Vuelva a la lista de diccionarios online

Química física (treball)

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  àtom central, n m
  • es  átomo central, n m
  • en  central atom, n

Química inorgànica

Definición
Àtom metàl·lic que ocupa la posició central d'un complex.

Nota

  • L'àtom central està envoltat de lligands que s'hi uneixen mitjançant enllaços coordinats i sol ser un element de transició com el níquel, el cobalt o el platí.
  • ca  àtom coordinador, n m
  • es  átomo coordinador, n m
  • en  coordinating atom, n

Química inorgànica

Definición
Àtom del lligand que s'enllaça directament a l'àtom central d'un complex.
Imagen de un resultado de un térmio del cercaterm
  • ca  carboni estereogènic, n m
  • ca  àtom de carboni asimètric, n m sin. compl.
  • ca  carboni asimètric, n m sin. compl.
  • ca  carboni quiral, n m sin. compl.
  • es  átomo de carbono asimétrico, n m
  • es  carbono asimètrico, n m
  • es  carbono estereogénico, n m
  • es  carbono quiral, n m
  • en  asymmetric carbon atom, n
  • en  chiral carbon atom, n
  • en  stereogenic carbon atom, n

Química orgànica

Definición
Àtom de carboni que constitueix un centre quiral.

Nota

  • La molècula que conté un carboni asimètric presenta activitat òptica. Així, per exemple, el 2-clorobutà (CH3CHClCH2CH3) té un carboni asimètric, concretament el carboni 2 (vegeu la imatge). Com a conseqüència d'això, existeixen dos isòmers òptics, R i S, que entre si són enantiòmers.

    En el cas que el nombre de centres quirals sigui n, el nombre màxim d'estereoisòmers és 2n. En aquest cas, dos estereosiòmers qualssevol poden ser entre si enantiòmers o diastereoisòmers.

    Actualment es tendeix a prioritzar la denominació carboni estereogènic. Les denominacions tradicionals àtom de carboni asimètric, carboni asimètric i carboni quiral no són precises per tal com els adjectius asimètric -a i quiral no fan referència al carboni, sinó a la molècula que presenta asimetria o quiralitat, respectivament. D'altra banda, l'adjectiu asimètric -a s'utilitza freqüentment de manera inadequada per a descriure l'absència d'un eix de rotació-reflexió en una molècula, és a dir, amb el significat de quiral. Aquest ús també s'ha mantingut en denominacions tradicionals com síntesi asimètrica.
  • ca  atractor, n m
  • es  atractor, n m
  • en  attractor, n

Química física

Definición
Punt límit a què pot arribar una reacció oscil·lant en un espai de concentracions, que generalment sorgeix com a conseqüència de la natura autocatalítica de les etapes elementals associades a les espècies involucrades en la trajectòria en sistemes oberts.

Nota

  • El terme atractor prové de l'estudi matemàtic de l'estabilitat d'equacions diferencials, i es descriu com una corba tancada, representada sobre eixos cartesians de concentració, quan es dibuixen en funció del temps.

    L'atractor s'assoleix, sovint, independentment de les condicions inicials en què s'inicia l'oscil·lació de la reacció. En certs casos, la trajectòria en l'espai de concentracions, tot i descriure una figura propera a una corba tancada, no arriba a tancar-se. Això implica que l'oscil·lació presenta signes d'irregularitat que s'identifiquen sovint com a caos. En aquests casos, l'atractor s'anomena atractor estrany, i és una figura representativa del caos determinista, atès que està implícit en l'estructura de les equacions diferencials associades.

    En sistemes tancats usuals no oscil·lants, l'atractor correspon a l'estat d'equilibri al qual tendeix el sistema independentment de les concentracions inicials.
  • ca  ascens ebullioscòpic, n m
  • ca  augment del punt d'ebullició, n m sin. compl.
  • ca  augment ebullioscòpic, n m sin. compl.
  • es  ascenso ebulloscópico, n m
  • es  aumento del punto de ebullición, n m
  • es  aumento ebulloscópico, n m
  • es  elevación del punto de ebullición, n m
  • en  boiling-point elevation, n
  • en  ebullioscopic elevation, n
  • en  ebullioscopic increase, n

Química física

Definición
Augment del punt d'ebullició d'una solució respecte del punt d'ebullició del dissolvent pur.

Nota

  • L'ascens ebullioscòpic és una propietat col·ligativa d'una solució que permet trobar el coeficient d'activitat del dissolvent (γ). Ve donat, aproximadament, per $-\ln(y^{(l)}_1x^{(l)}_1) = a_e \Delta T_e$, en què $x^{(l)}_1$ és la fracció molar del dissolvent, $\Delta T_e = T_e -\Delta T^*_e$ és l'ascens ebullioscòpic, $a_e = \frac{\Delta_{ T_e} H_1^\circ}{R\,(T^*_e)^2}$ és una constant característica del dissolvent i $\Delta T_e H_1^\circ$ és la calor latent d'ebullició del dissolvent pur en l'estat estàndard, que a pressions moderades coincideix amb l'estat de component pur.

    En condicions de solució diluïda ideal, l'ascens ebullioscòpic només depèn de la quantitat de solut de la solució i no de la seva naturalesa.

    Per a solucions binàries, l'ascens ebullioscòpic és proporcional a la molalitat del solut, i ve donat per ∆Te = ke m, en què ke = M1/ae és la constant ebullioscòpica.
  • ca  ascens ebullioscòpic, n m
  • ca  augment del punt d'ebullició, n m sin. compl.
  • ca  augment ebullioscòpic, n m sin. compl.
  • es  ascenso ebulloscópico, n m
  • es  aumento del punto de ebullición, n m
  • es  aumento ebulloscópico, n m
  • es  elevación del punto de ebullición, n m
  • en  boiling-point elevation, n
  • en  ebullioscopic elevation, n
  • en  ebullioscopic increase, n

Química física

Definición
Augment del punt d'ebullició d'una solució respecte del punt d'ebullició del dissolvent pur.

Nota

  • L'ascens ebullioscòpic és una propietat col·ligativa d'una solució que permet trobar el coeficient d'activitat del dissolvent (γ). Ve donat, aproximadament, per $-\ln(y^{(l)}_1x^{(l)}_1) = a_e \Delta T_e$, en què $x^{(l)}_1$ és la fracció molar del dissolvent, $\Delta T_e = T_e -\Delta T^*_e$ és l'ascens ebullioscòpic, $a_e = \frac{\Delta_{ T_e} H_1^\circ}{R\,(T^*_e)^2}$ és una constant característica del dissolvent i $\Delta T_e H_1^\circ$ és la calor latent d'ebullició del dissolvent pur en l'estat estàndard, que a pressions moderades coincideix amb l'estat de component pur.

    En condicions de solució diluïda ideal, l'ascens ebullioscòpic només depèn de la quantitat de solut de la solució i no de la seva naturalesa.

    Per a solucions binàries, l'ascens ebullioscòpic és proporcional a la molalitat del solut, i ve donat per ∆Te = ke m, en què ke = M1/ae és la constant ebullioscòpica.
  • ca  autocatàlisi, n f
  • es  autocatálisis, n f
  • en  autocatalysis, n

Química física

Definición
Catàlisi d'una reacció per mitjà dels productes que s'hi formen.

Nota

  • La velocitat de reacció d'una reacció autocatalítica augmenta a mesura que augmenta la concentració dels productes. Aquesta acceleració, però, no és indefinida, atès que a mesura que avança la reacció autocatalítica, els reactius es van consumint. El perfil de concentració amb el temps mostra una dependència sigmoidal.

    L'equació química d'una reacció autocatalítica genèrica senzilla és A + B → B + B.

    Algunes reaccions autocatalítiques donen lloc a reaccions oscil·lants.

    Són exemples de reaccions autocatalítiques la reacció de Belousov-Zhabotinski i els mecanismes de reacció generals de Lotka-Volterra, com els models brussel·lador i oregonador.
  • ca  auxocrom, n m
  • es  auxocromo, n m
  • en  auxochrome, n

Química inorgànica, Química orgànica

Definición
Substituent que modifica l'absorció de radiació d'un cromòfor en provocar un desplaçament de la longitud d'ona del màxim d'absorció òptica del cromòfor o en intensificar-ne el color.

Nota

  • El terme auxocrom es considera obsolet.
  • ca  extensió de la reacció, n f
  • ca  avançament de la reacció, n m sin. compl.
  • es  avance de reacción, n m
  • es  extensión de reacción, n f
  • en  extent of reaction, n
  • sbl  ξ

Química física

Definición
Expressió del progrés d'una reacció segons el nombre de transformacions químiques.

Nota

  • Matemàticament, l'extensió de la reacció s'expressa com dξ = dni / νi, en què ni és la quantitat de substància i νi és el coeficient estequiomètric de l'espècie i-èsima.
  • ca  azeòtrop, n m
  • ca  mescla azeotròpica, n f sin. compl.
  • es  azeótropo, n m
  • es  mezcla azeotrópica, n f
  • en  azeotrope, n
  • en  azeotropic mixture, n

Química física

Definición
Mescla de dos o més components volàtils en què la composició de la fase líquida és la mateixa que la de la fase de vapor, per la qual cosa el seu comportament sembla el d'un líquid pur i no es pot separar per destil·lació fraccionada.

Nota

  • Habitualment, en un diagrama de fases binari, l'azeòtrop és representat per un punt singular que apareix en l'equilibri líquid-vapor de mescles binàries que tenen desviacions importants del comportament ideal donat per la llei de Raoult. En diagrames de fases a pressió constant, les mescles que presenten desviacions positives de la llei de Raoult presenten un mínim, de manera que la composició de l'azeòtrop és la que té la temperatura d'ebullició més baixa i es comporta com si es tractés d'un compost pur, és a dir, la temperatura d'ebullició no varia mentre es produeix el canvi de fase de la totalitat de la mescla, bé de líquid a vapor, bé de vapor a líquid. Com que la variació del punt d'ebullició amb la pressió és una característica pròpia de cada líquid, si es varia la pressió de treball l'azeòtrop deixa de ser-ho i, en conseqüència, el punt d'ebullició deixa de mantenir-se constant mentre dura el procés de canvi de fase.

    En condicions normals de treball, gairebé la meitat de les mescles binàries líquides conegudes són azeòtrops. L'exemple més conegut és l'alcohol venut a les farmàcies, que és del 96 % en volum (93 % en pes). La composició de l'azeòtrop que forma l'aigua amb l'alcohol a pressió atmosfèrica dona una temperatura d'ebullició de 78,2 ºC, per sota dels punts d'ebullició normals de l'aigua i de l'etanol pur. Si s'obre una botella d'etanol pur a l'aire, de seguida es forma l'azeòtrop que li correspon a la pressió atmosfèrica amb el vapor d'aigua present a l'atmosfera. Un exemple d'azeòtrop amb punt d'ebullició màxim és el format per l'aigua i el clorur d'hidrogen.