Vuelva a la lista de diccionarios online

Química física (treball)

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

Imagen de un resultado de un térmio del cercaterm
  • ca  síntesi de Gabriel, n f
  • es  síntesis de Gabriel, n f
  • en  Gabriel synthesis, n

Química orgànica

Definición
Procés de síntesi orgànica que permet obtenir amines primàries a partir d'halurs d'alquil sense obtenir amines secundàries o amines terciàries com a subproductes.

Nota

  • El reactiu clau en la síntesi de Gabriel és la ftalimida, que reacciona amb l'halur d'alquil (vegeu la imatge). La ftalimida es converteix en una sal iònica per la reacció acidobàsica amb l'hidròxid de potassi. El nitrogen de la ftalimida té càrrega negativa i es comporta com a nucleòfil quan interacciona amb l'halur d'alquil en una substitució nucleòfila.
  • ca  síntesi estereoselectiva, n f
  • ca  síntesi asimètrica, n f sin. compl.
  • ca  síntesi quiral, n f sin. compl.
  • es  síntesis asimétrica, n f
  • es  síntesis estereoselectiva, n f
  • es  síntesis quiral, n f
  • en  asymmetric synthesis, n
  • en  chiral synthesis, n
  • en  stereoselective synthesis, n

Química orgànica

Definición
Procés de síntesi orgànica que condueix un substrat no quiral a un producte quiral.

Nota

  • Una síntesi asimètrica és una reacció estereoselectiva. De fet, té interès en l'obtenció de productes naturals òpticament actius.

    Actualment es tendeix a prioritzar la denominació síntesi estereoselectiva sobre les denominacions tradicionals síntesi asimètrica i síntesi quiral. D'altra banda, l'adjectiu asimètric -a s'utilitza freqüentment de manera inadequada per a descriure l'absència d'un eix de rotació-reflexió en una molècula, és a dir, amb el significat de quiral. Aquest ús també s'ha mantingut en denominacions tradicionals com carboni asimètric.
Imagen de un resultado de un térmio del cercaterm
Imagen de un resultado de un térmio del cercaterm
Imagen de un resultado de un térmio del cercaterm
  • ca  síntesi malònica, n f
  • es  síntesis malónica, n f
  • en  malonic synthesis, n

Química orgànica

Definición
Procés de síntesi orgànica consistent a alquilar el carboni metilènic que es troba entre els dos grups carbonil del dièster de l'àcid malònic, afavorit per la presència d'hidrògens α molt actius en el metilè.

Nota

  • Aquest procés permet obtenir l'enolat en la posició α respecte de dos grups carbonil (vegeu la imatge 2).

    Sovint l'alquilació o qualsevol altra transformació feta en el carboni α va seguida d'una hidròlisi i una posterior descarboxilació del grup èster (vegeu la imatge 3).

    La síntesi malònica és un mètode habitual per a preparar àcids carboxílics monoalquilats i dialquilats per alquilació seqüencial de l'èster malònic seguit d'una hidròlisi i una descarboxilació.
Imagen de un resultado de un térmio del cercaterm
  • ca  síntesi orgànica, n f
  • es  síntesis orgánica, n f
  • en  organic synthesis, n

Química orgànica

Definición
Camp de la química orgànica que tracta de l'obtenció de compostos orgànics a partir d'altres de més simples mitjançant les reaccions pertinents.

Nota

  • Malgrat que la síntesi orgànica ha estat una de les parts més importants de la química orgànica des del seu inici, el seu desenvolupament a partir d'una base sistemàtica és recent. Hi ha contribuït l'avenç experimental de la química teòrica i estructural, el descobriment de noves reaccions, el perfeccionament dels mètodes experimentals i el progrés en el coneixement dels mecanismes de reacció.

    Hi ha dues maneres de planificar una síntesi: com una seqüència lineal o com una seqüència convergent des dels compostos de partida fins al producte final. En qualsevol cas, l'axioma fonamental és aconseguir el màxim rendiment en el mínim nombre d'etapes.

    Cal considerar també dos aspectes fonamentals. D'una banda, la construcció del conjunt d'àtoms que constitueix l'esquelet de la molècula que es vol sintetitzar i, de l'altra, la introducció, la separació i la interconversió de grups funcionals (vegeu la imatge).

    Altres factors que cal controlar en una síntesi orgànica són la regioselectivitat, per la qual entra un reactiu o parts d'un reactiu en una posició donada, sovint previsible, i l'estereoselectivitat, per la qual entra un reactiu o parts d'un reactiu en direccions concretes, de manera que és previsible la disposició espacial resultant del compost.

    Els criteris per a avaluar l'eficiència de la síntesi són el nombre d'etapes, el rendiment de cadascuna d'elles, les condicions experimentals de reacció, la facilitat de purificació dels productes intermediaris i el cost i la disponibilitat de matèries primeres, reactius i temps.
  • ca  síntesi estereoselectiva, n f
  • ca  síntesi asimètrica, n f sin. compl.
  • ca  síntesi quiral, n f sin. compl.
  • es  síntesis asimétrica, n f
  • es  síntesis estereoselectiva, n f
  • es  síntesis quiral, n f
  • en  asymmetric synthesis, n
  • en  chiral synthesis, n
  • en  stereoselective synthesis, n

Química orgànica

Definición
Procés de síntesi orgànica que condueix un substrat no quiral a un producte quiral.

Nota

  • Una síntesi asimètrica és una reacció estereoselectiva. De fet, té interès en l'obtenció de productes naturals òpticament actius.

    Actualment es tendeix a prioritzar la denominació síntesi estereoselectiva sobre les denominacions tradicionals síntesi asimètrica i síntesi quiral. D'altra banda, l'adjectiu asimètric -a s'utilitza freqüentment de manera inadequada per a descriure l'absència d'un eix de rotació-reflexió en una molècula, és a dir, amb el significat de quiral. Aquest ús també s'ha mantingut en denominacions tradicionals com carboni asimètric.
  • ca  sistema col·loidal, n m
  • es  sistema coloidal, n m
  • en  colloidal system, n

Química física

Definición
Sistema format per una fase dispersant i una fase dispersa constituïda per col·loides.

Nota

  • Segons les seves característiques, un sistema col·loidal pot ser una dispersió col·loidal, una solució de macromolècules o un col·loide d'associació.
  • ca  sistema simple, n m
  • es  sistema simple, n m
  • en  simple system, n

Química física

Definición
Sistema termodinàmic homogeni i tancat, d'un sol component o de composició fixa, que pot estar sotmès a lligams externs, però que només pot bescanviar treball de tipus hidroestàtic amb el medi, a causa de variacions del volum del sistema com a conseqüència de canvis de la pressió que suporta.

Nota

  • En un sistema simple es necessiten únicament dues variables intensives per a definir unívocament un estat d'equilibri, l'una associada als bescanvis d'energia en forma de treball i l'altra associada als bescanvis d'energia en forma de calor.
  • ca  sodi, n m
  • es  sodio, n m
  • en  sodium, n
  • sbl  Na

Química inorgànica

Definición
Element del grup 1, del període 3 i del bloc s de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 11 i massa atòmica 22,9898.

Nota

  • Es coneixen fins a dinou isòtops del sodi, dels quals un és estable (23Na).

    El sodi es presenta com un metall blanc argentat, molt tou, amb un punt de fusió de 98 ºC i un punt d'ebullició de 881 ºC.

    És el metall alcalí més abundant i el sisè element en abundància en l'escorça terrestre. També és abundant al Sol i als estels. La sal del sodi que es troba en més quantitat és el clorur de sodi, tant dissolt al mar com localitzat en dipòsits terrestres. També hi ha sodi en molts altres minerals, en forma de silicats, nitrats, carbonats o bòrax.

    S'obté principalment mitjançant l'electròlisi del clorur de sodi fos a 600 ºC, amb la qual cosa s'obté clor com a subproducte. A menor escala també s'obté de l'electròlisi d'hidròxid de sodi fos.

    És un element força reactiu i s'oxida ràpidament en contacte amb l'aire. És un agent reductor fort, i redueix la major part dels altres metalls dels seus compostos. Reacciona violentament amb l'aigua, amb els àcids i amb la majoria de no-metalls. També reacciona amb un gran nombre de compostos orgànics, per la qual cosa té una gran aplicació en síntesi orgànica.

    Presenta l'estat d'oxidació +1.

    Es fa servir en la reducció d'olis minerals i vegetals per a obtenir detergents, i per a obtenir titani, zirconi i altres metalls per la reducció dels seus halurs. Molts dels seus compostos, com ara el nitrat de sodi, el carbonat de sodi i l'hidròxid de sodi, tenen una gran importància industrial.
  • ca  sofre, n m
  • es  azufre, n m
  • en  sulfur, n
  • en  sulphur, n
  • sbl  S

Química inorgànica

Definición
Element del grup 16, del període 3 i del bloc p de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 16 i massa atòmica 32,06.

Nota

  • Es coneixen fins a vint-i-quatre isòtops del sofre, dels quals quatre són estables (32S, 33S, 34S i 36S).

    El sofre es presenta com un sòlid groc, amb un punt de fusió de 113 a 119 ºC, segons de quina forma al·lotròpica es tracti, i un punt d'ebullició de 445 ºC.

    Cristal·litza en el sistema ròmbic. Normalment, es troba en forma de cristalls tabulars o bipiramidals, i també en forma de crosta granelluda i terrosa com a resultat de la sublimació al voltant de fractures volcàniques i fumaroles, en roques sedimentàries principalment calcàries i en les que contenen guix. Sovint es troba associat amb l'anhidrita, el guix i la calcita a la part superior dels doms de sal. Té una lluïssor cèria o resinosa, i una duresa d'1,5-2,5, que deixa una ratlla d'un blanc tirant a groc. Presenta una densitat molt baixa, de 2,0-2,1 g/cm3, una exfoliació desigual, de vegades concoidal, i una fractura nul·la. És de color groc brillant, de vegades bru, i té una diafanitat entre transparent i translúcida. El sofre es coneix des de l'antiguitat, tenint en compte la seva ocurrència en forma nativa. És el setzè element més abundant de l'escorça terrestre. Les seves formes minerals més importants són sulfurs (calcopirita, cinabri, esfalerita, estibina, galena, pirita), sulfats (anhidrita, baritina, celestina, epsomita) i sofre elemental. Es troba en regions volcàniques, on es precipita directament dels gasos que el contenen o bé es forma per l'oxidació incompleta del sulfur d'hidrogen. També deriva de l'activitat biològica dels sulfats. Els cristalls de sofre α més espectaculars procedeixen de Sicília i de la Romanya (Itàlia). Els cristalls de sofre β es troben a la Campània (Itàlia) i al Japó. A Espanya existeixen jaciments de sofre a Múrcia, Granada i Almeria.

    S'obté a partir del sofre elemental, ja que mitjançant el procés Frasch el sofre dels jaciments es fon i surt a la superfície, o a partir dels sulfurs que contaminen gran part del petroli i el gas natural, ja que mitjançant una oxidació amb aire es converteixen en sofre elemental, molt més fàcil de separar.

    El sofre en condicions normals és format per molècules cícliques S8 que poden presentar una gran varietat de formes al·lotròpiques amb diverses estructures cristal·lines. Químicament, el sofre difereix notablement de l'oxigen, ja que presenta una electronegativitat molt inferior i una gran tendència a formar cadenes. El sofre presenta una reactivitat elevada, perquè reacciona amb la majoria dels altres elements, i unes propietats reductores moderades. Crema en l'aire per a donar diòxid i, en calent, reacciona amb els halògens i la majoria de metalls i no-metalls. Reacciona amb una gran varietat de compostos orgànics.

    Presenta els estats d'oxidació -2, +2, +4 i +6.

    El sofre és un dels productes bàsics de la indústria química. Es consumeix en grans quantitats en la vulcanització del cautxú, i també és bàsic en la fabricació de fungicides, insecticides i productes farmacèutics. A part d'això, té una gran aplicació en la síntesi de molts productes, tant orgànics com inorgànics. Dels seus compostos, el més important és l'àcid sulfúric.
  • ca  sol, n m
  • es  sol, n m
  • en  sol, n

Química física

Definición
Suspensió col·loidal que presenta les propietats mecàniques dels líquids.

Nota

  • Segons la naturalesa de la fase dispersant, es pot distingir els sols en hidrosols, si la fase dispersant és aigua, i organosols, si és un líquid orgànic.

    Vegeu també gel.