tiol
tiol
Química orgànica
- ca grup tiol, n m
- ca tiol, n m sin. compl.
- es grupo funcional tiol, n m
- es grupo tiol, n m
- es tiol, n m
- en thiol group, n
- for −SH
Química orgànica
Definición
Grup funcional anàleg al grup hidroxil, amb un àtom de sofre en lloc d'oxigen.
tiourea
tiourea
Química orgànica
- ca tiourea, n f
- es tiourea, n f
- en thiourea, n
- for (NH2)2C=S
Química orgànica
Definición
Amida que es presenta com un sòlid de cristalls blancs brillants que té un punt de fusió d'entre 180 ºC i 182 ºC.
Nota
-
La tiourea té una densitat d'1,406 g/cm3. És soluble en aigua freda i alcohol i poc soluble en èter.
S'obté per escalfament del tiocianat d'amoni.
Té aplicació en síntesi orgànica per a la producció de colorants, fàrmacs i preparats per als cabells. També s'utilitza com a reactiu analític, en la preparació de papers fotogràfics i fotocòpies, com a accelerador de la vulcanització del cautxú, com a inhibidor de fongs i com a repel·lent d'insectes.
titani
titani
Química inorgànica
- ca titani, n m
- es titanio, n m
- en titanium, n
- sbl Ti
Química inorgànica
Definición
Element del grup 4, del període 4 i del bloc d de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 22 i massa atòmica 47,867.
Nota
-
Es coneixen fins a vint-i-quatre isòtops del titani, dels quals cinc són estables (46Ti, 47Ti, 48Ti, 49Ti i 50Ti).
El titani es presenta com un metall blanc argentat, dúctil i mal·leable, amb un punt de fusió de 1.667 ºC i un punt d'ebullició de 3.285 ºC. És més dur, resistent i lleuger que l'acer.
És el novè element més abundant en l'escorça terrestre. Els seus minerals més importants són la ilmenita i el rútil.
S'obté mitjançant el mètode de Kroll, en el qual el mineral de partida es transforma en tetraclorur de titani i s'escalfa fins al roig amb l'addició de carbó i un corrent de clor. A continuació el tetraclorur de titani es redueix amb magnesi a 800ºC en una atmosfera inerta d'argó i heli.
El titani pur és molt resistent a la corrosió a temperatura ambient i no és atacat ni per l'aire, ni per la humitat ni per les bases aquoses o els àcids diluïts. A temperatures elevades és molt més reactiu i reacciona directament amb la majoria dels no-metalls, descompon el vapor d'aigua i és l'únic element que crema en una atmosfera de nitrogen per a formar el nitrur.
Presenta principalment els estats d'oxidació +2, +3 i +4.
El consum de titani creix ràpidament. Es fa servir com a material estructural en la fabricació d'avions i en acers especials, en forma de ferrotitani. L'òxid de titani és un dels pigments blancs més utilitzat avui dia.
TNT
TNT
Química orgànica
- ca trinitrotoluè, n m
- ca 2,4,6-trinitrotoluè, n m sin. compl.
- ca 1-metil-2,4,6-trinitrobenzè, n m sin. compl.
- ca trilita, n f sin. compl.
- ca TNT, n m sigla
- es 2,4,6-trinitrotolueno, n m
- es 1-metil-2,4,6-trinitrobenceno, n m
- es trilita, n f
- es trinitrotolueno, n m
- es TNT, n m sigla
- en 2,4,6-trinitrotoluene, n
- en 1-methyl-2,4,6-trinitrobenzene, n
- en trilite, n
- en trinitrotoluene, n
- en TNT, n sigla
- for C7H5N3O6
Química orgànica
Definición
Compost derivat del toluè amb un grup nitro en para i dos en orto, que es presenta com un sòlid cristal·lí de color groc en forma d'agulles i té un punt de fusió de 82 ºC.
Nota
-
El trinitrotoluè té una densitat d'1,654 g/cm3. És soluble en alcohol i èter, però és insoluble en aigua.
S'obté per nitració del toluè amb una mescla sulfonítrica. Com a subproductes es produeixen els isòmers 2,3,4-trinitrotoluè i 2,4,5-trinitrotoluè, que es poden separar rentant la mescla amb una solució aquosa de sulfit de sodi.
A temperatura ambient es necessita un detonador perquè exploti, i per això s'usa com a explosiu segur per a municions i demolicions. També s'usa com a producte intermediari de síntesi per a l'obtenció de colorants.
toluè
toluè
Química orgànica
- ca toluè, n m
- es tolueno, n m
- en toluene, n
- for C6H5CH3
Química orgànica
Definición
Hidrocarbur aromàtic que es presenta com un líquid incolor amb un punt d'ebullició de 110,7 ºC i un punt de fusió de −94,5 ºC.
Nota
-
El toluè té una densitat de 0,866 g/cm3 (20/4 ºC). És soluble en alcohol, benzè i èter, i insoluble en aigua.
És present en el quitrà de carbó, del qual s'obté per destil·lació fraccionada. També s'obté per reformat catalític del petroli.
Té el comportament químic propi dels hidrocarburs aromàtics, per bé que l'anell és més reactiu que el del benzè, ja que el metil és un grup activador feble de la reacció de substitució electròfila aromàtica (vegeu la imatge 2). A més, la cadena lateral pot experimentar un procés d'oxidació amb facilitat, una reacció característica de qualsevol arè.
Es fa servir en gasolines d'aviació i d'alt octanatge. Té un ampli ventall d'utilitats; com a dissolvent per a pintures, revestiments, gomes, resines, adhesius en joguines de plàstic i models d'aeroplans, entre d'altres; com a producte de partida per a l'obtenció de compostos com el fenol, l'àcid benzoic, derivats del benzil i el benzoïl, la sacarina, colorants, fàrmacs i perfums, entre d'altres, i per a l'obtenció d'altres productes d'enorme interès en processos industrials, com el monòmer toluendiisocianat i la caprolactama. També s'utilitza per a fabricar explosius, com el trinitrotoluè, i detergents, com el sulfonat de toluè.
toluïdina
toluïdina
Química orgànica
- ca toluïdina, n f
- ca metilanilina, n f sin. compl.
- es metilanilina, n f
- es toluidina, n f
- en methylaniline, n
- en toluidine, n
- for CH3C6H4NH2
Química orgànica
Definición
Cadascun dels tres isòmers de l'amina derivada del toluè amb un grup amino en orto, meta o para respecte del metil.
Nota
-
Les toluïdines són poc solubles en aigua i solubles en els solvents orgànics, i presenten una elevada toxicitat.
S'obtenen per reducció dels nitrotoluens corresponents.
S'utilitzen en síntesi orgànica i en l'obtenció de colorants. L'isòmer orto també es fa servir com a accelerador de la vulcanització.
toluïl
toluïl
Química orgànica
- ca toluïl, n m
- es toluilo, n m
- en toluyl, n
- for CH3C6H4CO−
Química orgànica
Definición
Cadascun dels grups acil derivats d'un dels isòmers orto, meta o para de l'àcid toluic que han perdut el grup hidroxil.
Nota
- El toluïl podria ser un intermedi de reacció, amb càrrega positiva sobre el carboni carbonílic, o un substituent, com el seu èster o amida (vegeu la imatge).
tonicitat
tonicitat
Química física
- ca tonicitat, n f
- es tonicidad, n f
- en tonicity, n
Química física
Definición
Mesura del gradient de pressió osmòtica entre dues solucions separades per una membrana semipermeable.
Nota
-
Si els soluts que poden travessar la membrana semipermeable arriben al seu equilibri de fases (igualtat de potencials químics o de potencials electroquímics), la diferència de pressió osmòtica només dependrà dels soluts que no poden passar per la membrana semipermeable. Aquest gradient de pressió osmòtica farà que el dissolvent (habitualment, aigua) passi del costat de menys pressió osmòtica (més potencial químic del dissolvent) al de més pressió osmòtica (menys potencial químic del dissolvent) fins que s'igualin les pressions osmòtiques (i els potencials químics del dissolvent) i s'estableixi un equilibri osmòtic.
Una solució pot ser isotònica, hipertònica o hipotònica respecte d'una altra.
La tonicitat és important en les cèl·lules. Per exemple, quan s'injecta sèrum intravenós, ha de ser isotònic amb la solució de dins dels glòbuls vermells. Si el sèrum és hipertònic, l'aigua sortirà dels glòbuls vermells i els arrugarà, cosa que provocarà un mal transport d'oxigen per part de l'hemoglobina. En cas contrari, si el sèrum és hipotònic, entrarà aigua dins dels glòbuls vermells i es trencaran, cosa que també produirà un mal funcionament del transport d'oxigen.
tori
tori
Química inorgànica
- ca tori, n m
- es torio, n m
- en thorium, n
- sbl Th
Química inorgànica
Definición
Element segon de la sèrie dels actínids de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 90 i massa atòmica 232,0377.
Nota
-
Es coneixen fins a vint-i-nou isòtops del tori, tots ells inestables, encara que en la natura es troba el 232Th, amb una vida mitjana d'1,39 × 1010 anys.
El tori es presenta com un metall blanc argentat, amb un punt de fusió de 1.750 ºC i un punt d'ebullició de 4.850 ºC.
És relativament abundant en l'escorça terrestre, on es troba dispers en una gran varietat de minerals.
S'obté mitjançant l'extracció amb dissolvents.
És bastant reactiu en condicions ambientals.
Presenta principalment l'estat d'oxidació +4.
Es fa servir principalment en reactors nuclears i en la fabricació de làmpades especials.
tractament de l'estat estacionari
tractament de l'estat estacionari
Química física
- ca aproximació de l'estat estacionari, n f
- ca tractament de l'estat estacionari, n m sin. compl.
- es aproximación del estado estacionario, n f
- es tratamiento del estado estacionario, n m
- en steady state approximation, n
- en steady state treatment, n
Química física
Definición
Mètode aproximat basat en el concepte d'estat estacionari que permet obtenir una equació de velocitat en l'estudi cinètic d'una reacció amb moltes etapes elementals i un mecanisme de reacció complex.
Nota
-
L'aproximació de l'estat estacionari simplifica notablement la resolució del sistema d'equacions d'un mecanisme de reacció.
Són exemples de reaccions en les quals és aplicable l'aproximació de l'estat estacionari les combustions en fase gas i, en general, un bon nombre de reaccions atmosfèriques. Les reaccions atmosfèriques presenten la característica de procedir a través de la formació d'espècies radicalàries, les quals solen ser molt reactives i desapareixen a velocitats pràcticament iguals a les de la formació.