diamant
diamant
Enginyeria del transport
- ca diamant, n m
- es diamante
- en diamond
Enginyeria del transport
Definición
Enllaç de quatre trams de ^circulació discontínua^ amb una via principal i una via secundària en què es disposen ^interseccions^ o ^rotondes^.
Disposa de quatre ^ramals semidirectes^, anomenats potes de diamant, de forma que cadascun d'aquests ramals s'usa per a dos moviments: l'un, de girada a l'esquerra, i l'altre, de girada a la dreta. Requereix una sola estructura, situada en l'encreuament dels dos ^troncs^. Per la seva simplicitat és un dels tipus d'enllaç més habituals si es tracta de connectar una ^via segregada^ amb una ^carretera convencional^ que té caràcter secundari.
En general, és millor que la carretera secundària passi per sobre de la principal, ja que d'aquesta manera s'aconsegueix que els ramals d'entrada a la principal quedin en baixada i ajudin a accelerar i que els ramals de sortida des de la principal quedin en pujada i ajudin a desaccelerar i, a més, s'aconsegueix una major visibilitat de les sortides des de la carretera principal. Existeixen diversos tipus de diamants segons la manera com es resolen les connexions entre les potes i la via secundària. En el diamant tradicional, aquestes es resolen mitjançant cruïlles en creu; però en aquest cas, si la via secundària requereix carrils de girada, aquests s'acumulen a la zona de la mitjana situada entre les dues cruïlles, fet que obliga a separar-les molt.
Per aquesta raó, avui en dia es té tendència a resoldre aquestes connexions mitjançant rotondes, per a la qual cosa hi ha dues possibilitats: una rotonda en cada connexió o bé una rotonda única a la qual accedeixen les quatre potes del diamant formant un enllaç anomenat ^rotonda a diferent nivell^, però en aquest cas requereix dues estructures.
Disposa de quatre ^ramals semidirectes^, anomenats potes de diamant, de forma que cadascun d'aquests ramals s'usa per a dos moviments: l'un, de girada a l'esquerra, i l'altre, de girada a la dreta. Requereix una sola estructura, situada en l'encreuament dels dos ^troncs^. Per la seva simplicitat és un dels tipus d'enllaç més habituals si es tracta de connectar una ^via segregada^ amb una ^carretera convencional^ que té caràcter secundari.
En general, és millor que la carretera secundària passi per sobre de la principal, ja que d'aquesta manera s'aconsegueix que els ramals d'entrada a la principal quedin en baixada i ajudin a accelerar i que els ramals de sortida des de la principal quedin en pujada i ajudin a desaccelerar i, a més, s'aconsegueix una major visibilitat de les sortides des de la carretera principal. Existeixen diversos tipus de diamants segons la manera com es resolen les connexions entre les potes i la via secundària. En el diamant tradicional, aquestes es resolen mitjançant cruïlles en creu; però en aquest cas, si la via secundària requereix carrils de girada, aquests s'acumulen a la zona de la mitjana situada entre les dues cruïlles, fet que obliga a separar-les molt.
Per aquesta raó, avui en dia es té tendència a resoldre aquestes connexions mitjançant rotondes, per a la qual cosa hi ha dues possibilitats: una rotonda en cada connexió o bé una rotonda única a la qual accedeixen les quatre potes del diamant formant un enllaç anomenat ^rotonda a diferent nivell^, però en aquest cas requereix dues estructures.
diàmetre de sedimentació
diàmetre de sedimentació
Enginyeria marítima
- ca diàmetre de sedimentació, n m
- es diámetro de sedimentación
- en sedimentation diameter
Enginyeria marítima
Definición
Diàmetre d'una esfera de pes específic i ^velocitat de caiguda^ iguals als de la partícula analitzada en aquest mateix fluid.
diàmetre de tamisatge
diàmetre de tamisatge
Enginyeria marítima
- ca diàmetre de tamisatge, n m
- es diámetro de tamizado
- en sieving diameter
Enginyeria marítima
Definición
Diàmetre d'una esfera igual a la longitud del pas de malla d'un tamís donat.
diàmetre equivalent
diàmetre equivalent
Enginyeria del terreny i cartogràfica
- ca diàmetre equivalent, n m
- es diámetro equivalente
- en equivalent diameter
Enginyeria del terreny i cartogràfica
Definición
Mida d'una partícula, que equival al diàmetre d'una esfera hipotètica de la mateixa densitat i que tingués el mateix comportament a l'hora de determinar certes propietats de la partícula en qüestió.
diàmetre nominal
diàmetre nominal
Enginyeria marítima
- ca diàmetre nominal, n m
- es diámetro nominal
- en nominal diameter
- sbl Dn
Enginyeria marítima
Definición
Diàmetre d'una ^peça d'escullera^ equivalent al cantó d'un cub de pes igual.
diapir
diapir
Enginyeria del terreny i cartogràfica
- ca diapir, n m
- es diapiro
- en diapir
Enginyeria del terreny i cartogràfica
Definición
Estructura formada per la perforació d'un tipus de material en un altre tipus de roca suprajacent.
Generalment les roques perforants són constituïdes per sals o per altres sediments amb comportament plàstic. El diapir també es pot produir per la intrusió d'un magma fos.
Generalment les roques perforants són constituïdes per sals o per altres sediments amb comportament plàstic. El diapir també es pot produir per la intrusió d'un magma fos.
dic
dic
Enginyeria del terreny i cartogràfica
- ca dic, n m
- ca intrusió, n f sin. compl.
- es dique
- en dyke
Enginyeria del terreny i cartogràfica
Definición
Cos tabular de roques ígnies que talla l'estratificació o els plans estructurals de la roca encaixant.
dic
dic
Enginyeria marítima
- ca dic, n m
- es dique
- en breakwater
- en dike
Enginyeria marítima
Definición
Obra construïda a la ^mar^ per contenir l'^onatge^ i arrecerar les aigües d'un ^port^ o per protegir el ^litoral^ de l'erosió.
dic aïllat
dic aïllat
Enginyeria marítima
- ca dic aïllat, n m
- es dique exento
- en detached breakwater
Enginyeria marítima
Definición
^Dic^ sense connexió a terra.
dic berma
dic berma
Enginyeria marítima
- ca dic berma, n m
- es dique berma
- en berm breakwater
Enginyeria marítima
Definición
^Dic^ amb un mantell ample però de material de mida molt heterogènia, que adopta un perfil final d'equilibri sota l'acció de l'^onatge^.
