reordenació intramolecular
reordenació intramolecular
Química orgànica
- ca transposició, n f
- ca reordenació intramolecular, n f sin. compl.
- es reordenación intramolecular, n f
- es transposición, n f
- en molecular rearrangement, n
- en rearrangement, n
Química orgànica
Definición
Reacció en la qual es produeix la migració d'un àtom o d'una agrupació d'àtoms des d'una posició a una altra dins d'una molècula.
Nota
-
S'han observat transposicions des d'un àtom de carboni cap a un altre àtom de carboni, des d'un àtom de carboni cap a un àtom de nitrogen i des d'un àtom de carboni cap a un àtom d'oxigen.
El mecanisme de reacció més habitual és l'iònic, en què un carbocatió és l'intermedi de reacció. De vegades, però, ho és un radical.
La diferència d'estabilitat entre els diferents carbocations és la força impulsora de la transposició, en la qual augmenta el nombre de substituents alquil units directament al carboni amb càrrega positiva considerant l'estabilitat relativa següent: carboni terciari ~ carboni benzílic > carboni secundari ~ carboni al·lílic > carboni primari > carboni metílic.
Tot i que el desplaçament d'àtoms d'hidrogen és el més habitual, també es produeixen transposicions d'alquil, la més habitual de les quals és la transposició de metil. Tot i que es donen transposicions sense canvi en l'esquelet carbonat, són majoritàries les transposicions amb transformació de l'esquelet. La principal transposició sense canvi d'esquelet és l'al·lílica, que es dona en aquells compostos que poden formar un carbocatió estabilitzat per ressonància (vegeu la imatge 1). Són múltiples les transposicions amb transformació de l'esquelet carbonat, com la redistribució en la molècula d'un hidrocarbur insaturat amb formació de l'alquè més estable o la transposició de Wolff, en la qual l'α-diazocetona (RCOCHN≡N) perd una molècula de nitrogen i es forma una cetena (O=C=CHR) (vegeu les imatges 2 i 3).
representació energètica
representació energètica
Química física
- ca representació energètica, n f
- es representación energética, n f
- en energetic representation, n
Química física
Definición
Representació de l'equació de Gibbs en què l'energia interna és una funció d'estat que depèn de l'entropia com a variable d'estat associada al bescanvi d'energia en forma de calor.
Nota
- Per a un sistema simple, l'equació de Gibbs indica que la manera més general d'expressar l'energia interna en funció de les seves variables naturals és U = U(S,V). La variació d'aquesta equació per a processos reversibles ve donada per dU = TdS − pdV, en què T indica la temperatura, p és la pressió i V és el volum del sistema.
representació entròpica
representació entròpica
Química física
- ca representació entròpica, n f
- es representación entrópica, n f
- en entropic representation, n
Química física
Definición
Representació de l'equació de Gibbs en què l'entropia és una funció d'estat que depèn de l'energia interna com a variable d'estat associada al bescanvi d'energia en forma de calor.
Nota
- Per a un sistema simple, l'equació de Gibbs indica que la manera més general d'expressar l'entropia en funció de les seves variables naturals és S = S(U,V). La variació d'aquesta equació per a processos reversibles ve donada per dS = dU/T + pdV/T, en què T indica la temperatura, p és la pressió i V és el volum del sistema.
ressonància
ressonància
Química orgànica
- ca ressonància, n f
- es resonancia, n f
- en resonance, n
Química orgànica
Definición
Fenomen que es presenta en les molècules a les quals es poden assignar teòricament dues o més estructures que només difereixen en la disposició dels electrons, i que es manifesta en una mobilitat exaltada d'aquests i en una estabilitat de la molècula superior a la que tindria qualsevol de les estructures assignades.
Nota
-
Les diferents estructures ressonants poden contribuir en l'estructura real del compost de manera igual, com en el cas del benzè, o desigual, la qual cosa succeeix en la majoria dels casos (vegeu la imatge).
El fet que un compost manifesti ressonància comporta una menor energia de ressonància, però també fa que el compost presenti efectes de ressonància, que poden ser ben diversos, com la influència en el grau de reactivitat o en la formació de nous productes.
rodamina
rodamina
Química orgànica
- ca rodamina, n f
- es rodamina, n f
- en rhodamine, n
Química orgànica
Definición
Cadascun dels colorants del xantè que presenten caràcter bàsic i coloració vermella.
Nota
-
Són molt més acolorides les rodamines N-alquil substituïdes (vegeu la imatge).
Les rodamines es fan servir en la tinció directa de la llana i de la seda, i del cotó mordentat amb taní. La rodamina B és el derivat N,N,N',N'-tetraetílic de la rodamina i es presenta com un reactiu en forma de cristalls verds o de pols de to violeta i rogenc, molt soluble en aigua i alcohol i lleugerament soluble en àcids i àlcalis. A més de l'ús com a colorant per al paper, la llana i la seda, i com a colorant biològic, es fa servir com a reactiu d'identificació d'alguns metalls pesants.
rodi
rodi
Química inorgànica
- ca rodi, n m
- es rodio, n m
- en rhodium, n
- sbl Rh
Química inorgànica
Definición
Element del grup 9, del període 5 i del bloc d de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 45 i massa atòmica 102,9055.
Nota
-
Es coneixen fins a trenta-tres isòtops del rodi, dels quals l'únic estable és 103Rh.
El rodi es presenta com un metall blanc argentat amb llustre metàl·lic, amb un punt de fusió de 1.960 ºC i un punt d'ebullició de 3.760 ºC.
És molt poc abundant en l'escorça terrestre, on es troba formant part dels aliatges natius de platí.
És molt poc reactiu.
Presenta principalment els estats d'oxidació +2 i +3.
S'utilitza principalment com a catalitzador i també en aliatges de propietats especials.
roentgeni
roentgeni
Química inorgànica
- ca roentgeni, n m
- es roentgenio, n m
- en roentgenium, n
- sbl Rg
Química inorgànica
Definición
Element del grup 11, del període 7 i del bloc d de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 111 i massa atòmica 281.
Nota
- Tots els isòtops coneguts del roentgeni són artificials i inestables.
rosanilina
rosanilina
Química orgànica
- ca fucsina, n f
- ca clorhidrat de rosanilina, n m sin. compl.
- ca rosanilina, n f sin. compl.
- es clorhidrato de rosanilina, n m
- es fucsina, n f
- es rosanilina, n f
- en fuchsin, n
- en fuchsine, n
- en rosaniline, n
- en rosaniline hydrochloride, n
- for C20H20ClN3
Química orgànica
Definición
Colorant sintètic derivat del triaminotrifenilmetà que es presenta en forma de pols verda brillant i d'olor suau.
Nota
-
La fucsina és soluble en aigua i en alcohol. En solució aquosa, presenta un color vermell porpra.
La magenta és la fucsina ordinària i té l'estructura bàsica de la pararosanilina ((H2NC6H4)2C=C6H4=NH2+ Cl−) amb un metil de més (vegeu les imatges 1 i 2). La fucsina comercial acostuma a contenir pararosanilina i altres homòlegs superiors.
S'obté per l'oxidació amb nitrobenzè d'una mescla d'anilina i ortotoluïdina i paratoluïdina.
La solució aquosa de la fucsina es fa servir com a reactiu d'assaig de l'aldehid i, tot i que és vermella, per l'acció de l'aldehid agafa un color violeta. Va ser un dels primers colorants artificials que es van utilitzar, i ha anat tenint diferents noms i marques comercials.
La seda té una gran afinitat amb aquest colorant, cosa que permet obtenir-ne d'una àmplia gamma de colors, que van des del roig fins als rosats. També tenyeix bé la llana i, amb més dificultat, el lli, el cotó i altres fibres vegetals. S'ha utilitzat com a colorant vermell en la indústria tèxtil i del cuir, i en microscòpia. És un producte intermediari de síntesi en l'obtenció de colorants.
rotació específica
rotació específica
Química orgànica
- ca poder rotatori òptic específic, n m
- ca rotació específica, n f
- es poder rotatorio óptico específico, n m
- es rotación específica, n f
- en specific optical rotatory power, n
- en specific rotation, n
- sbl [α]
Química orgànica
Definición
Constant que mesura la rotació del pla de la llum polaritzada que provoca una determinada molècula.
Nota
-
L'angle de rotació òptica, α, que s'observa és el producte del poder rotatori òptic específic per la concentració en massa, γ, en el compartiment de la mostra i per la longitud del trajecte, l, segons α = [α]γl.
La longitud d'ona emprada, λ, i la temperatura Celsius, θ, s'escriuen convencionalment com a subíndex i superíndex del poder rotatori òptic específic (vegeu la imatge).
Únicament els compostos quirals manifesten poder rotatori òptic específic.
rubidi
rubidi
Química inorgànica
- ca rubidi, n m
- es rubidio, n m
- en rubidium, n
- sbl Rb
Química inorgànica
Definición
Element del grup 1, del període 5 i del bloc s de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 37 i massa atòmica 85,4678.
Nota
-
Es coneixen fins a trenta-dos isòtops del rubidi, dels quals dos són estables: 85Rb i 87Rb (radioactiu amb una vida mitjana de 5,7 × 1010 anys).
El rubidi es presenta com un metall blanc argentat, molt tou, amb un punt de fusió de 39 ºC i un punt d'ebullició de 688 ºC.
És relativament abundant a l'escorça terrestre, on generalment es troba associat amb liti, potassi o cesi, però no hi ha cap mineral que el contingui en una proporció superior a l'1,5 %.
S'obté mitjançant l'electròlisi del clorur fos en atmosfera inerta o mitjançant la reducció d'aquest mateix clorur amb calci.
És un element extraordinàriament reactiu amb l'aire i la humitat. Presenta les propietats químiques generals dels metalls alcalins, accentuades respecte dels elements de nombre inferior, i és el tercer element més electropositiu.
Presenta l'estat d'oxidació +1.
S'amalgama amb facilitat i forma aliatges amb molts altres metalls. Té aplicacions principalment en la indústria electrònica.
