Vuelva a la lista de diccionarios online

Química física (treball)

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  substància termomètrica, n f
  • es  sustancia termométrica, n f
  • en  thermometric substance, n

Química física

Definición
Substància emprada en un termòmetre per a mesurar una propietat termomètrica.

Nota

  • Per exemple, en un termòmetre de mercuri, la substància termomètrica és el mercuri.
Imagen de un resultado de un térmio del cercaterm
  • ca  substitució electròfila, n f
  • es  sustitución electrófila, n f
  • en  electrophilic substitution, n
  • sbl  SE

Química orgànica

Definición
Reacció en la qual se substitueix generalment un àtom d'hidrogen per un electròfil.

Nota

  • Si en la substitució electròfila intervenen els electrons π d'un anell aromàtic, la reacció es considera una substitució electròfila aromàtica (vegeu la imatge).
  • ca  substitució homolítica, n f
  • es  sustitución homolítica, n f
  • en  homolytic substitution, n
  • sbl  SH

Química orgànica

Definición
Reacció radicalària en la qual se substitueix generalment un àtom d'hidrogen per un halogen.

Nota

  • En aquest cas es tracta d'una monosubstitució, com CH4 + Br2 → CH3Br + HBr. Considerant les quantitats estequiomètriques dels productes reactius que s'hi troben, es poden donar substitucions successives i, en conseqüència, polisubstitucions. Per exemple, en el metà es produeix la disubstitució, CH4 + 2 Br2 → CH2Br2 + 2 HBr; però també s'hi podria donar la trisubstitució, CH4 + 3 Br2 → CHBr3 + 3 HBr, o la tetrasubstitució, CH4 + 4 Br2 → CBr4 + 4 HBr.

    Sovint, en productes amb un nombre d'àtoms de carboni superior, es poden substituir diversos hidrògens i es poden obtenir productes que poden ser diferents, és a dir, es poden produir mescles de productes. Per això, en general, la substitució homolítica no sol ser gaire interessant.

    Vegeu també halogenació.
  • ca  substitució nucleòfila, n f
  • es  sustitución nucleófila, n f
  • en  nucleophilic substitution, n

Química orgànica

Definición
Reacció en la qual se substitueix part del grup sortint per un nucleòfil.

Nota

  • La substitució nucleòfila pot seguir dos mecanismes diferents i, en conseqüència, pot donar un únic producte o una mescla d'estereoisòmers, considerant diversos factors, entre els quals destaquen el substrat, la força del nucleòfil i el dissolvent que es fa servir.

    La substitució nucleòfila unimolecular (SN1) té un mecanisme d'ordre 1, mentre que la substitució nucleòfila bimolecular (SN2) té un mecanisme d'ordre 2.
Imagen de un resultado de un térmio del cercaterm
  • ca  substituent, n m
  • ca  radical, n m sin. compl.
  • es  radical, n m
  • es  sustituyente, n m
  • en  radical, n
  • en  substituent, n
  • sbl  R

Química orgànica

Definición
Àtom o conjunt d'àtoms que reemplacen molt sovint un hidrogen de la cadena principal d'un compost orgànic.

Nota

  • Són exemples de substituents els alquils, els alquenils, els alquinils i molts grups funcionals.

    El nom que s'atribueix a un substituent sol ser diferent del que se li dona si és la funció principal. Per exemple, el grup hidroxil en l'àcid 3-hidroxipropanoic (HOCH2CH2COOH), el clor en el 2-clorobutanal (CH3CH2CHClCHO) (vegeu la imatge).

    La IUPAC no recomana l'ús de la denominació radical.

    Vegeu també ramificació.
Imagen de un resultado de un térmio del cercaterm
  • ca  sulfo-, pfx
  • ca  sulf-, pfx sin. compl.
  • es  sulf-, pfx
  • es  sulfo-, pfx
  • en  sulf-, pfx
  • en  sulfo-, pfx

Química orgànica

Definición
Forma prefixada que es fa servir per a designar un àcid sulfònic quan hi ha un altre grup funcional preferent en un compost.

Nota

  • Per exemple, en l'àcid 4-sulfobenzoic (HO3SC6H5COOH) el grup carboxil és el grup funcional principal (vegeu la imatge).
  • ca  sulfà, n m
  • es  sulfano, n m
  • en  sulfane, n

Química orgànica

Definición
Cadascun dels compostos d'estructura lineal formats per àtoms de sofre divalent units entre si.

Nota

  • Es sulfans es divideixen en polisulfans, de fórmula general HSnH; hidropolisulfurs, de fórmula general RSnH, i polisulfurs, de fórmula general RSnR, en què n ≥ 2. Els polisulfurs més senzills són els més coneguts i deriven dels tiols per dimerització oxidativa.

    Per a anomenar els sulfans, s'anteposa el prefix multiplicador del nombre d'àtoms de sofre a l'arrel. Per exemple, disulfà (HS2H), hidrodisulfur (RS2H) i disulfur (RS2R). En el cas que tinguin hidrògens substituïts, aquests s'anteposen al nom. Per exemple, el disulfur etil fenílic (o etil fenil disulfur) (CH3CH2−S−S−C6H5) i el hidropolisulfur fenílic (o fenil hidropolisulfur) (C6H5−Sn−H).
  • ca  sulfamida, n f
  • es  sulfamida, n f
  • en  sulfamide, n

Química orgànica

Definición
Cadascuna de les sulfonamides de fórmula general R2NS(=O)2NR2, en què les quatre R poden ser substituents diferents i, fins i tot, poden ser àtoms d'hidrogen.

Nota

  • Les sulfamides tenen una acció bacteriostàtica d'elevada especificitat per a certs bacteris.
Imagen de un resultado de un térmio del cercaterm
Imagen de un resultado de un térmio del cercaterm
  • ca  sulfanilamida, n f
  • ca  4-aminobenzensulfonamida, n f sin. compl.
  • ca  p-aminobenzensulfonamida, n f sin. compl.
  • es  4-aminobencenosulfonamida, n f
  • es  p-aminobencenosulfonamida, n f
  • es  sulfanilamida, n f
  • en  4-aminobenzenesulfonamide, n
  • en  p-aminobenzenesulfonamide, n
  • en  sulfanilamide, n
  • for  H2NC6H4SO2NH2

Química orgànica

Definición
Sulfonamida que es presenta com un sòlid cristal·lí incolor i té un punt de fusió de 165 ºC.

Nota

  • La sulfanilamida és soluble en aigua, acetona, àcid clorhídric i hidròxid de sodi, i poc soluble en alcohol i èter.

    Es fa servir en la indústria farmacèutica en la preparació de les diverses sulfonamides i en veterinària com a antimicrobià (vegeu la imatge 2).

    El prontosil, descobert per Ehrlich el 1932, va ser el primer agent antibacterià eficaç, però més tard es va saber que només la part dreta del prontosil, que és la sulfanilamida, té activitat antibacteriana.

    Tenint en compte l'alta toxicitat i els efectes secundaris d'aquesta substància, se n'ha limitat l'ús en tractaments de malalties, especialment des que els antibiòtics són més fàcils d'aconseguir i, alhora, menys tòxics.
  • ca  sulfat, n m
  • es  sulfato, n m
  • en  sulfate, n

Química inorgànica

Definición
Cadascuna de les sals de l'àcid sulfúric, que contenen l'anió SO42-.

Nota

  • Es coneixen sulfats de la majoria de metalls. En general són solubles, amb excepcions, com el sulfat de plom o el sulfat de bari, que són insolubles.

    Com que l'anió sulfat no té activitat redox i és una base molt feble, les solucions de sulfats no alteren ni el pH ni l'estat d'oxidació dels ions acompanyants. Els sulfats tenen una estabilitat tèrmica elevada, superior a la dels nitrats o carbonats corresponents.

    Generalment es preparen a partir de la neutralització de l'àcid sulfúric amb el compost del metall adequat.

    Antigament els sulfats es denominaven vidriols, especialment els sulfats hidratats.