Back to top
  • ca  anhídrid acètic, n m
  • ca  anhídrid etanoic, n m sin. compl.
  • es  anhídrido acético, n m
  • es  anhídrido etanoico, n m
  • en  acetic anhydride, n
  • en  ethanoic anhydride, n
  • for  (CH3CO)2O

Química orgànica

Definición
Anhídrid de l'àcid acètic, que es presenta com un líquid molt refringent, de forta olor acètica, corrosiu, molt irritant i càustic i té un punt d'ebullició de 140 ºC.

Nota

  • L'anhídrid acètic és miscible amb èter dietílic, àcid acètic i etanol, amb el qual es transforma lentament en acetat d'etil, i amb aigua. En calent s'hidrolitza i dona l'àcid acètic.

    Químicament, l'anhídrid acètic és sobretot un agent acilant i deshidratant. No solament acetila els alcohols i les amines, sinó també els hidrocarburs aromàtics per la reacció de Friedel i Crafts. Un grup acetil entra a formar part del compost acetilat i l'altre dona àcid acètic.

    Com a deshidratant, permet d'obtenir, per exemple, els anhídrids de molts àcids carboxílics menys volàtils que l'àcid acètic. En moltes d'aquestes reaccions serveix al mateix temps de dissolvent.

    Les principals aplicacions de l'anhídrid acètic són, en primer lloc, la fabricació d'acetat de cel·lulosa i, en segon terme, la d'acetat de vinil, d'acetobutirat de cel·lulosa, d'àcid acetilsalicílic i de peròxid d'acetil. A més, però, es fa servir en moltes altres síntesis de productes orgànics.
  • ca  anhídrid d'àcid, n m
  • es  anhídrido de ácido, n m
  • en  acid anhydride, n

Química orgànica

Definición
Cadascun dels compostos orgànics que contenen dos grups acils enllaçats al mateix àtom d'oxigen.

Nota

  • Un anhídrid d'àcid sol derivar formalment de dues molècules d'àcid monocarboxílic o dels àcids dicarboxílics, per eliminació d'una molècula d'aigua i amb formació, en el segon cas, d'una estructura heterocíclica. Quan les dues molècules d'àcid monocarboxílic són diferents, es forma un anhídrid mixt.

    Els anhídrids es preparen per deshidratació dels àcids o per reacció d'una sal de l'àcid amb el corresponent clorur d'acil (vegeu les imatges 1 i 2). Per hidròlisi regeneren l'àcid o els àcids primitius (vegeu la imatge 3).

    Són anhídrids d'àcid l'anhídrid acètic i l'anhídrid benzoico propanoic (de fórmula C6H5CO−O−COCH2CH3).

    En general, els anhídrids d'àcid es fan servir com a agents acilants i donen èsters o amides per reacció amb alcohols o amines, respectivament (vegeu la imatge 4).

    Els anhídrids d'àcid que tenen el grup −SO2−O−SO2− són anhídrids sulfònics i els que tenen el grup −SO−O−SO−, anhídrids sulfínics.
  • ca  anhídrid acètic, n m
  • ca  anhídrid etanoic, n m sin. compl.
  • es  anhídrido acético, n m
  • es  anhídrido etanoico, n m
  • en  acetic anhydride, n
  • en  ethanoic anhydride, n
  • for  (CH3CO)2O

Química orgànica

Definición
Anhídrid de l'àcid acètic, que es presenta com un líquid molt refringent, de forta olor acètica, corrosiu, molt irritant i càustic i té un punt d'ebullició de 140 ºC.

Nota

  • L'anhídrid acètic és miscible amb èter dietílic, àcid acètic i etanol, amb el qual es transforma lentament en acetat d'etil, i amb aigua. En calent s'hidrolitza i dona l'àcid acètic.

    Químicament, l'anhídrid acètic és sobretot un agent acilant i deshidratant. No solament acetila els alcohols i les amines, sinó també els hidrocarburs aromàtics per la reacció de Friedel i Crafts. Un grup acetil entra a formar part del compost acetilat i l'altre dona àcid acètic.

    Com a deshidratant, permet d'obtenir, per exemple, els anhídrids de molts àcids carboxílics menys volàtils que l'àcid acètic. En moltes d'aquestes reaccions serveix al mateix temps de dissolvent.

    Les principals aplicacions de l'anhídrid acètic són, en primer lloc, la fabricació d'acetat de cel·lulosa i, en segon terme, la d'acetat de vinil, d'acetobutirat de cel·lulosa, d'àcid acetilsalicílic i de peròxid d'acetil. A més, però, es fa servir en moltes altres síntesis de productes orgànics.
  • ca  anhídrid ftàlic, n m
  • ca  2-benzofuran-1,3-diona, n f sin. compl.
  • es  anhídrido ftálico, n m
  • es  2-benzofuran-1,3-diona, n f
  • en  2-benzofuran-1,3-dione, n
  • en  phtalic anhydride, n
  • for  C6H4(CO)2O

Química orgànica

Definición
Anhídrid de l'àcid ftàlic, que té un punt de fusió de 128 ºC i un punt d'ebullició de 284 ºC.

Nota

  • L'anhídrid ftàlic es fa servir en l'obtenció de resines per polimerització del monòmer, de ftalats i de l'indi sintètic.
  • ca  anilida, n f
  • es  anilida, n f
  • en  anilide, n

Química orgànica

Definición
Cadascuna de les amides en què s'ha substituït un hidrogen del grup amino per un fenil, de fórmula general RCONHC6H5.

Nota

  • Les anilides sovint es fan servir com a derivats característics per a identificar i determinar la composició dels àcids carboxílics.

    És una anilida la benzanilida, o N-fenilbenzamida, C6H5CONHC6H5.
  • ca  anilina, n f
  • ca  fenilamina, n f sin. compl.
  • es  anilina, n f
  • es  fenilamina, n f
  • en  aniline, n
  • en  phenylamine, n
  • for  C6H5NH2

Química orgànica

Definición
Amina primària que es presenta com un líquid oliós, incolor, d'olor característica, que s'embruneix a l'aire i a la llum i té un punt de fusió de -6,2 ºC i un punt d'ebullició de 184,4 ºC.

Nota

  • L'anilina és la més simple de les amines aromàtiques.

    És una base dèbil (pKb = 9,30) i és poc soluble en aigua però miscible en la major part de dissolvents orgànics. L'anilina és tòxica per inhalació, ingestió o absorció cutània i pot donar lloc a intoxicacions greus.

    És present en petita quantitat al quitrà d'hulla i és obtinguda en grans tonatges per síntesi.

    Les propietats químiques de l'anilina són fonamentalment les de les amines primàries i les dels compostos aromàtics. Com que l'amina és susceptible d'acilació, alquilació o arilació i és diazotada per l'àcid nitrós en medi àcid, dona una sal de benzendiazoni. Com a compost aromàtic, és susceptible de sulfonació, nitració i halogenació. El grup amino orienta aquestes reaccions en orto i para.

    Les aplicacions de l'anilina són nombroses i variades. El 65 % de la seva producció es dedica a la fabricació d'accelerants i antioxidants per al cautxú, com els derivats tiazòlics. Per ordre d'importància, la resta d'usos són la fabricació de colorants i d'intermediaris de colorants, principalment azoics; la fabricació de 2-hidroquinona per a fotografia; la indústria dels plàstics, principalment la fabricació de diisocianats, i la indústria de productes farmacèutics, especialment la fabricació d'antipirètics. L'anilina també és emprada en la fabricació d'explosius i com a dissolvent en el refinatge del petroli cru. Així mateix, un bon nombre dels seus derivats tenen importants aplicacions tècniques.
  • ca  anisil, n m
  • es  anisil, n m
  • en  anisyl, n
  • for  CH3OC6H4CH2−

Química orgànica

Definición
Cadascun dels tres isòmers del metoxibenzil, que són derivats del benzil amb un metoxi en orto, meta o para.

Nota

  • Per exemple, en l'anisilacetona (CH3OC6H4CH2CH2COCH 3) l'anisil substitueix un àtom d'hidrogen de l'acetona.

    La denominació anisil s'utilitza impròpiament per a designar els grups metoxifenil (CH3OC6H4−).
  • ca  anisole, n m
  • ca  metoxibenzè, n m sin. compl.
  • es  anisol, n m
  • es  metoxibenceno, n m
  • en  anisole, n
  • en  methoxybenzene, n
  • for  C6H5OCH3

Química orgànica

Definición
Èter metílic del fenol, que es presenta com un líquid d'olor agradable i té un punt d'ebullició de 155 ºC.

Nota

  • L'anisole és insoluble en aigua.

    S'utilitza com a dissolvent, en perfumeria i com a intermediari de síntesi.
  • ca  anòmer, n m
  • es  anómero, n m
  • en  anomer, n

Química orgànica

Definición
Diastereoisòmer d'un glicòsid, d'un hemiacetal o d'una molècula similar.

Nota

  • En el cas dels hidrats de carboni, un anòmer pertany a la sèrie D i l'altre a la sèrie L.
  • ca  anteiso-, pfx
  • es  anteiso-, pfx
  • en  anteiso-, pfx

Química orgànica

Definición
Forma prefixada que es fa servir per a designar una cadena hidrocarbonada que conté un metil en el tercer carboni comptat a partir del darrer de la cadena.