Vuelva a la lista de diccionarios online

Química física (treball)

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  nombre de coordinació, n m
  • ca  índex de coordinació, n m sin. compl.
  • es  índice de coordinación, n m
  • es  número de coordinación, n m
  • en  coordination number, n

Química inorgànica

Definición
Nombre d'àtoms o ions que són els veïns més propers d'un àtom o d'un ió determinat en una xarxa cristal·lina.

Nota

  • En el cas particular d'un cristall iònic, el nombre de coordinació fa referència als ions de signe oposat que envolten un ió determinat.

    El seu valor depèn del tipus de xarxa cristal·lina que el sòlid hagi adoptat i es pot determinar mitjançant difracció de raigs X.

    En el cristall de clorur de sodi, el nombre de coordinació de l'ió Na+ és 6. En canvi, en el cristall de diòxid de silici, el nombre de coordinació del silici és 4 i el de l'oxigen és 2. El nombre de coordinació en els metalls és normalment 8 o 12.

    Vegeu també xarxa de Bravais.
  • ca  nombre de coordinació, n m
  • es  índice de coordinación, n m
  • es  número de coordinación, n m
  • en  coordination number, n

Química inorgànica

Definición
Nombre d'àtoms donadors enllaçats a l'àtom central en un complex.

Nota

  • Per als metalls del bloc d, els nombres de coordinació més comuns són 2, 4 i 6, encara que també es coneixen exemples de 3, 5, 7, 8 i 9. Els lantànids, en general, presenten nombres de coordinació més elevats que els metalls del bloc d (per exemple: [Ce(H2O)9]3+ per comparació de [Mn(H2O)6]2+).

    El nombre de coordinació pot esdevenir una mica ambigu quan no tots els enllaços de la molècula tenen la mateixa distància. Per exemple, [Cu(NH3)6]2+ és un octaedre distorsionat amb quatre enllaços coure-nitrogen a 207 pm i dos enllaços coure-nitrogen a 262 pm, i és per això que moltes vegades s'assigna un nombre de coordinació 4 per al Cu2+.
  • ca  constant catalítica, n f
  • ca  nombre de recanvi, n m sin. compl.
  • es  constante catalítica, n f
  • es  número de recambio, n m
  • en  catalytic constant, n
  • en  turnover number, n

Química física

Definición
Nombre de molècules de reactiu convertides en productes per centre actiu i per unitat de temps.

Nota

  • En termes del mecanisme de Michaelis-Menten, la constant catalítica és igual al quocient entre la velocitat màxima de la reacció i la concentració del catalitzador. Té unitats de min−1 o s−1.

    La constant catalítica dona una idea de l'eficiència catalítica d'un catalitzador.
  • ca  nomenclatura química, n f
  • ca  nomenclatura, n f sin. compl.
  • es  nomenclatura, n f
  • es  nomenclatura química, n f
  • en  chemical nomenclature, n
  • en  nomenclature, n

Química inorgànica, Química orgànica

Definición
Conjunt de regles per a anomenar els compostos i les substàncies de manera inequívoca mitjançant uns criteris unificats.

Nota

  • La nomenclatura química té com a objectiu proporcionar un nom diferent per a cadascun dels compostos, tant els coneguts com els que se sintetitzen per primera vegada. Les regles de la IUPAC consitueixen la nomenclatura química d'ús més general arreu del món. Aquestes recomanacions, que es revisen regularment, també permeten donar informació de l'estructura del compost a partir del nom sistemàtic.

    Les denominacions que es donaven als compostos en el passat feien referència a alguna característica peculiar, el color o l'origen del compost en qüestió. Posteriorment, els noms van passar a fer referència a alguna propietat del compost, com ara el lloc d'origen o el seu descobridor. Actualment encara es conserven alguns d'aquests noms trivials, ja que han estat admesos per la IUPAC per a l'ús, tot i que els noms sistemàtics corresponents s'usen més habitualment, atès que tenen una significació estructural precisa.
Imagen de un resultado de un térmio del cercaterm
  • ca  nomenclatura additiva, n f
  • es  nomenclatura de adición, n f
  • en  additive nomenclature, n

Química inorgànica, Química orgànica

Definición
Nomenclatura que es basa en un àtom o una agrupació d'àtoms al que s'addicionen altres àtoms o agrupacions d'àtoms.

Nota

  • En química inorgànica, la nomenclatura additiva s'utilitza per a anomenar els complexos, els àcids inorgànics, els compostos organometàl·lics i altres molècules simples i els ions.

    Són exemples d'aplicació de la nomenclatura additiva triamminatriclorurocobalt(III) ([CoCl3(NH3)3]) i 1,2,3,4-tetrahidronaftalè (vegeu la imatge).
  • ca  nomenclatura de classe funcional, n f
  • ca  nomenclatura radicofuncional, n f sin. compl.
  • es  nomenclatura de clase funcional, n f
  • es  nomenclatura radico-funcional, n f
  • en  functional class nomenclature, n
  • en  radicofunctional nomenclature, n

Química orgànica

Definición
Nomenclatura que es basa a anomenar la classe funcional d'un compost seguida dels substituents escrits com a paraules separades.

Nota

  • En la nomenclatura de classe funcional, els compostos s'anomenen anteposant el nom de la funció al nom dels substituents, citats segons l'ordre alfabètic i amb l'últim en forma adjectivada.

    Són exemples d'aplicació de la nomenclatura de classe funcional èter etil metílic (CH3CH2OCH3), clorur de butil (CH3CH2CH2CH2Cl) i cetona dipropílica (CH3CH2CH2COCH2CH2CH3).
  • ca  nomenclatura de composició, n f
  • es  nomenclatura de composición, n f
  • en  compositional nomenclature, n

Química inorgànica

Definición
Nomenclatura que es basa en l'estequiometria o la composició dels compostos, sense donar informació estructural.

Nota

  • En la nomenclatura de composició, als noms dels components dels compostos, que poden ser àtoms o agrupacions poliatòmiques, s'hi afegeixen prefixos multiplicadors per a indicar l'estequiometria del compost. Els components es divideixen formalment en electropositius i electronegatius.

    Són exemples d'aplicació de la nomenclatura de composició trioxigen (O3, o ozó), clorur de sodi (NaCl), triclorur de fòsfor (PCl3), cianur de sodi (NaCN) i acetat de sodi (NaO2CCH3).
  • ca  nomenclatura inorgànica, n f
  • es  nomenclatura inorgánica, n f
  • en  inorganic nomenclature, n

Química inorgànica

Definición
Nomenclatura dels compostos corresponents a la química inorgànica.

Nota

  • Existeixen diferents tipus de nomenclatura inorgànica. Per a la nomenclatura additiva i la nomenclatura substitutiva cal conèixer la connectivitat del compost que es vol anomenar. Si no es coneix o no és rellevant, s'utilitza la nomenclatura de composició.
  • ca  nomenclatura orgànica, n f
  • es  nomenclatura orgánica, n f
  • en  organic nomenclature, n

Química orgànica

Definición
Nomenclatura dels compostos corresponents a la química orgànica.

Nota

  • Existeixen diferents tipus de nomenclatura orgànica. La nomenclatura substitutiva és la preferent en química orgànica. No obstant això, s'usen també la nomenclatura de classe funcional, la nomenclatura additiva i la nomenclatura subtractiva, i, en casos més puntuals, la nomenclatura conjuntiva, la nomenclatura de reemplaçament i la nomenclatura d'agregats d'unitats idèntiques.
  • ca  nomenclatura química, n f
  • ca  nomenclatura, n f sin. compl.
  • es  nomenclatura, n f
  • es  nomenclatura química, n f
  • en  chemical nomenclature, n
  • en  nomenclature, n

Química inorgànica, Química orgànica

Definición
Conjunt de regles per a anomenar els compostos i les substàncies de manera inequívoca mitjançant uns criteris unificats.

Nota

  • La nomenclatura química té com a objectiu proporcionar un nom diferent per a cadascun dels compostos, tant els coneguts com els que se sintetitzen per primera vegada. Les regles de la IUPAC consitueixen la nomenclatura química d'ús més general arreu del món. Aquestes recomanacions, que es revisen regularment, també permeten donar informació de l'estructura del compost a partir del nom sistemàtic.

    Les denominacions que es donaven als compostos en el passat feien referència a alguna característica peculiar, el color o l'origen del compost en qüestió. Posteriorment, els noms van passar a fer referència a alguna propietat del compost, com ara el lloc d'origen o el seu descobridor. Actualment encara es conserven alguns d'aquests noms trivials, ja que han estat admesos per la IUPAC per a l'ús, tot i que els noms sistemàtics corresponents s'usen més habitualment, atès que tenen una significació estructural precisa.