ R−N−−C+ ↔ R−N+≡C−) (vegeu la imatge 1).

    Es formen quan s'escalfa una amina primària amb cloroform en medi bàsic, per exemple: C6H6NH2 + CHCl3 + 3 KOH → C6H6NC + 3 KCl + 3 H2O (vegeu la imatge 2). Aquesta reacció es fa servir per al reconeixement qualitatiu de les amines primàries, ja que l'olor de l'isocianur es detecta molt fàcilment.

    La IUPAC no recomana l'ús de la denominació isonitril.
  • ca  isopleta, n f
  • es  isopleta, n f
  • en  isopleth, n

Química física

Definición
Línia d'un diagrama de fases binari que uneix tots els punts que tenen la mateixa composició global.

Nota

  • Generalment, els diagrames de fases binaris es representen a pressió o temperatura constants, i l'eix de les ordenades és el de la composició global d'un dels dos components. És per això que les isopletes solen ser línies verticals que indiquen els punts que, tot i que tenen una composició diferent dels dos components en les regions de coexistència de dues fases, tenen la mateixa composició global.
  • ca  isoprè, n m
  • ca  2-metil-1,3-butadiè, n m sin. compl.
  • ca  2-metilbuta-1,3-diè, n m sin. compl.
  • es  isopreno, n m
  • es  2-metil-1,3-butadieno, n m
  • es  2-metilbuta-1,3-dieno, n m
  • en  isoprene, n
  • en  2-methyl-1,3-butadiene, n
  • en  2-methylbuta-1,3-diene, n
  • for  CH2=C(CH3)CH=CH2

Química orgànica

Definición
Alquè líquid molt volàtil amb un punt d'ebullició de 34 ºC.

Nota

  • L'isoprè és present en la nafta lleugera del petroli i en els líquids obtinguts en la destil·lació del carbó.

    S'aïlla de la nafta per extracció amb dissolvents com l'N-metil-2-pirrolidona (NMP) o l'acetonitril. Es pot obtenir també de la deshidrogenació de l'isopentà i de l'isopentè, i s'havia obtingut per síntesi a partir d'acetilè i acetona mitjançant el procés Snam Progetti, entre altres processos.

    Es polimeritza en emulsió amb catalitzador de Ziegler-Natta (TiCl4) i dona lloc al poliisoprè de síntesi, molt semblant al cautxú natural. El làtex natural conté una gran proporció de cis-poliisoprè.
  • ca  cimè, n m
  • ca  isopropiltoluè, n m sin. compl.
  • es  cimeno, n m
  • es  isopropiltolueno, n m
  • en  cymene, n
  • en  isopropyltoluene, n
  • for  CH3C6H4CH(CH3)2

Química orgànica

Definición
Cadascun dels tres isòmers derivats del toluè amb un isopropil en orto, meta o para respecte del metil, que es presenten com un líquid incolor i transparent.

Nota

  • Els cimens són uns compostos aromàtics solubles en alcohol, èter i cloroform, i insolubles en aigua.

    Aquests terpens mesclats es poden obtenir industrialment per alquilació del toluè. També poden obtenir-se a partir de la trementina o com a subproducte de la digestió en la fabricació del paper.

    El p-cimè es troba en molts olis essencials, com els de comí, farigola i quenopodi, i s'obté dels terpens monocíclics per deshidrogenació. El p-cimè es fa servir com a dissolvent i en la fabricació de resines.
  • ca  isòstera d'adsorció, n f
  • es  isóstera de adsorción, n f
  • en  adsorption isostere, n

Química física

Definición
Línia que representa la dependència de la pressió d'adsorbat amb la temperatura quan s'ha arribat a l'equilibri d'adsorció, per a una massa adsorbida constant.

Nota

  • Matemàticament, la isòstera d'adsorció s'expressa per mitjà d'una funció exponencial, p = f(T), que, un cop linealitzada, serveix per a calcular la calor d'adsorció.
  • ca  isoterm -a, adj
  • ca  isotèrmic -a, adj
  • es  isotérmico -ca, adj
  • es  isotermo -ma, adj
  • en  isothermal, adj
  • en  isothermic, adj

Química física

Definición
Dit d'un procés termodinàmic que es realitza a temperatura constant.

Nota

  • Durant un procés isotèrmic, el sistema termodinàmic està constantment bescanviant calor amb el medi, de manera que sempre té la temperatura definida i constant al llarg del procés.

    Vegeu també equilibri tèrmic.
  • ca  isoterma, n f
  • es  isoterma, n f
  • en  isotherm, n

Química física

Definición
Línia d'un diagrama d'estats que uneix tots els estats d'equilibri d'un sistema que estan en equilibri tèrmic amb un estat determinat d'un altre sistema.

Nota

  • Segons el principi zero de la termodinàmica, els estats d'equilibri en equilibri tèrmic amb un estat determinat d'un altre sistema han d'estar en equilibri tèrmic entre ells. A partir d'aquest principi es pot pensar que existeix una variable intensiva que pren el mateix valor per a tots els estats de la isoterma, la temperatura.
  • ca  isoterma d'adsorció, n f
  • es  isoterma de adsorción, n f
  • en  adsorption isotherm, n

Química física

Definición
Cadascuna de les funcions que relacionen les concentracions de la substància adsorbida i la no adsorbida quan s'ha assolit l'equilibri a temperatura constant.

Nota

  • Una de les manera més usuals d'analitzar els processos d'adsorció és mitjançant isotermes d'adsorció. Hi ha definits diferents tipus d'isotermes d'adsorció.

    Una isoterma d'adsorció representa la dependència de la quantitat de substància adsorbida amb la pressió del gas adsorbit o amb la concentració de solut a la fase líquida.

    La forma d'una isoterma d'adsorció depèn de si el procés correspon a una adsorció química, en què s'arriba a la saturació de la superfície adsorbent, o a una adsorció física, en què la quantitat d'adsorbat augmenta indefinidament (vegeu la imatge).
  • ca  isoterma de BET, n f
  • es  isoterma de BET, n f
  • en  BET isotherm, n

Química física

Definición
Isoterma d'adsorció per a un procés d'adsorció física en diferents capes.

Nota

  • L'expressió matemàtica de la isoterma de BET és p/[V(p0 − p)] = 1/(cVm) + [(c − 1)/(cVm)] p/p0, en què p és la pressió del gas a l'equilibri, p0 és la pressió de vapor de saturació del gas a la temperatura de l'experiment, c és una constant, V és el volum de gas adsorbit per unitat de massa d'adsorbent i Vm és el volum de gas necessari per a formar una monocapa sobre la superfície de l'adsorbent. Aquest darrer volum s'utilitza per a calcular la superfície específica de l'adsorbent. La isoterma de BET és aplicable a relacions p/p0 entre 0,01 i 0,3 (vegeu la imatge).

    La sigla BET és formada per la inicial dels noms dels físics que van deduir aquesta isoterma: S. Brunauer, P. H. Emmett i E. Teller.
  • ca  isoterma de Freundlich, n f
  • es  isoterma de Freundlich, n f
  • en  Freundlich isotherm, n

Química física

Definición
Isoterma d'adsorció deduïda empíricament que relaciona la quantitat de gas adsorbit per unitat de massa d'adsorbent amb la pressió del gas en arribar a l'equilibri d'adsorció.

Nota

  • L'expressió matemàtica de la isoterma de Freundlich és θ = a p1/n, en què θ és el recobriment superficial, p és la pressió del gas, i a i n són constants (n > 1).

    La isoterma de Freundlich descriu bé els estadis inicials d'un procés d'adsorció física, però no és aplicable a pressions elevades, ja que no preveu la saturació de la superfície (vegeu la imatge).