compactadora de pota de cabra
compactadora de pota de cabra
Enginyeria de la construcció
- ca compactadora de pota de cabra, n f
- es compactador de pata de cabra
Enginyeria de la construcció
Definición
Compactadora que presenta uns picons al rodet o a les rodes de la mateixa compactadora de manera que la compactació es duu a terme per impacte. El tambor pot ser vibratori. Aquesta compactadora s'utilitza en la compactació de sòls argilosos o llimosos (materials plàstics).
compactadora de reixa
compactadora de reixa
Enginyeria de la construcció
- ca compactadora de reixa, n f
- es compactador de reja
Enginyeria de la construcció
Definición
Compactadora que consisteix en un rodet o tambor de reixa metàl·lica remolcat.
És adequada per a la compactació de terrenys cohesius secs i de roques toves.
És adequada per a la compactació de terrenys cohesius secs i de roques toves.
compactadora llisa vibratòria
compactadora llisa vibratòria
Enginyeria de la construcció
- ca compactadora llisa vibratòria, n f
- es compactador liso vibratorio
Enginyeria de la construcció
Definición
Compactadora que té un rodet o tambor metàl·lic vibratori per a fer el planxament i la compactació d'una tongada de terres o bé d'una capa de mescla bituminosa.
A l'interior del tambor hi ha una massa excèntrica que és la que produeix la vibració. És necessari controlar l'amplitud i la freqüència d'aquesta vibració per a optimitzar el procés de compactació. S'utilitza habitualment en la compactació de terrenys granulars.
A l'interior del tambor hi ha una massa excèntrica que és la que produeix la vibració. És necessari controlar l'amplitud i la freqüència d'aquesta vibració per a optimitzar el procés de compactació. S'utilitza habitualment en la compactació de terrenys granulars.
compactadora mixta
compactadora mixta
Enginyeria de la construcció
- ca compactadora mixta, n f
- es compactador mixto
Enginyeria de la construcció
Definición
Compactadora constituïda per un tambor vibratori a la part del davant i dos pneumàtics a la part del darrere.
Combina les característiques de la ^compactadora de corrons^ i de la ^compactadora de pneumàtics^.
Combina les característiques de la ^compactadora de corrons^ i de la ^compactadora de pneumàtics^.
compactadora tàndem
compactadora tàndem
Enginyeria de la construcció
- ca compactadora tàndem, n f
- es compactador tándem
- en tandem compactor
Enginyeria de la construcció
Definición
Compactadora que presenta dos tambors metàl·lics vibratoris, l'un a la part del davant i l'altre a la part del darrere.
compactòmetre
compactòmetre
Enginyeria de la construcció
- ca compactòmetre, n m
- es compactómetro
- en compactometer
Enginyeria de la construcció
Definición
Aparell que permet de mesurar el grau de compactació d'un terreny, d'un aglomerat, etc.
compensació de la catenària
compensació de la catenària
Enginyeria del transport
- ca compensació de la catenària, n f
- es compensación de la catenaria
- en catenary cable compensation
Enginyeria del transport
Definición
Sistema mecànic pel qual s'assegura el manteniment de la tensió mecànica de la línia aèria de contacte, malgrat les contraccions i les dilatacions per increments de temperatura.
complexació
complexació
Enginyeria sanitària i ambiental
- ca complexació, n f
- es complexación
- en complexation
Enginyeria sanitària i ambiental
Definición
Mètode de tractament de sòls contaminats consistent a transformar els compostos tòxics en menys tòxics mitjançant l'addició de substàncies complexants.
comporta
comporta
Enginyeria hidràulica
- ca comporta, n f
- es clapeta
- es compuerta
- en gate
Enginyeria hidràulica
Definición
Obstacle mòbil, generalment metàl·lic, emprat per a impedir o regular el pas de l'aigua per un conducte. La seva obertura permet que l'aigua circuli per un ^canal^ o sobre una ^presa^.
La major part de les comportes s'obren amb un moviment ascendent, de manera que funcionen inicialment com un orifici, fins que queden totalment obertes i deixen lliure el pas de l'aigua. D'aquestes, les més comunes són les comportes verticals. Consisteixen en un tauler de xapa, que és l'element de tancament pròpiament dit, reforçat per una carcassa de perfils metàl·lics, que es mou verticalment per unes ranures fetes a les parets adjacents. Aquestes ranures es reforcen també amb perfils metàl·lics en forma de U perquè hi llisqui més bé la comporta i el formigó quedi protegit. En el cas que l'altura de càrrega a resistir i l'ample de la comporta siguin d'uns quants metres es parla de comporta lliscant, perquè el lliscament es produeix amb el contacte directe entre la xapa de la comporta i el perfil en U. En comportes més grans cal afegir-hi algun dispositiu per a convertir el fregament en rodadura, que serà més suau; el tipus més usat són les comportes vagó, proveïdes als extrems verticals d'una sèrie de rodes amb rodaments de boles o cilindres que recolzen sobre carrils. Més complicades són les comportes Stoney, en les quals la rodadura es fa mitjançant un tren de corrons independent situat entre l'extrem de la comporta i el carril de rodadura; aquest tipus de comporta sol usar-se en desguassos profunds en què la pressió és molt elevada. Aquests tres subtipus només es diferencien en els dispositius de lliscament, però el seu funcionament és idèntic. Hi ha, d'altra banda, comportes no verticals que també s'obren amb un moviment ascendent: són les comportes de segment o comportes Tainter (pel nom del seu inventor, Jeremiah Burnham Tainter), formades per un segment de cilindre de revolució que gira al voltant del seu eix, que es materialitza a les parets adjacents. L'estructura metàl·lica de suport de la xapa es completa amb uns radis que la uneixen a uns coixinets de gir a les parets. L'obertura es fa cap amunt i girant, en comptes de lliscant; és a dir, aquesta comporta no necessita guies perquè el coixinet axial és el que marca el moviment. Tot i ser minoritàries i tenir cada cop menys aplicacions, n'hi ha d'altres que s'obren baixant i funcionen sempre com a ^vessador^ amb una altura de làmina variable. Geomètricament són com les comportes Tainter, però, pel fet d'obrir-se baixant, l'aigua hi vessa per sobre, per la qual cosa han de tenir un buit a la cresta de la presa on ubicar-se, de manera que, un cop tancada, la comporta es troba en la seva posició més elevada; en la posició d'obertura completa, la comporta ocupa la totalitat de la cambra i la seva part superior forma un perfil continu amb el general del sobreeixidor de la presa on està situada. Un altre cas de comportes que vessen per sobre són les clapetes, o comportes basculants al voltant d'un eix a la seva part inferior; aquí, però, l'eix de gir es troba aigua amunt en comptes d'aigua avall, i en contacte amb l'aigua. A l'igual de les de segment, necessiten una cambra horitzontal per a la comporta totalment oberta, o abatuda, i també un contrapès que equilibri l'empenta hidroestàtica quan es troben completament o parcialment tancades. Gràcies a aquest contrapès poden funcionar automàticament. Aquest darrer tipus de comportes se sol utilitzar en canals i amb dimensions reduïdes, o com a complement d'una comporta vertical o de segment en la seva part superior, en tota la seva longitud o només en una part.
La major part de les comportes s'obren amb un moviment ascendent, de manera que funcionen inicialment com un orifici, fins que queden totalment obertes i deixen lliure el pas de l'aigua. D'aquestes, les més comunes són les comportes verticals. Consisteixen en un tauler de xapa, que és l'element de tancament pròpiament dit, reforçat per una carcassa de perfils metàl·lics, que es mou verticalment per unes ranures fetes a les parets adjacents. Aquestes ranures es reforcen també amb perfils metàl·lics en forma de U perquè hi llisqui més bé la comporta i el formigó quedi protegit. En el cas que l'altura de càrrega a resistir i l'ample de la comporta siguin d'uns quants metres es parla de comporta lliscant, perquè el lliscament es produeix amb el contacte directe entre la xapa de la comporta i el perfil en U. En comportes més grans cal afegir-hi algun dispositiu per a convertir el fregament en rodadura, que serà més suau; el tipus més usat són les comportes vagó, proveïdes als extrems verticals d'una sèrie de rodes amb rodaments de boles o cilindres que recolzen sobre carrils. Més complicades són les comportes Stoney, en les quals la rodadura es fa mitjançant un tren de corrons independent situat entre l'extrem de la comporta i el carril de rodadura; aquest tipus de comporta sol usar-se en desguassos profunds en què la pressió és molt elevada. Aquests tres subtipus només es diferencien en els dispositius de lliscament, però el seu funcionament és idèntic. Hi ha, d'altra banda, comportes no verticals que també s'obren amb un moviment ascendent: són les comportes de segment o comportes Tainter (pel nom del seu inventor, Jeremiah Burnham Tainter), formades per un segment de cilindre de revolució que gira al voltant del seu eix, que es materialitza a les parets adjacents. L'estructura metàl·lica de suport de la xapa es completa amb uns radis que la uneixen a uns coixinets de gir a les parets. L'obertura es fa cap amunt i girant, en comptes de lliscant; és a dir, aquesta comporta no necessita guies perquè el coixinet axial és el que marca el moviment. Tot i ser minoritàries i tenir cada cop menys aplicacions, n'hi ha d'altres que s'obren baixant i funcionen sempre com a ^vessador^ amb una altura de làmina variable. Geomètricament són com les comportes Tainter, però, pel fet d'obrir-se baixant, l'aigua hi vessa per sobre, per la qual cosa han de tenir un buit a la cresta de la presa on ubicar-se, de manera que, un cop tancada, la comporta es troba en la seva posició més elevada; en la posició d'obertura completa, la comporta ocupa la totalitat de la cambra i la seva part superior forma un perfil continu amb el general del sobreeixidor de la presa on està situada. Un altre cas de comportes que vessen per sobre són les clapetes, o comportes basculants al voltant d'un eix a la seva part inferior; aquí, però, l'eix de gir es troba aigua amunt en comptes d'aigua avall, i en contacte amb l'aigua. A l'igual de les de segment, necessiten una cambra horitzontal per a la comporta totalment oberta, o abatuda, i també un contrapès que equilibri l'empenta hidroestàtica quan es troben completament o parcialment tancades. Gràcies a aquest contrapès poden funcionar automàticament. Aquest darrer tipus de comportes se sol utilitzar en canals i amb dimensions reduïdes, o com a complement d'una comporta vertical o de segment en la seva part superior, en tota la seva longitud o només en una part.
comportament ambiental
comportament ambiental
Enginyeria sanitària i ambiental
- ca comportament ambiental, n m
- es comportamiento ambiental
- en environmental behavior
Enginyeria sanitària i ambiental
Definición
Conjunt de resultats mesurables d'un ^sistema de gestió ambiental^, relatius al control per part d'una organització dels seus aspectes ambientals, basats en la seva política ambiental, els objectius i les metes.
